Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
L’edat moderna és per a Catalunya un període d’expansió econòmic i demogràfic, no exempt de conflictes. En el si de la Monarquia Hispànica, el Principat conserva les seves institucions pròpies de govern, però el creixent autoritarisme dels monarques provoca l’enfrontament entre dues concepcions distintes de la política.
Les guerres dels Habsburgs per assolir l’hegemonia europea, l’augment del cors barbaresc i otomà a la Mediterrània occidental i el bandolerisme, provocat per l’increment de les desigualtats internes, caracteritzen una època marcada també per l’estètica exuberant del barroc i els dogmes de la Contrareforma.
Els conflictes de Catalunya amb la monarquia tindran el seu apogeu durant la Guerra dels Segadors (1640 – 1659) i la Guerra de Successió (1702– 1715). A la fi d’aquesta, Felip V, el primer rei de la branca espanyola dels Borbons, aboleix les constitucions i les institucions pròpies, a través del Decret de Nova Planta.
Des del 1516, Catalunya forma part dels territoris dels Habsburg: un enorme imperi europeu, aviat també estès per Amèrica, liderat des de Castella. Catalunya és un territori perifèric i amb poca capacitat d’intervenció en els afers generals. Al nord, la frontera amb França és escenari de contínues guerres mentre que a la Mediterrània, l’amenaça de l’Imperi Otomà i l’assot del cors barbaresc, es fa present.
Catalunya manté, però, la seva idiosincràsia i el seu sistema de govern, fonamentat en les constitucions i en la tradició del pactisme. Aquesta tradició segueix evolucionant i es contraposa a l’autoritarisme creixent de la monarquia. Durant el segle XVI, malgrat els grans conflictes, el país avança demogràficament i l’economia recupera part de la seva puixança.
A la mort de Ferran el Catòlic, Carles de Gant hereta els territoris de la Monarquia Hispànica. El 1519 convoca les Corts del Principat i jura les Constitucions catalanes. A partir d’aquell any, esdevé també emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Revolta popular que s’estén pels regnes de València i de Mallorca i que té similituds amb una sèrie d’esclats antisenyorials que es produeixen arreu d’Europa. Al Principat de Catalunya només es produeixen alguns avalots.
Per fer front a la puixança de l’imperi otomà a la mediterrània es crea la Lliga Santa, una aliança formada per la Monarquia Hispànica, la Santa Seu, el ducat de Savoia i les repúbliques de Gènova i Venècia. L’armada, comandada per Joan d’Àustria, derrota els otomans al golf de Lepant.
Els decrets d’expulsió dels moriscos són promulgats per Felip III i ordenen el seu exili perpetu dels regnes hispànics. Els moriscos són els descendents de les poblacions d’origen musulmà, obligats a convertir-se al cristianisme a partir de 1526.
La presència dels terços espanyols i la política autoritària del govern del comte-duc d’Olivares, són l’espurna que encén el conflicte social i polític latent. A l’aixecament popular s’hi sumen les institucions polítiques del país, que es revolta contra la Monarquia Hispànica.
El Tractat dels Pirineus posa fi a la Guerra dels Segadors i al conflicte entre la Monarquia Hispànica i França. En virtut d’aquest tractat, els comtats del Rosselló i part de la Cerdanya són cedits a França.
La mort sense descendència de Carles II, el darrer monarca de la dinastia dels Habsburg a Espanya, provoca un conflicte entre les diferents potències europees.
La Sentència Arbitral de Guadalupe posa fi als conflictes entre els pagesos de remença i els senyors feudals, la qual cosa potencia l’ascenció social d’un sector de la pagesia. Al llarg del segle XVI, noves i grans masies són l’emblema dels pagesos acomodats que poden disposar de gairebé tots els seus recursos en benefici propi. Es tracta de grans casalots construïts en pedra, alguns amb portes adovellades i finestrals gòtics. A la planta baixa hi ha, generalment, espais per a eines i bestiar, i també la cuina. En el primer pis es disposen les cambres i la sala. Unes àmplies golfes s’utilitzen com a magatzem.
La Sentència Arbitral de Guadalupe posa fi als conflictes entre els pagesos de remença i els senyors feudals, la qual cosa potencia l’ascenció social d’un sector de la pagesia. Al llarg del segle XVI, noves i grans masies són l’emblema dels pagesos acomodats que poden disposar de gairebé tots els seus recursos en benefici propi. Es tracta de grans casalots construïts en pedra, alguns amb portes adovellades i finestrals gòtics. A la planta baixa hi ha, generalment, espais per a eines i bestiar, i també la cuina. En el primer pis es disposen les cambres i la sala. Unes àmplies golfes s’utilitzen com a magatzem.
La violència és una pràctica freqüent a la Catalunya moderna. Molts conflictes privats es resolen per la via de les armes. Les colles de bandolers són una conseqüència dels canvis socials i econòmics que comporten una major polarització social. Revenges, crims, segrestos, xantatges, atemptats i fins i tot petites guerres privades proliferen en una societat impregnada de bàndols.
El cors augmenta degut a la lluita entre els diversos estats mediterranis i, especialment, entre l’Imperi otomà i la Monarquia Hispànica. Estols procedents de les costes del nord d’Àfrica ataquen les costes catalanes amb virulència. Lentament, però, s’organitza una xarxa defensiva, basada en les torres de guaita.
En ple segle XVI, el pany de pedra foguera va començar a substituir els panys de metxa i de roda dels arcabussos i mosquets. Aquest nou mecanisme, totalment exterior, era més segur i robust i va dur a la creació del fusell. Les tropes europees el van conèixer gràcies als Miquelets, fusellers voluntaris, que n’usaven una versió perfeccionada i li van acabar donant el nom.
En ple segle XVI, el pany de pedra foguera va començar a substituir els panys de metxa i de roda dels arcabussos i mosquets. Aquest nou mecanisme, totalment exterior, era més segur i robust i va dur a la creació del fusell. Les tropes europees el van conèixer gràcies als Miquelets, fusellers voluntaris, que n’usaven una versió perfeccionada i li van acabar donant el nom.
Els pedrenyals eren l’arma curta més popular a la Catalunya moderna. Tot i que diverses corts van legislar contra l’ús de pedrenyals, considerats armes inhàbils per a la guerra, els mateixos funcionaris reials van expedir un gran nombre de butlletes de pedrenyals, o exempcions d’aquestes normes, a canvi de tributs. La dificultat per carregar-los explica la imatge tradicional del bandoler, que duu tres o més pedrenyals a la xarpa, o cartutxera. A la fi del segle XVII, a Catalunya hi havia més de 70.000 pedrenyals.
Els pedrenyals eren l’arma curta més popular a la Catalunya moderna. Tot i que diverses corts van legislar contra l’ús de pedrenyals, considerats armes inhàbils per a la guerra, els mateixos funcionaris reials van expedir un gran nombre de butlletes de pedrenyals, o exempcions d’aquestes normes, a canvi de tributs. La dificultat per carregar-los explica la imatge tradicional del bandoler, que duu tres o més pedrenyals a la xarpa, o cartutxera. A la fi del segle XVII, a Catalunya hi havia més de 70.000 pedrenyals.
A partir del Concili de Trento (1545-1563), l’Església catòlica redefineix els seus dogmes, qüestionats per la Reforma protestant, i dicta una nova moralitat. Als regnes hispànics, la Contrareforma és imposada per Felip II i els seus successors, i té un component important de fanatisme i d’intolerància vers la resta de creences religioses.
L’estètica renaixentista dóna pas al barroc, que es caracteritza per un llenguatge més exuberant. El català continua sent la llengua d’ús popular a tots els nivells, i compta amb grans autors com Vicenç Garcia o Francesc de Fontanella. De totes maneres, l’aristocràcia local es castellanitza i, paulatinament, el castellà esdevé la llengua de cultura predominant al caliu del la literatura del ‘Siglo de Oro’.
Durant el segle XVII, les guerres entre Espanya i França passen forçosament per territori català. La presència i l’arbitrarietat dels terços espanyols, juntament amb la política autoritària del govern del comte-duc d’Olivares, són l’espurna que encén el conflicte social i polític latent. El 1640 Catalunya es revolta en contra de la Monarquia Hispànica.
La revolució popular, protagonitzada per la pagesia, ve seguida de la revolució política encapçalada per les institucions, que s’alien amb la monarquia francesa. La guerra acaba amb el Tractat dels Pirineus (1659) pel qual Catalunya retorna al sí de la Monarquia hispànica i França s’annexiona el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.
Les dures condicions de vida de la pagesia i l’allotjament de 10.000 soldats, durant l’hivern i la primavera de 1640, provoquen la revolta pagesa arreu de Catalunya. El 7 de juny d’aquell any, conegut com El Corpus de Sang, alguns centenars de segadors protagonitzen un important avalot a Barcelona i executen el Virrei. La revolta pagesa dóna pas a la revolució política, encapçalada pel president de la Generalitat, Pau Claris, que proclama la República Catalana i, davant l’amenaça d’invasió del país per part de les tropes reials, posa les institucions sota la protecció de la monarquia francesa. Aquests fets són descrits en una cançó popular, Els segadors, que passa, per transmissió oral, de pares a fills. Convertida en himne oficial per la Generalitat republicana, és cançó de combat dels moviments d’oposició, durant el franquisme i la transició. El 1993, per decisió del Parlament, Els segadors, esdevé de nou l’himne oficial de Catalunya.
Les dures condicions de vida de la pagesia i l’allotjament de 10.000 soldats, durant l’hivern i la primavera de 1640, provoquen la revolta pagesa arreu de Catalunya. El 7 de juny d’aquell any, conegut com El Corpus de Sang, alguns centenars de segadors protagonitzen un important avalot a Barcelona i executen el Virrei. La revolta pagesa dóna pas a la revolució política, encapçalada pel president de la Generalitat, Pau Claris, que proclama la República Catalana i, davant l’amenaça d’invasió del país per part de les tropes reials, posa les institucions sota la protecció de la monarquia francesa. Aquests fets són descrits en una cançó popular, Els segadors, que passa, per transmissió oral, de pares a fills. Convertida en himne oficial per la Generalitat republicana, és cançó de combat dels moviments d’oposició, durant el franquisme i la transició. El 1993, per decisió del Parlament, Els segadors, esdevé de nou l’himne oficial de Catalunya.
La mort sense descendència de Carles II desencadena un conflicte d’abast internacional, la Guerra de Successió (1702 – 1715). Més enllà de la qüestió dinàstica, a la disputa pel tron de la Monarquia Hispànica s’hi barregen qüestions polítiques, estratègiques i comercials, que acaben per conformar dos bàndols en l’àmbit europeu.
Els catalans, finalment, es posicionen a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) i en contra del duc Felip d’Anjou (Felip V), que té el suport de la corona de Castella i de França. La derrota bèl·lica i la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, tenen com a principal conseqüència l’abolició de les constitucions i institucions catalanes i l’inici d’una duríssima repressió.
Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714, a les cinc de la matinada, uns 20.000 soldats borbònics inicien l’atac a la ciutat de Barcelona. Les tropes de la Coronela, la milícia urbana de Barcelona, juntament amb la resta de forces austriacistes aplegades a la ciutat – en total, uns 5.300 homes -, ofereix una forta resistència, carrer per carrer i casa per casa. La resistència se salda amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, havent caigut malferit el conseller en cap Rafael Casanova, la ciutat capitula.
Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714, a les cinc de la matinada, uns 20.000 soldats borbònics inicien l’atac a la ciutat de Barcelona. Les tropes de la Coronela, la milícia urbana de Barcelona, juntament amb la resta de forces austriacistes aplegades a la ciutat – en total, uns 5.300 homes -, ofereix una forta resistència, carrer per carrer i casa per casa. La resistència se salda amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, havent caigut malferit el conseller en cap Rafael Casanova, la ciutat capitula.
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros