Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
En sègle XIII, era conquèsta des reiaumes de Malhòrca e Valéncia per part de Jacme I entamene ua etapa d’expansion militara e mercantila pera Mediterranèa que s’esten enquiath sègle XV. Eth creishement des ciutats, era aviada deth comèrç e era consolidacion des grops de mercaders e mestieraus son quauqui uns des fenomèns estretament restacadi ath procès d’expansion.
Er art gotic substituís ath romanic e era cultura literària coneish un gran desvolopament en aguest periòde. A nivèu politic, se conformen es principaus institucions de govèrn deth país: es Corts, era Generalitat e es Conselhs Municipaus. Era hame de 1333 e era pèsta nera de 1348 mèrquen, totun, eth començament d’ua prigonda crisi demografica, economica e sociau.
Ena campanha, es pagesi de remença se lheuen en armes contra es senhors deth temps qu'enes ciutats se viuen prigondes commocions sociaus. Ena dusau mitat deth sègle XV, ua longa guèrra civiu (1462-1472), qu'afronte era corona damb era Generalitat, arroeïne eth conjunt deth país. En 1479 er accès ath tròn de Ferran II, maridat damb Isabèu de Castelha, supause era union dinastica des dues corones.
Tà començaments deth sègle XIII, era Corona d’Aragon oriente era politica d’expansion de cap ara Mediterranèa. Es conquèstes de Malhòrca e Valéncia per part de Jacme I an continuitat damb Pèir eth Gran, que s’annexione Sicília, e tanben damb es sòns successors. Era egemonia catalana e era luta peth domeni de Sardenha o Nàpols, ocasionen conflictes damb França, era Republica de Gènoa e eth Papat.
Enes principaus pòrts mediterranèus se creen Consolats de Mar, entà tractar es ahèr maritims e comerciaus. Ena Mediterranèa orientau, maugrat eth contraròtle des ducats d’Atènes e Neopatria, era Corona d’Aragon non artenh a desplaçar ara Republica de Venècia. A compdar des sègles XIV e XV, es crisis intèrnes e es conflictes sociaus afeblissen era Corona e meten punt finau ara egemonia.
Jacme I conquiste Malhòrca e destruís eth poder almoad. Era isla ei repoblada damb poblacion crestiana e se cree eth Reiaume de Malhòrques. En1235, se conquiste tanben es isles d’Eivissa e Formentera.
Entre 1229 e 1245, Jacme I artenh era conquèsta des emirats de Balansiya e Mursiyya , qu'auien gessut dera descomposicion der Empèri almoad. Eth 1238 eth Conqueridor pren era ciutat de Valéncia.
Tractat entre Jacme I e Loís IX de França. Eth monarca catalan renóncie as sòns drets sus es territòris occitans en escambi dera renóncia deth rei francés a reclamar es comdats catalans coma successor de Carlesmanhe. Aguest tractat supause era independéncia de iure.
Jacme I repartís es domenis dera Corona entre es sòns hilhs. Pèir II, eth Gran, erete eth reiaume d’Aragon, eth reiaume de Valéncia e eth principat de Catalonha. Pera sua part, Jacme II eth Prudent, erete eth reiaume de Malhòrca, eth comtat deth Rosselhon e era Cerdanha e era senhoria de Montpelhièr.
Era susmauta popular des Vegilhes Sicilianes contra eth domeni deth rei francés Carles I d’Anjau da pè ara intervencion e era conquèsta dera isla per part de Pèir eth Gran, qu'ei proclamat rei de Sicília.
En quadre dera campanha militar de confiscacion deth Reiaume de Malhòrca, Amfós eth Franc, hilh de Pèir eth Gran, conquiste era isla de Menòrca as musulmans.
Roger de Flor cree era Grana Companhia Catalana, ua expedicion de mercenaris ath servici der emperaire bizantin contra es turcs otomans. Er assassinat a traïson de Roger de Flor, desacadie era Venjança des Catalans qu'ocupen es ducats d’Atènes e Neopatria.
Jacme eth Just conquiste Sardenha entre 1323 e 1326 dempús d’auer obtengut era infeudacion per part deth Papa eth 1297. Eth domeni dera Corona d'Aragon se ve qüestionat pes susmautes sardes de contunh e pes disputes damb era republica de Gènoa.
Pèir eth Ceremoniós annexione definitivament eth Reiaume de Malhòrca ra Corona d’Aragon e instituís eth Privilègi dera Union, pera quaus es futurs monarques s’an de comprométer a non tornar a desseparar es territòris d’Aragon, Valéncia, Malhòrca e Catalonha.
Amfós eth Magnanim conquiste eth Reiaume de Nàpols dempús d’ua seria de campanhes amiades a tèrme entre es ans 1435 e 1443.
Jaume I, el Conqueridor (1213-1276), inicia l'expansió territorial i marítima, a petició dels mercaders de les ciutats litorals. Al setembre de 1229 l'estol es fa a la mar i al desembre ocupa Madina Mayurqa (Palma de Mallorca). El 1231 Menorca esdevé tributària i el 1235 es conquereixen les Pitiüses. La campanya de València, amb la participació de nobles aragonesos, s'inicia el 1233. El 1238 capitula València i el 1245, tot el Regne. En el seu testament, Jaume I crea el Regne de Mallorca, regit pel casal barceloní i format per les Illes, els comtats de Rosselló i Cerdanya, Montpeller i el comtat de Carladès. A l'exposició, podreu entrar a la tenda del rei i descobrir més detalls de les seves campanyes.
Jaume I, el Conqueridor (1213-1276), inicia l'expansió territorial i marítima, a petició dels mercaders de les ciutats litorals. Al setembre de 1229 l'estol es fa a la mar i al desembre ocupa Madina Mayurqa (Palma de Mallorca). El 1231 Menorca esdevé tributària i el 1235 es conquereixen les Pitiüses. La campanya de València, amb la participació de nobles aragonesos, s'inicia el 1233. El 1238 capitula València i el 1245, tot el Regne. En el seu testament, Jaume I crea el Regne de Mallorca, regit pel casal barceloní i format per les Illes, els comtats de Rosselló i Cerdanya, Montpeller i el comtat de Carladès. A l'exposició, podreu entrar a la tenda del rei i descobrir més detalls de les seves campanyes.
Era complexitat creishenta dera societat baishmedievau hè que, ath long des sègles XIII e XIV, Catalonha se dòte d’institucions de govèrn: es Corts e era Generalitat. Era ua epòca ena quau es monarquies s’enfortissen e s'endralhen de cap ar autoritarisme, era practica institucionalizada deth pacte e eth consens s’impause en Principat e en de d'autes territòris dera Corona, coma eth fondament basic deth govèrn reiau.
Es Corts amassen es tres estaments principaus: eth braç eclesiastic, eth nobiliari e eth popular, que represente es viles e ciutats de jurisdiccion reiau. Era pagesia, que constituís era màger part dera poblacion, non i a preséncia dirècta. Eth consens se concrète ena redaccion de constitucions o leis. De sòn costat, era Generalitat, era representacion permanenta des braci, velhe per acompliment des acòrds.
La Cort General es constitueix en el regnat de Jaume I, que en l'Assemblea de Pau i Treva de 1214 estableix la participació dels representants de ciutats i viles lliures. Les Corts de Barcelona de 1283, durant el regnat de Pere II, consoliden aquesta institució. Les Corts són convocades i presidides pel rei i hi assisteix el general de Catalunya, és a dir, els prohoms dels tres braços: eclesiàstic, militar o nobiliari i popular. Les corts són l'expressió màxima del pacte entre els poders reial i de la terra: debaten els greuges dels braços i els impostos reials i aproven per consens noves lleis.
La Cort General es constitueix en el regnat de Jaume I, que en l'Assemblea de Pau i Treva de 1214 estableix la participació dels representants de ciutats i viles lliures. Les Corts de Barcelona de 1283, durant el regnat de Pere II, consoliden aquesta institució. Les Corts són convocades i presidides pel rei i hi assisteix el general de Catalunya, és a dir, els prohoms dels tres braços: eclesiàstic, militar o nobiliari i popular. Les corts són l'expressió màxima del pacte entre els poders reial i de la terra: debaten els greuges dels braços i els impostos reials i aproven per consens noves lleis.
Dempús deth sègle XIII, er aument dera produccion agrària e eth desvolopament des escambis comerciaus impulsen eth creishement demografic e economic. Es ciutats devien centres manufacturers e comerciaus. Es monarques tròben ena sua possança un supòrt fèrm deuant dera nauta noblesa feudau e les favorissen.
Eth dinamisme des centres urbans se manifèste en afan d'arténher mès capacitat d’autogovèrn, coma damb era creacion deth Conselh de Cent en Barcelona, e en bastiment d’espectaculares catedraus, glèises, lòtges e palais. Er art gotic s’esten damb tota era sua esplendor pes ciutats de Barcelona, Malhòrca, Perpinhan o Valéncia.
En aquest període els mercats experimenten un gran creixement i els comerciants en són els principals protagonistes. Dels territoris de la Corona d’Aragó exporten productes com l’oli, el safrà, la mel, la sal o l’arròs, mentre que del comerç mediterrani n’obtenen béns tan preuats com l’or d’Àfrica, el blat sicilià així com espècies, sucre i seda provinents de les rutes orientals. Als principals ports s’estableixen Consolats de Mar, que regulen l’activitat mercantil. Les seves lleis, reunides en el Llibre del Consolat de Mar, es tradueixen a diversos idiomes i esdevenen un dels documents bàsics del dret marítim medieval.
En aquest període els mercats experimenten un gran creixement i els comerciants en són els principals protagonistes. Dels territoris de la Corona d’Aragó exporten productes com l’oli, el safrà, la mel, la sal o l’arròs, mentre que del comerç mediterrani n’obtenen béns tan preuats com l’or d’Àfrica, el blat sicilià així com espècies, sucre i seda provinents de les rutes orientals. Als principals ports s’estableixen Consolats de Mar, que regulen l’activitat mercantil. Les seves lleis, reunides en el Llibre del Consolat de Mar, es tradueixen a diversos idiomes i esdevenen un dels documents bàsics del dret marítim medieval.
Ena baisha edat mejana, eth catalan ven ua lengua escrita pleament desvolopada; era literatura excellís damb figures coma Ramon Llull, Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March, e òbres coma eth Tirant lo Blanch obtien ua dimension universau. Se fonden es prumères universitats e se desvolòpe ua practica scientifica e tecnica autoctòna e auançada.
Era medecina catalana artenh un naut prestigi damb Arnaut de Vilanòva, mètge de tres reis e de tres papes. Tanben destaquen es cartagrafs Abraam e Jafuda Cresques e eth sòn ’Atlas Catalan’ de 1375. Elaborat damb ua precision estonanta, eth planisfèri mès important dera epòca includís era Índia e era China, e sintetize es desirs d’un mon que se tròbe en plea expansion.
Dempús de miei sègle XIV, Catalonha patís fòrtes convulsions politiques e sociaus e ua reculada demografica e economica fòrça importanta. Era crisi, neishuda pendent eth govèrn de Pèir III, se manten enes règnes des prumèrs monarques dera dinastia des Trastamara. Era guèrra civiu de 1462 – 1472 confronte era Corona damb es institucions deth país e arroeïne un territòri qu'auie ja estat decimat pes epidemies.
Era opression feudau provòque era susmauta des pagesi de remença que s'esperlongue pendent era dusau mitat deth sègle XV e non se barre enquiara Senténcia Arbitrau de Guadalupe (1486), qu'abolís es maus usatges senhoriaus. Tàs darrèrs de sègle XV, era poblacion artenh un minim istoric: 250.000 abitants. Era Mediterranèa pèrd protagonisme deuant des naues rotes oceaniques e Catalonha ven ara periferia des naui èishi comerciaus.
Malgrat el creixement de les ciutats, el camp segueix sent la base de l’activitat econòmica. Els pagesos estan sotmesos als senyors feudals que, davant el retrocés demogràfic generalitzat, ideen un nou sistema per evitar el despoblament de les seves terres: els pagesos que volen marxar han de pagar una taxa anomenada remença. Al crit de “El temps de la servitud ja ha passat!”, a mitjan segle XV el camp català es revolta. El conflicte es perllonga durant la segona meitat del segle coincidint, a més a més, amb la guerra civil que enfronta les institucions catalanes i la Corona. La revolta remença es clou amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que aboleix alguns dels mals usos senyorials.
© de la fotografia: MHC (Gerard Ruiz Valls)
Malgrat el creixement de les ciutats, el camp segueix sent la base de l’activitat econòmica. Els pagesos estan sotmesos als senyors feudals que, davant el retrocés demogràfic generalitzat, ideen un nou sistema per evitar el despoblament de les seves terres: els pagesos que volen marxar han de pagar una taxa anomenada remença. Al crit de “El temps de la servitud ja ha passat!”, a mitjan segle XV el camp català es revolta. El conflicte es perllonga durant la segona meitat del segle coincidint, a més a més, amb la guerra civil que enfronta les institucions catalanes i la Corona. La revolta remença es clou amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que aboleix alguns dels mals usos senyorials.
© de la fotografia: MHC (Gerard Ruiz Valls)
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros