Entre finaus de sègle XIX e principis deth XX, se produsís un nau impuls enes sistèmes de produccion, coneishut coma era dusau revolucion industriau. Ei caracterizat pera utilizacion de naues hònts d’energia, coma era electricitat e eth petròli, era diversificacion industriau, damb era aparicion e eth desvolopament de naui sectors, e tanben era generalizacion de naui sistèmes de comunicacion e transpòrt.

Es ciutats creishen progressivament e er aument dera demanda urbana, amassa damb era internacionalizacion deth mercat agrari, ei un des factors determinants dera transformacion deth mon rurau. En fòrça comarques catalanes, totun, es cambiaments an ua portada limitada e es nauetats conviuen damb ua estructura tradicionau de produccion.

Era crisi prigonda deth regim dera Restauracion, ocasionada pera pèrda des darrères colonies d’otramar eth 1898, da un nau impuls ath catalanisme politic. En 1901, damb motiu des eleccions a Corts, se cree era Lliga Regionalista, un partit de tipe conservador, propdan ara borgesia catalana, que nèish damb era volontat d’establir ua naua governabilitat tant en Catalonha coma en Espanha.

Eth 1906, coma responsa a ua seria d’agressions governamentaus, se cree Solidaritat Catalana, ua coalicion qu'agrope es distintes fòrces catalanistes, includida era Lliga. Era coalicion obten un succès categoric enes eleccions, maugrat que se dissòlv ath cap de pòc per divergéncies ideologiques. A compdar des eleccions de 1909, eth catalanisme demore dividit en dues granes branques: era dreta regionalista e pactista e era quèrra nacionalista e republicana.

Eth 6 d'abriu de 1914 se constituís era Mancomunitat de Catalonha, era prumèra institucion d’autogovèrn deth país dempús de 1714, artenhuda mercés ar impuls e ara fòrça des sectors catalanistes. Era Mancomunitat fedère es quate deputacions provinciaus catalanes e, encara que se tracte d’ua institucion de caractèr estrictamens administratiu, a ua grana importància politica.

Presidida per Enric Prat de la Riba (1914 – 1917) e per Josep Puig i Cadafalch (1917- 1923), militants andús dera Liga Regionalista, era institucion se convertís en ua airina basica ath servici dera era modernizacion deth país. Era Mancomunitat bastís infrastructures de mobilitat, sanitàries e educatives, e contribuís ara dinamizacion dera lengua e era cultura catalana.

Eth movement obrèr, inspirat peth pensament marxista e anarquista, guanhe era importància politica en cambiament de sègle, maugrat era mauesqueiguda dera grèva generau de 1902 e era repression que seguís ara Setmana Tragica. Eth 1910 se constituís era Confederacion Nacionau deth Trabalh (CNT), d’arraïtz anarcosindicalista, que ven eth sindicat egemonic der obrerisme catalan enquiara guèrra civiu.

Dempús dera grèva dera Canadenca (1919) que artenh era instauracion dera jornada laborau de ueit ores, era escalada d’atemptats entre anarquistes e murtièrs dera patronau convertís es carrèrs des ciutats catalanes en un autentic prat batalhèr. Era dictadura militar de Primo de Rivera, devenguda eth 1923, entamene ua fòrta repression contra es organizacions obrères.

Eth 14 d’abriu de 1931 Francesc Macià proclame era Republica dempús der en·honsament des partits monarquics enes eleccions municipaus e pacte damb era rèsta de fòrces democratiques der estat espanhòu era aprobacion d’un estatut d’autonomia politica entà Catalonha. Atau, en encastre dera II Republica Espanhòla, se restaure era anciana Generalitat, encara que damb ues atribucions completament renauides.

Era Republica inaugure un periòde de democracia e libertats mercades pera polarizacion sociau e un contèxt internacionau presidit per ascens deth fascisme e era crisi economica. Es conflictes desboquen, fin finau, en suslheuament militar (1936) e ena guèrra civiu. Era Generalitat s’implique enquias darrères conseqüéncies ena defensa dera legalitat republicana e ena luta contra eth fascisme.

Eth còp d’estat militar deth 17 de junhsèga de 1936 da pas a tres ans de sagnosa guèrra civiu. Catalonha se manten fidèu ara Republica e, ath madeish temps, viu un procès revolucionari impulsat pes milícies anarquistes. Era Generalitat organize era resisténcia e er esfòrç bellic, e patís es afrontaments intèrns des diferentes fòrces politiques e sindicaus mobilizades.

Era poblacion civiu se ve tustada pes penalitats deth conflicte: er encariment des prètzi, era hame e es bombardaments. Era desbranda ena batalha der Èbre, mèrque eth destin deth partit republican e supause era queiguda de Catalonha. Era fin dera guèrra, e er inici dera dictadura militar deth generau Franco, compòrte era supression dera autonomia catalana, er exili e ua fòrta repression des movements catalanistes e de quèrra.