Era desbranda republicana a ues conseqüéncies devastadores entà Catalonha. Ua grana part dera classa politica, dera intellectualitat, des dirigents obrèrs e sindicaus e tanben un gran nombre de ciutadans, se ven obligadi a exiliar-se. En interior, era armada franquista aplique ua repression durissima, qu'includís eth fusilhament deth president dera Generalitat de Catalonha, Lluís Companys, eth 1940.

Es simbòls de catalanitat son perseguidi, mentre s’impause un nau regim politic, inspirat enes fascismes mès damb prigondes arraïtzes catoliques. Francisco Franco concentre toti es poders d’un estat totalitari, basat ena existéncia d’ua ideologia oficiau e d’un partit unic. Era misèria economica estofe eth país, enquia plan entrat eth decenni des seishanta.

A compdar deth decenni des seishanta, era economia e era societat catalana viuen ua transformacion prigonda. Damb era promulgacion deth Plan d’Estabilizacion en junhsèga de 1959, eth regim abandone eth modèl autarquic en vigor dempús de 1939. Era liberalizacion deth comèrç e eth restabliment deth mercat liure de devises se produsissen en un moment d’expansion dera economia europèa.

Era industria catalana se convertís en provedidora de bens de consum entath mercat espanhòu e experimente un enòrme creishement. Aguest hèt provòque era arribada massiva de trabalhadors provenenti de d'autes regions d’Espanha. Era expansion se realize sense planificacion urbanistica ne contraròtle democratic deth modèl economic. Aguestes mancances s’arrosseguen e se hèn a notar enes decennis posteriors.

Eth desvolopament economic e era crisi agrària genèren corrents migratòris pertot der estat espanhòu. Des zònes mès desfavorides partissen emigrants damb destinacions diuèrses. Milenats d’andalosi, castelhans, extremenhs, murcians e galicians arriben en Catalonha damb eth besonh de trobar trabalh e damb era dificultat d’adaptar-se a un nau entorn.

Era arribada d’aguesti emigrants a un impacte fòrça gran ena societat catalana, sustot enes airaus metropolitans. Quauques poblacions, dupliquen eth sòn numèro d’abitants en pòqui ans. Lèu es ‘auti catalans’, tau coma les definís er escrivan Francesc Candel, s’identifiquen damb eth país e contribuïssen decisivament ath bastiment d’un futur compartit.

A compdar des ans seishanta es movements d’oposicion ath regim emergissen der isolament a qu'an estat sosmetudi e amassen sectors cada viatge mès grans dera societat. Era incorporacion des naues generacions que non an viscut era guèrra e es cambiaments que experimente eth mon e era societat catalana genèren un movement plurau qu'exigís eth retorn dera libertat, era democracia e era autonomia.

Maugrat era dubertura deth regim e eth timid apropament ara comunitat internacionau, era manca de libertats civius ei mès qu'evidenta ena Espanha franquista. Era creacion dera Assemblada de Catalonha (1971), a on i confluïssen grops antifranquistes fòrça diuèrsi, a compdar des comunistes enquias nacionalistes conservadors, a ua importància capitau peth futur politic deth país.

Es prumères eleccions democratiques dempús dera mòrt deth dictator, en junh de 1977, dan era majoritat en Catalonha as fòrces que defenen eth restabliment dera Generalitat e dera autonomia. Er 11 de seteme d’aqueth an un milion de catalans se manifèsten en aguest madeish sens. Andús factors fòrcen eth restabliment dera Generalitat provisòria e eth retorn der exili deth sòn president, Josep Tarradellas.

Er Estatut d’Autonomia de Catalonha en vigor dempús de 1979 ei eth resultat d’ua peniua negociacion entre es fòrces politiques catalanes e eth govèrn espanhòu. Eth 1979 es Corts apròven eth tèxte, qu'ei referendat peth pòble catalan. Era Constitucion espanhòla de 1978, tanben aprovada en referendum, e eth desplegament der estat des autonomies, inauguren un nau periòde de democracia e estabilitat institucionau.