Moda i modistes

Modisteria i l’emancipació de la dona

Fins al final del segle XVIII l’ofici de fer vestits estava reservat als sastres, i les dones a penes hi tenien entrada si no era per via familiar i com a col·laboradores, no pas com a mestresses. Va ser al llarg del segle XIX que van poder assolir un espai propi. Però no va ser fins al darrer terç del segle XIX i la primera la meitat del XX que la feina de modista va esdevenir una de les principals formes d’inserció de la dona al món laboral, més enllà del treball a la fàbrica i, en menor grau, de professions com la docència, el secretariat i la feina de bibliotecària, que es van anar implantant de manera progressiva, però que eren sortides professionals minoritàries perquè requerien uns estudis específics. La modisteria es va estendre pel fet que per aprendre l’ofici no calia anar necessàriament a cap escola, sinó que n’hi havia prou amb l’aprenentatge en un taller o fins i tot de manera autodidacta a partir de manuals de tall i confecció, i a més perquè aquest aprenentatge oferia la possibilitat d’establir-se per compte propi amb una certa facilitat un cop dominada la tècnica.

Les treballadores de l’agulla

Coincidint amb l’arrencada del feminisme, al tombant dels segles XIX al XX, van començar a sorgir iniciatives, en general de caire conservador i catòlic, per tal de protegir les treballadores del sector, d’una banda, d’una possible explotació laboral inhumana, perquè les modistes cosidores estaven a baix de tot de l’escala laboral, i de l’altra, perquè a partir del moment que podien obtenir alguns ingressos i guanyar autonomia, corrien el perill, segons la bona moral catòlica, de caure en una vida fàcil, temptades pel luxe i les vel·leïtats del món de la moda. És en aquest context que Agustí Robert i Surís funda, l’any 1909, el Sindicat Barceloní de l’Agulla, primera organització per vetllar pels interessos de les treballadores del ram de la modisteria. D’altra banda, el 1912, Maria Domènech de Cañellas funda la Federación Sindical de Obreras, la qual, a més d’oferir una borsa de treball, assessorament laboral, formació i subministrament de material, va tenir escola pròpia i va organitzar activitats culturals i lúdiques per poder sufragar l’organització.

En contraposició, va sorgir un moviment de caràcter anarquista, impulsat principalment per Teresa Claramunt, que no va incidir gaire en l’àmbit de les treballadores de l’agulla perquè eren un col·lectiu molt divers que sovint va quedar al marge de l’organització del moviment obrer i els sindicats.

Dolors Monserdà i Vidal, escriptora i activista amb nom propi
Francesca Bonemaison, una pedagoga al servei de la formació de les dones

El treball a domicili

El treball a domicili

Dolors Monserdà i Francesca Bonemaison, per Lluïsa Vidal

Dolors Monserdà i Francesca Bonemaison, per Lluïsa Vidal

Vols saber-ne més?

Dóna un cop d’ull als següents objectes de la col·lecció del museu per aprofundir els teus coneixements

Galeria fotogràfica

Encastre següent

Saber l'ofici

Encastre anterior

Alta Costura, modisteria i prêt-à-porter
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat