Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
A principis del segle XX Catalunya és un país que bull en l’àmbit polític, econòmic, social i cultural. La crisi del règim, propicia l’ascens del republicanisme i del catalanisme polític que, a les eleccions de 1907, obté una gran victòria. En aquest context, es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (1914), el primer òrgan d’autogovern des de 1714.
La indústria catalana viu una etapa de diversificació i el moviment obrer, d’arrel anarcosindicalista, es consolida i aconsegueix la instauració de la jornada de vuit hores després d’una vaga general (1919). La conflictivitat social i la dinamització de la cultura pròpia, amb el noucentisme i les avantguardes, són dos elements que marquen aquest període, juntament amb la dictadura militar de Primo de Rivera (1923 -1930).
Amb la proclamació de la Segona República espanyola (1931), s’aprova un estatut d’autonomia política per a Catalunya. El cop militar de 1936, però, inicia tres anys de cruenta guerra civil que acaba amb la instauració de la dictadura del general Franco. L’autogovern és abolit i els moviments d’esquerres i catalanistes pateixen una forta repressió.
Entre finals de segle XIX i principis del XX, es produeix un nou impuls en els sistemes de producció, conegut com la segona revolució industrial. El caracteritzen la utilització de noves fonts d’energia, com l’electricitat i el petroli, la diversificació industrial, amb l’aparició i el desenvolupament de nous sectors, així com la generalització de nous sistemes de comunicació i transport.
Les ciutats creixen progressivament i l’augment de la demanda urbana, juntament amb la internacionalització del mercat agrari, és un dels factors determinants de la transformació del món rural. En moltes comarques catalanes, però, els canvis tenen un abast limitat i les novetats conviuen amb una estructura tradicional de producció.
La crisi profunda del regim de la Restauració, ocasionada per la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar el 1898, dóna un nou impuls al catalanisme polític. Al 1901, en motiu de les eleccions a Corts, es crea la Lliga Regionalista, un partit de tall conservador, proper a la burgesia catalana, que neix amb la voluntat d’establir una nova governabilitat tant a Catalunya com a Espanya.
El 1906, com a resposta a una sèrie d’agressions governamentals, es crea Solidaritat Catalana, una coalició que agrupa a distintes forces catalanistes, inclosa la Lliga. La coalició obté un èxit rotund a les eleccions, tot i que es dissol al cap de poc per discrepàncies ideològiques. A partir de les eleccions de 1909, el catalanisme queda dividit en dues grans branques: la dreta regionalista i pactista i l’esquerra nacionalista i republicana.
El retrat d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), és una escultura realitzada per l’artista Ismael Smith el 1917, any de la mort del polític. Aquesta obra va restar desapareguda durant anys, de la mateixa manera que molta de la producció artística de Smith. Probablement era una de les que hi havia en el seu taller del carrer del Call de Barcelona i que es va perdre durant la guerra civil. Aquest retrat posa de manifest l’habilitat i el talent de Smith en l’escultura. És una obra d’un gran valor històric i artístic realitzada sobre guix que conserva restes de la policromia original en tons verds i blaus. Aquesta obra de gran format, que s’emmarca en la línia més expressionista de l’artista, no va ser l’única que Smith va realitzar. D’aquestes característiques, se’n coneixen dos retrats més, el dedicat al polític Francesc Cambó i el del músic Enric Granados.
El retrat d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), és una escultura realitzada per l’artista Ismael Smith el 1917, any de la mort del polític. Aquesta obra va restar desapareguda durant anys, de la mateixa manera que molta de la producció artística de Smith. Probablement era una de les que hi havia en el seu taller del carrer del Call de Barcelona i que es va perdre durant la guerra civil. Aquest retrat posa de manifest l’habilitat i el talent de Smith en l’escultura. És una obra d’un gran valor històric i artístic realitzada sobre guix que conserva restes de la policromia original en tons verds i blaus. Aquesta obra de gran format, que s’emmarca en la línia més expressionista de l’artista, no va ser l’única que Smith va realitzar. D’aquestes característiques, se’n coneixen dos retrats més, el dedicat al polític Francesc Cambó i el del músic Enric Granados.
