Entre es ans 1980 e 2006, era poblacion de Catalonha passe des sies as sèt milions d’abitants. Er estancament demografic des ueitanta da pas a un creishement important enes decennis següenti, frut d’ua naua ondada migratòria e der aument dera esperança de vida. Er envielhiment dera poblacion se prepause coma ua des granes escomeses de futur.

Catalonha se convertís en un territòri d’ua grana diuersitat culturau, damb ciutadans provenenti de pertot deth mon. Es valors e es formes de vida se transformen sensiblament enes darrèri decennis, en tot dar pas a ua societat mès dubèrta e toleranta, qu'incorpòre naui modèls de familha e ten en respècte dera diuersitat e ena vitalitat dera societat civiu, ua des sues granes riqueses.

Dempús dera persecucion patida pendent eth franquisme, damb era restauracion der autogovèrn s’entamene un procès de revitalizacion dera lengua pròpria. Mercés ara complicitat dera societat civiu, s’impulsen iniciatives governamentaus en favor dera lengua catalana e tanben der aranés, coma era lei de normalizacion lingüistica (1983) o era lei de politica lingüistica (1998).

Era arribada de diuèrses ondades migratòries enes darrèri decennis presente naues escomeses entara lengua. Segons es estudis estadistics, es nauvenguts aprenen eth catalan en un tant per cent elevat, e cada còp son mès es que la considèren ua lengua pròpria. En aguest sens, eth modèl d’immersion lingüistica dera escòla publica represente un succès e contribuís, de forma decisiva, ara coesion sociau.

Era economia catalana experimente, a compdar des ans setanta, ua prigonda mutacion dera sua estructura. Dues granes crisis, enes periòdes 1975-1984 e 1992-1995, provòquen era pèrda de milenats de lòcs de trabalh. Eth modèl economic se transforme damb er increment deth sector servicis en detriment dera agricultura e dera industria. Eth torisme ven un sector fondamentau.

Era entrada d’Espanha en procès d’integracion europèa, er an 1986, signifique un auanç notable ena internacionalizacion dera economia catalana e tanben ua escomesa entara sua competitivitat. A compdar des ans nauanta, Catalonha concentre ua quatau part des investiments estrangèrs en tot er Estat, devient ua des regions mès actives e dinamiques deth sud d’Euròpa.

Maugrat es auanci sociaus e era modernizacion generalizada dera societat, persistissen collectius dera poblacion que viuen per dejós deth lindau dera praubetat. Joeni damb dificultats sociaus, desocupadi de longa durada e sustot gent grana, coma conseqüéncia dera mès grana esperança de vida e dera estretida des pensions, constituïssen es principaus grops de risc.

Tanben cau destacar es immigrants sense recorsi, acabadi d’arribar en país. Er increment deth còst dera vida, era precaritat laborau, es dificultats entà accedir ar abitatge e es limitacions des politiques sociaus se convertissen, ja abans der esclatament dera bambolha immobiliària e era crisi economica, en escomeses entar estat deth benèser.

Era autonomia politica, regulada per Estatut d’Autonomia de Catalonha, hè possible er apregondiment ena vida democratica deth país, era participacion publica dera ciutadanetat e eth bastiment d’un autogovèrn qu'aspire a dispausar de totes es institucions pròpries d’ua societat democratica, autonòma e auançada sociaument.

Ath long d’aguest periòde, s’impulse era institucionalizacion dera Generalitat e eth sòn desplegament, e tanben eth dera rèsta d’administracions publiques sus eth territòri, damb era tòca de melhorar es condicions de vida des ciutadans en toti es encastres: estat deth benèster, reequilibratge territoriau e projeccion sociau, culturau, economica e politica de Catalonha en mon.

Era melhora des infrastructures e deth hilat d’equipaments publics ei ua constanta a compdar dera recuperacion der autogovèrn. I contribuïssen totes es administracions damb competéncies sus eth territòri, mès que mès era Generalitat e es ajuntaments.

A compdar de cap entà mieis des ueitanta, Catalonha gerís dirèctament es politiques de sanitat, ensenhament, universitats, cultura, mejans de comunicacion, justícia e seguretat ciutadana.

Er an 1980 se constituís eth prumèr govèrn autonomic gessut d’ues eleccions democratiques, presidit per Jordi Pujol, dera federacion Convergéncia e Union. Ath long de cinc legislatures, Pujol presidís era Generalitat, en un periòde caracterizat peth desplegament dera autonomia e era institucionalizacion des organs d’autogovèrn.

Enes eleccions autonomiques de 2004, Pasqual Maragall, deth Partit des Socialistes de Catalonha, ei elegit president deuant d’un govèrn tripartit de quèrra e catalanista que hè realitat era alternança politica en Catalonha. Dus ans mès tard, ei succedit peth tanben socialista José Montilla.

Era vida parlamentària catalana a compdar dera restauracion der autogovèrn vire ath torn d’un pentapartidisme fòrça estable ar entorn des formacions politiques Convergéncia e Union (CIU), Partit des Socialistes de Catalonha (PSC), Partit Popular (PP), Esquèrra Republicana de Catalonha (ERC) e Iniciativa per Catalonha Verds-Esquèrra Unida e Alternativa (ICV-USA).

Era preséncia d’un modul interactiu en aguest encastre permet consultar tota sòrta de donades relatives ath foncionament deth Parlament de Catalunya a compdar deth 1980 enquiara actualitat.