Moda i modistes

Les fonts d’inspiració

Malgrat que utilitzessin patrons comprats, intercanviats o copiats, les modistes no repetien un mateix model entre la seva clientela. Per norma general, però, eren més seguidores que no pas creadores, interpretaven a la seva manera les formes proposades per qui dictava la moda, a escala nacional o internacional, i les adaptaven als gustos, la talla i les diferents possibilitats econòmiques de cada clienta. A les revistes i les desfilades es donaven a conèixer les tendències de cada temporada. El carrer també podia ser una font d’inspiració, com ara les entrades i sortides del públic al Gran Teatre del Liceu o les de missa de dotze dels diumenges a les parròquies freqüentades per l’alta burgesia, i els diversos actes socials als quals la gent anava ben vestida. D’altra banda, ja des de les primeres dècades del segle XX, el cinema s’havia convertit en una excel·lent plataforma per a la moda, amb estrelles icòniques com Greta Garbo, Joan Crawford, Rita Hayworth, Grace Kelly o Brigitte Bardot.

Encastre següent

Glamour i anonimat

Encastre anterior

De professió: modista
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat