Des del període més remot de la prehistòria, les terres catalanes són testimoni d’activitats humanes. Situada a l’extrem occidental de la Mediterrània, Catalunya és una zona de pas per la qual han transitat i s’han assentat les més diverses cultures.
A partir del període neolític, l’extensió de l’agricultura i la ramaderia propicia l’aparició de societats cada cop més complexes. Des del segle VIIaC, la influència de pobles orientals com els grecs o els fenicis, cristal·litza en la cultura ibera, una de les civilitzacions més fascinants de l’edat del ferro.
Amb l’arribada dels romans, el 218 aC, s’inicia un llarg període d’integració cultural i política en el qual es conformen alguns dels tretes característics de la nostra societat. La caiguda de l’imperi romà, al segle V, dóna pas a la creació del regne visigot, que s’acaba imposant a tota la península.
No sabem amb precisió quan van arribar els primer humans a les nostres terres, però hem trobat testimonis de 450.000 anys d’antiguitat. Des del paleolític inferior fins el neolític, podem resseguir les característiques que conformen la condició humana: la fabricació d’eines, el control del foc, la capacitat de comunicar-se o la concepció d’una cosmologia per explicar la vida i la mort.
Els grups nòmades de caçadors- recol·lectors habitaven en coves i ens han llegat les seves pintures i gravats. Amb l’extensió de l’agricultura i la ramaderia, apareixen els primers poblats que evolucionen fins a esdevenir societats complexes, a les portes de l’edat del bronze. Es tracta d’un llarg període, ple d’episodis fonamentals per a la humanitat, i del qual encara ens queda molt per descobrir.
Cultures del Paleolític inferior. Primers homínids del gènere Homo erectus. Són capaços de produir eines colpejant un còdol amb un altre per modificar-ne la forma i fer-lo eficient per a les tasques de carnisseria.
Cultures del Paleolític mitjà. Homo neanderthalensis. control i l’ús del foc es generalitzen.
Cultures del Paleolític superior. Homo Sapiens, protagonista de noves adquisicions tècniques com el propulsor i posteriorment l’arc i la fletxa. Primeres evidencies de representacions simbòliques: pintures sobre paret i sobre còdols.
Cultures de l’Epipaleolític. Final de les glaciacions.
Cultures del primer neolític antic o cardial. Primers conreus de cereals i lleguminoses i primers animals domesticats.
Cultures del neolític mitjà i recent.
Cultura megalítica. Primers objectes de coure i bronze.
Durant el bronze final (1250 - 700 aC) les comunitats establertes al territori català entren en un període de grans transformacions socials, econòmiques i culturals. Aquests canvis es relacionen amb l’arribada d’onades migratòries procedents del centre d’Europa i amb l’establiment de xarxes d’intercanvi entre les comunitats a banda i banda dels Pirineus.
A partir de l’edat del ferro (700-550 aC), els contactes amb els pobles de l’àrea de la Mediterrània oriental (fenicis i grecs) afavoreixen i estimulen el desenvolupament econòmic, tecnològic i cultural dels grups autòctons. L’evolució que es produeix durant aquesta etapa és decisiva en la consolidació de la cultura ibèrica.
La cultura ibera es desenvolupa a partir del segle VI aC en una vasta regió de l’occident mediterrani. Es tracta d’un conjunt de pobles diversos que comparteixen una sèrie de trets culturals. Com els grecs o els etruscos, posseeixen una civilització complexa i desenvolupada amb xarxes urbanes i comercials, encunyació de moneda i un sistema d’escriptura propi aplicat a una llengua autòctona.
El coneixement que tenim de la civilització ibera no ha deixat de créixer en els últims anys. Els jaciments arqueològics que trobem a Catalunya, com el d’Ullestret, ens mostren una societat guerrera, que domina la metal·lúrgia del ferro i manté contactes comercials amb altres pobles de la mediterrània, especialment amb els cartaginesos i els grecs. Aquests contactes s’intensifiquen quan, cap el 580 aC, els grecs provinents de Massalia funden a la costa catalana la colònia d’Empúries.
L’any 218 aC, durant la segona guerra púnica, l’exèrcit romà desembarca a la ciutat aliada d’Empúries. Un cop vençuts els cartaginesos, els seus grans rivals a la mediterrània occidental, els romans s’estableixen a la península ibèrica iniciant un llarg període de dominació. Les diverses rebel·lions dels pobles autòctons són reprimides i la societat ibèrica assimila la romanització progressivament.
Els romans estructuren el territori en províncies i construeixen calçades que connecten els principals enclavaments. Tàrraco esdevindrà la ciutat més important d’Hispània. Nombrosos colons procedents de la península Itàlica i de la Mediterrània hel·lenística s’hi instal·len. La cultura i la llengua llatina arrelen i es mesclen amb les cultures locals, posant les bases d’una nova societat.
L’exèrcit romà desembarca a Empúries per tractar d’impedir que el cartaginès Aníbal traspassi els Pirineus, camí d’Itàlia, en el marc de la segona guerra púnica. Aquesta data marca l’inici del procés de romanització de la Península Ibèrica.
Mort d’Indívil i Mandoni, cabdills dels ilergetes i ausetans, respectivament, que el 206 aC s’havien revoltat contra el control de Roma.
Final de la segona guerra púnica. Els cartaginesos han de cedir totes les seves colònies a Hispania; Roma pot començar la ocupació i explotació dels recursos de tota la Península Ibèrica.
Divisió del territori controlat per Roma en dues províncies: la Citerior, amb la capital a Tarraco i la Ulterior, amb la capital a Corduba.
Primera i segona guerra entre Roma i les tribus celtibèriques que consolida el domini efectiu dels romans als territoris del centre de la península ibèrica.
Darrer enfrontament entre Roma i els pobles lusitans. La mort de Viriat marca la fi del conflicte.
Juli Cèsar, arriba a Ilerda per dirigir personalment l’enfrontament amb els generals de Pompeu.
Inici de l’Imperi romà amb l’atorgament del títol d’August a Octavià. Aquest estableix la divisió administrativa d’Hispània en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense. August fixa la seva residència temporal a Tarraco per dirigir les guerres contra els càntabres i asturs.
Els romans derroten definitivament a càntabres i asturs. Es considera que en aquesta data finalitza la conquesta d’Hispània.
Vespasià concedeix a tota Hispania el Ius Latii (Dret llatí)
Regnat de Trajà, primer emperador nascut a Hispania
En diverses incursions, els francs aconsegueixen arribar fins l’Ebre, provocant la desaparició de molts nuclis habitats. Barcino es veu obligada a construir un circuit murallat i Tarraco és destruïda.
Als segles III i IV, les fronteres de l’Imperi Romà ja no són segures i les crisis econòmiques i socials sovintegen. Una religió monoteista d’origen oriental, el cristianisme, desplaça les creences tradicionals. Després d’un intent de repressió, l’emperador Constantí en legalitza la pràctica i, l’any 380, Teodosi I el Gran proclama el cristianisme com la religió oficial a l’Imperi Romà.
La sòlida organització dels cristians catòlics perviu a la caiguda de l’imperi romà i esdevé un suport imprescindible pels nous regnes germànics. Els visigots, que en el moment d’establir-se a la península ibèrica professen l’arrianisme, amb el pas dels segles acaben adoptant el catolicisme com a religió oficial.
L’emperador Dioclecià promou la darrera divisió administrativa d’Hispania en dividir la Tarraconensis en tres províncies: la pròpia Tarraconensis i les noves províncies de Cartaginensis i Gallaecia.
Teodosi el Gran proclama el cristianisme única religió oficial de Roma.
L’imperi romà es divideix definitivament entre l’occidental i l’oriental, que esdevindrà l’imperi bizantí.
Els visigots posen la capital del seu regne a Tolosa.
El rei visigot Ataülf arriba a Catalunya com a aliat de Roma per lluitar contra els altres pobles bàrbars i s’instal·la a Barcelona amb la seva muller Gal·la Placídia.
Cau l’imperi romà d’occident amb la mort de Ròmul August.
Desprès de la derrota en la Batalla de Vouillé, Gesaleic estableix a Barcino, com a nova capital del regne visigot. Barcino manté la capitalitat fins el 510. Posteriorment, de 531 a 541, Barcino tornarà a ser capital dels visigots.