Pendent era crisi der ancian Regim ena monarquia Ispanica i a un assag de racionalizar es estructures der estat. S’apliquen reformes illustrades entà hèr mès eficienta era politica, eth comèrç, era industria e es infrastructures. Aguest sistèma se nomente despotisme illustrat, e coma en de d'auti endrets d’Euròpa eth sòn maxim ideari ei «tot entath pòble, mès sense eth pòble».

En Catalonha, er absolutisme borbonic recep eth nòm de Real Acuerdo. Ei un sistèma centralista e duau de govèrn representat peth capitan generau e era Reiau Audiéncia, maugrat que sense unitat intèrna a causa des discordàncies entre eth militarisme deth prumèr e eth civisme dera dusau.

Es idèes illustrades e era preocupacion pera modernizacion son presentes ena societat catalana dempús de finaus deth sègle XVIII damb un caractèr utilitari e practic, fondamentat en estudi des sciéncies experimentaus e ena formacion tecnica des trabalhadors. Antoni de Capmany, representant en Madrid der Ajuntament de Barcelona e deth Conselh de Comèrç deth Principat de Catalonha, maugrat deféner era idoneïtat des grèmis, impulse aguest nau ideari reformador.

Catalonha en sègle XVIII jògue decididament era carta dera especializacion viticòla en regim de rabassa mòrta (soca mòrta), un hèt clau en creishement economic deth Principat. Era exportacion a compdar deth pòrt de Salou de vin e aiguardent, prumèr de cap ara Euròpa septentrionau e dempús de cap ath mercat american en proporcion menora —jamès per dessús deth 37 % deth totau—, permet acumular capitaus e importar matèries prumères coma eth coton e eth lin, basics entara aparicion d’ua naua industria texila locau. Es naues protofabriques viuen en Barcelona un des moments mès vigorosi de tota Euròpa ena produccion d’indianes e pintados.

Ena campanha, es diuèrses industries manufacturères conviuen damb es trabalhs agricòles e premanissen era poblacion rurau entara futura Revolucion Industriau. En un contèxt de creishement demografic, era tòca d’aplicar politiques mercantilistes (aument des exportacions, proteccion dera produccion locau) estimule era ocupacion laborau de grani sectors dera poblacion.

Maugrat qu'era societat catalana pendent era crisi der ancian Regim contunhe d'èster estamentau, eth creishement economic favorís ua mès grana complexitat sociau. Es cambiaments afècten ena vida vidanta en generau. Es naui paradigmes mentaus e sociaus altèren aspèctes deth trabalh, era alimentacion, es formes d’òci e es relacions entre sèxes.

Es principaus activitats de léser en Catalonha son eth teatre; era musica —es òbres de Haydn an ua grana difusion—; es balhs publics o privats —en especiau es de masques—; es exposicions de productes artesanaus, de personatges de cera, e d’animaus e persones damb trèits fisics especiaus; es mariòtes; es ombres chineses, e er enairament de montgolfières. En causa dera «perilhositat» der òci, es administracions s’esfòrcen en gerir-lo entà garentir er orde sociau e obtier ingrèssi mejançant era venda d’entrada.

Eth XIX ei entà Catalonha un sègle de fòrça inestabilitat politica. A compdar deth 1793 e enquiath 1833, eth país coneish era crisi definitiva der ancian regim e era introduccion deth liberalisme prefigure un nau modèl de societat que tròbe, totun, ua fòrta resisténcia en carlisme. Aguest movement conservador e tradicionalista, a ua fòrta implantacion es determinades comarques, e provòque un long conflicte armat.

Es lutes entre liberaus e absolutistes, pendent eth règne de Ferran VII, e entre moderats e progressistes, pendent eth règne d’Isabèu II, meten en evidéncia es dificultats d'assolidar un estat liberau modèrn en conjunt d’Espanha. Ena dusau mitat de sègle, es idèes democratiques e era aparicion deth movement obrèr, jòguen un ròtle fondamentau ena mobilizacion politica e era transformacion deth país.

Dempús deth vam economia deth sègle XVIII, Catalonha coneish pendent eth sègle XIX es transformacions economiques e sociaus derivades dera industrializacion. Un viatge acabada era prumèra guèrra carlina (1833 - 1840), eth creishement industriau, ja iniciat en decenni anterior, se torne espectacular damb era introduccion generalizada dera maquina de vapor.

Era industrializacion, basada sustot en sector texil, configure ua geografia particulara que transforme eth territòri. Enes localitats manufacturères tradicionaus coma Barcelona, Terrassa o Sabadell, s’i installen es nomentadi ‘vapors’, fabriques que atrèn a milenats de trabalhadors provenenti de zònes ruraus. Ath madeish temps, enes conquèsts fluviaus s’i installen es colonies industriaus, que profeiten era energia idraulica.

Damb era industrializacion, Catalonha coneish es progrèssi e conflictes derivadi d’ua societat capitalista. Era borgesia catalana pren consciéncia e s’organize politicament entà deféner es sòns interèssi enes corts espanhòles. Es campanhes en favor deth proteccionisme ena industria tumen damb es interèssi de bona part der estat, a on encara i predomine ua estructura economica tradicionau.

Deth sòn costat, era classa obrèra tanben s’organize deuant des penibles condicions de vida as quaus se ven sometudi fòrça trabalhadors. Es agropacions obreristes creishen e, a compdar dera dusau mitat de sègle, era aparicion de partits politics e sindicats connectadi damb eth movement obrèr internacionau, jòguen un ròtle clau enes mobilizacions sociaus e es conflictes politics deth país.

Era influéncia deth romanticisme e des corrents culturaus europèus dera epòca, genèren era Reneishença, un movement de revitalizacion dera lengua e dera cultura catalana qu'afècte toti es encastres dera creacion e a totes es classes sociaus. Es autors dera Reneishença, connècten era societat catalana damb era sua tradicion istorica e an ua importància capitau ena formacion d’ua consciéncia nacionau.

Ath long deth sègle XIX, es diuèrsi conflictes damb er estat e eth pròpri dinamisme dera societat catalana, damb tota era sua complexitat, riquesa e contradiccions, meten es bases deth futur catalanisme politic. Eth 1880 se celèbre eth prumèr Congrès Catalanista e dus ans dempús se constituís eth Centre Catalan, qu'a entre es sues prumères accions era presentacion d’un memoriau de grèuges ath rei Amfós XII.

Es cambiaments sociaus e eth creishement dera poblacion obliguen a adaptar er espaci urban as naues exigéncies. Eth demoliment des murralhes que corseten es ciutats e eth bastiment d’aishamplaments e barris naui planificadi damb racionalitat urbanistica, son un prumèr pas. En cas de Barcelona, es murralhes se demolissen eth 1854 e s’implemente eth Plan Cerdà, que bastís er Eixample.

Es ciutats se dòten d’equipaments diuèrsi. Es hilats d'escolament e eth provediment d’aigua as abitatges se generalizen e supause ua tòca transcendentau entara melhora des condicions de vida. Era gasificacion contribuís ar enlumenat des carrèrs e eth transpòrt se modernize damb tramvies de traccion animau.

Eth Modernisme ei eth corrent artistic e culturau dominant pertot deth mon occidentau en cambiament de sègle. En Catalonha, se neurís d’un moment istoric que li autrege un caractèr plan particular. Es ciutats creishen, en tot acuélher era naua arquitectura, e eth besonh de modernizar era societat e era cultura, ven ua prioritat entàs intellectuaus modernistes deth país, en encastre des successives crisis politiques.

Figures tan destacades coma Antoni Gaudí, Joan Maragall, Ramon Cases o Santiago Rusiñol, exprimissen eth sòn esperit transformador a compdar de diferentes sensibilitats e placen era cultura catalana ena prumèra linha. Era arquitectura, era musica, eth teatre, era literatura e tanben er assag politic, s’embeuen der esperit deth modernisme e an un gran impacte ena societat dera epòca.