El 6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució d’autogovern del país des de 1714, assolida gràcies a l’impuls i a la força dels sectors catalanistes. La Mancomunitat federa les quatre diputacions provincials catalanes i, encara que es tracta d’una institució de caràcter estrictament administratiu, té una gran importància política.
Presidida per Enric Prat de la Riba (1914 – 1917) i per Josep Puig i Cadafalch (1917- 1923), militants ambdós de la Lliga Regionalista, la institució es converteix en un instrument bàsic al servei de la la modernització del país. La Mancomunitat construeix infraestructures de mobilitat, sanitàries i educatives, i contribueix a la dinamització de la llengua i la cultura catalana.
El moviment obrer, inspirat pel pensament marxista i anarquista, guanya en importància política en el tombant de segle, tot i el fracàs de la vaga general de 1902 i la repressió que segueix a la Setmana Tràgica. El 1910 es constitueix la Confederació Nacional del Treball (CNT), d’arrel anarcosindicalista, que esdevé el sindicat hegemònic de l’obrerisme català fins a la guerra civil.
Després de la vaga de la Canadenca (1919) que aconsegueix la instauració de la jornada laboral de vuit hores, l’escalada d’atemptats entre anarquistes i pistolers de la patronal converteix els carrers de les ciutats catalanes en un autèntic camp de batalla. La dictadura militar de Primo de Rivera, esdevinguda en 1923, inicia una forta repressió contra les organitzacions obreres.
L'enduriment de la guerra del Marroc, l'estiu del 1909, empeny el govern a decretar la mobilització de reservistes. La majoria són treballadors, casats i amb fills que, a diferència dels rics, no poden eludir el servei militar. La revolta antimilitarista contra una guerra incerta i llunyana esclata a tot Catalunya. L'11 de juliol comencen les manifestacions de dones i nens contra els embarcaments de tropes. El 26 de juliol es convoca la vaga general. La insurrecció es desferma arreu i esdevé una revolta violenta. Les rancúnies anticlericals i l'acció de provocadors propicien la crema de convents. La revolta és particularment dura a Barcelona. El 30 de juliol arriben noves tropes de l'exèrcit per sufocar la revolta. El 2 d'agost l'exèrcit controla totalment la situació. Tot seguit, s'inicia la repressió.
L'enduriment de la guerra del Marroc, l'estiu del 1909, empeny el govern a decretar la mobilització de reservistes. La majoria són treballadors, casats i amb fills que, a diferència dels rics, no poden eludir el servei militar. La revolta antimilitarista contra una guerra incerta i llunyana esclata a tot Catalunya. L'11 de juliol comencen les manifestacions de dones i nens contra els embarcaments de tropes. El 26 de juliol es convoca la vaga general. La insurrecció es desferma arreu i esdevé una revolta violenta. Les rancúnies anticlericals i l'acció de provocadors propicien la crema de convents. La revolta és particularment dura a Barcelona. El 30 de juliol arriben noves tropes de l'exèrcit per sufocar la revolta. El 2 d'agost l'exèrcit controla totalment la situació. Tot seguit, s'inicia la repressió.
Coneguda popularment com "A les barricades!" fou l'himne de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Composada el 1883 pel poeta polonès Wacław Święcicki, el moviment anarquista la versionà en diferents idiomes.
El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià proclama la República després de l’enfonsament dels partits monàrquics a les eleccions municipals i pacta amb la resta de forces democràtiques de l’estat espanyol l’aprovació d’un estatut d’autonomia política per a Catalunya. Així, en el marc de la II República Espanyola, es restaura l’antiga Generalitat, encara que amb unes atribucions completament renovades.
La República inaugura un període de democràcia i llibertats marcat per la polarització social i un context internacional presidit per l’ascens del feixisme i la crisi econòmica. Els conflictes desemboquen, finalment, a l’aixecament militar (1936) i a la guerra civil. La Generalitat s’implica fins a les darreres conseqüències en la defensa de la legalitat republicana i en la lluita contra el feixisme.
Dimissió de Primo de Rivera. Les forces d'oposició a la dictadura, republicans, socialistes i nacionalistes catalans, s'agrupen en el Pacte de Sant Sebastià.
Després de la derrota dels partits monàrquics a les eleccions municipals del 12 de maig, el rei abdica i es proclama la República. El 2 d'agost s'aprova en referèndum l'Estatut d'Autonomia de Núria.
Les Corts republicanes espanyoles aproven l'Estatut d'Autonomia. Es promulga el dret del sufragi de les dones; Carme Karr, presidenta d'Acció Femenina n'és una reivindicadora important
Victòria dels partits conservadors en les eleccions generals espanyoles del 19 de novembre. Les dones voten per primera vegada. Mor Francesc Macià. Lluis Companys esdevé president de la Generalitat.
Com a resposta al gir conservador del règim republicà, Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre. El govern català és empresonat.
Suspensió indefinida de l'Estatut d'Autonomia, arran dels Fets del 6 d'octubre.
Victòria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles. Restabliment de l'autonomia i de la Generalitat. Cop d'estat militar i inici de la guerra civil.
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, les primeres celebrades d'ençà de la dictadura, donen una àmplia victòria a les esquerres. El 14 d'abril, Francesc Macià proclama, des del Palau de la Generalitat, la República Catalana. El mateix dia es proclama a Madrid la Segona República Espanyola. Sota la pressió del govern provisional de la República Espanyola, Macià accepta convertir el seu projecte de República Catalana en un govern autònom, la Generalitat de Catalunya. Un Estatut d'Autonomia, plebiscitat pel poble català i aprovat per les Corts de la República, en delimitarà les competències.
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, les primeres celebrades d'ençà de la dictadura, donen una àmplia victòria a les esquerres. El 14 d'abril, Francesc Macià proclama, des del Palau de la Generalitat, la República Catalana. El mateix dia es proclama a Madrid la Segona República Espanyola. Sota la pressió del govern provisional de la República Espanyola, Macià accepta convertir el seu projecte de República Catalana en un govern autònom, la Generalitat de Catalunya. Un Estatut d'Autonomia, plebiscitat pel poble català i aprovat per les Corts de la República, en delimitarà les competències.
Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931.
El cop d’estat militar del 17 de juliol de 1936 dóna pas a tres anys de cruenta guerra civil. Catalunya es manté fidel a la República i, al mateix temps, viu un procés revolucionari impulsat per les milícies anarquistes. La Generalitat organitza la resistència i l’esforç bèl·lic, i pateix els enfrontaments interns de les diferents forces polítiques i sindicals mobilitzades.
La població civil es veu colpejada per les penalitats del conflicte: l’encariment dels preus, la fam i els bombardejos. La derrota a la batalla de l’Ebre, marca el destí del bàndol republicà i suposa la caiguda de Catalunya. El final de la guerra i l’inici de la dictadura militar del general Franco, comporta la supressió de l’autonomia catalana, l’exili i una forta repressió dels moviments catalanistes i d’esquerres.
El juliol de 1938 el govern de la República du a terme l'ofensiva més ambiciosa de tota la guerra: la batalla de l'Ebre. L'Exèrcit Popular intenta evitar la pressió facciosa sobre València. Els èxits inicials de les forces republicanes són contrarestats per una ofensiva massiva de l'exèrcit franquista. Els republicans queden atrapats entre el riu i l'enemic, s'atrinxeren i resisteixen en una dura batalla de desgast. Els combats són acarnissats a la serres de Pàndols i Cavalls. Milers de joves mobilitzats en les darreres lleves hi moren. La retirada republicana, al novembre, posa fi a la batalla.
El juliol de 1938 el govern de la República du a terme l'ofensiva més ambiciosa de tota la guerra: la batalla de l'Ebre. L'Exèrcit Popular intenta evitar la pressió facciosa sobre València. Els èxits inicials de les forces republicanes són contrarestats per una ofensiva massiva de l'exèrcit franquista. Els republicans queden atrapats entre el riu i l'enemic, s'atrinxeren i resisteixen en una dura batalla de desgast. Els combats són acarnissats a la serres de Pàndols i Cavalls. Milers de joves mobilitzats en les darreres lleves hi moren. La retirada republicana, al novembre, posa fi a la batalla.
Fragment del llibre "Homenatge a Catalunya".
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros