Flames a la frontera

Guerra de trinxeres, guerra de posicions

El 1915, amb el fracàs del pla Schlieffen, la guerra de moviments s’havia esvaït. S’havia entrat en la guerra de posicions, la guerra de trinxeres que caracteritzaria el front occidental fins a l’armistici.

En aquest període, el conflicte va entrar amb tot el seu abast a Catalunya. L’inici de la construcció del mite dels voluntaris catalans es va combinar amb la presència diària a la premsa dels textos dels periodistes al front. Barcelona es va convertir en un centre d’espionatge i propaganda per a les potències bel·ligerants i la guerra al mar es va fer present al llarg de tota la costa. La vida quotidiana també es va impregnar de guerra, des dels jocs infantils fins a les pantalles dels cinemes. Les flames eren a la frontera, però es veien de casa estant. © de la fotografia de fons: Photoaisa

Batalles que marquen una guerra

Amb el front occidental estabilitzat després de la batalla del Marne, la imatge dels soldats a les trinxeres es va convertir en l’emblema de la Gran Guerra. Filats, cascos, material d’infermeria —amb una decisiva participació de les dones en hospitals de campanya—, màscares de gas, tot va formar part de les imatges que arribaven a Catalunya per explicar el que passava a Verdun i al Somme (1916), però també als Dardanels (1915), Ypres (1915), Caporetto (1917) i al Chemin des Dames (1917).

Quan els camps es tenyiren de roselles roges

Batalla de Tannenberg

L’exèrcit rus és escombrat prop de la localitat d’Allenstein (Prússia oriental) gràcies a una ràpida operació d’encerclament de l’exèrcit alemany. Els generals alemanys von Hindemburg i Ludendorff, artífex del pla, són proclamats herois nacionals.

Del 26 al 30 d'agost de 1914

Primera Batalla del Marne

França atura l’ofensiva alemanya al Marne. La guerra de desgast comença al front occidental.

Del 5 al 12 de setembre de 1914

Inici de la campanya dels Dardanels

L’entrada a la guerra al novembre de 1914 de l’Imperi Otomà en el bàndol de les potències centrals va obrir un nou front davant els aliats. Per mirar d’acabar el més ràpid possible, es va projectar una invasió del territori turc per la península de Gal·lípoli. Prop de mig milió d’homes van morir, entre els dos bàndols, en el transcurs de les operacions que es van dur a terme entre el 17 de febrer de 1915 i el 9 de gener de 1916.

Febrer de 1915

Segona Batalla d'Ypres

Entre abril i maig té lloc la Segona Batalla d'Ypres, la primera batalla de la història on es van utilitzar a gran escala agents químics.

Del 22 d'abril al 25 de maig de 1015

Batalla de Verdun

La batalla de Verdun, un dels principals enfrontaments de la Primera Guerra Mundial, es converteix en símbol de la resistència francesa i del desastre humanitari.

Del 21 de febrer al 19 de desembre de 1916

Batalla del Somme

Operació amb la qual els aliats intenten alleugerir la pressió sobre el Verdun. La batalla s’allarga fins al novembre i provoca centenars de milers de baixes. És la primera vegada que es fan servir tancs.

De l'1 de juliol al 8 de novembre de 1916

Batalla de Caporetto

Itàlia, que havia entrat a la guerra en favor dels aliats al maig de 1915, és derrotada pels Imperis Centrals a la batalla de Caporetto, a la frontera italoaustríaca (actual Eslovènia).

Del 24 d'octubre al 19 de novembre de 1917

Batalla de Cambrai

Enfrontament en el front occidental  comandat per la British Expeditionary Force (BEF), que primer cop en la història utilitza de forma massiva els tancs per donar suport a l’avanç de la infanteria. Tot i acabar amb victòria alemanya, la ràpida superació inicial de les defenses alemanyes va demostrar als aliats que es podia sobrepassar trinxeres fortament defensades amb atacs sorpresa utilitzant diferents equipaments de forma combinada.

Del 20 de novembre al 6 de desembre de 1917

El debut de la guerra química a gran escala

El debut de la guerra química a gran escala

Els voluntaris catalans i la construcció del mite

Quan va esclatar el conflicte, molts catalans es trobaven a França per raons diverses. Alguns d’ells es van allistar voluntàriament a la Legió estrangera, com Pere Ferrés-Costa i Camil Campanyà. Altres van ser mobilitzats dins l’exèrcit regular per la seva condició de nacionalitzats francesos, com Frederic Pujulà. Considerats els abanderats de la participació catalana en el conflicte, el 1916 un grup d’intel·lectuals, vinculats a la revista Iberia i sota el lideratge del doctor Joan Solé i Pla, van crear a Barcelona el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, amb l’objectiu de donar-los suport i internacionalitzar la causa catalana en el marc de la defensa dels aliats. 

Suggeriment: consulta aquí les biografies d'alguns dels voluntaris
Suggeriment: dóna un cop d'ull al «Museu Presenta» que vam dedicar a la bandera estelada dels voluntaris catalans

Fotografia de familia del 1er Regiment de Marxa de la Legió Estrangera

Fotografia de familia del 1er Regiment de Marxa de la Legió Estrangera

Periodisme i propaganda

La combinació entre l’avidesa per conèixer les notícies que arribaven des d’Europa i un veritable auge de la premsa diària, que rebé fortes subvencions de les potències en guerra, va convertir aquests anys en l’inici d’una època daurada. Els cronistes i els intel·lectuals van ocupar un lloc de privilegi als diaris i va néixer a Catalunya i Espanya un nou ofici, que renovaria des dels fronts de guerra el gènere periodístic: el cronista de guerra, amb Gaziel com a màxim exponent.

Vols conèixer la inclinació política dels principals mitjans de comunicació catalans durant Primera Guerra Mundial? Entra aquí i descobreix-ho!
Suggeriment: consulta les biografies dels principals corresponsals de guerra

Germanòfils i aliadòfils: la guerra als quioscos

Germanòfils i aliadòfils: la guerra als quioscos

Espionatge i propaganda

Barcelona va esdevenir una ciutat plena d’espies (Mata-Hari, Marthe Richard, Pilar Millán Astray) que actuaven per modificar les condicions de la neutralitat mentre gaudien de les nits al Paral·lel. Tot això enmig d’una frenètica activitat dels consolats francès i alemany, que no deixaven de subvencionar tota mena de publicacions amb l’objectiu d’intervenir en la vida política local, com va evidenciar el cas del comissari Manuel Bravo Portillo.

Espiant entre bambalines

Espiant entre bambalines

La guerra al port, la guerra al mar

Amb l’objectiu d’aprofitar els beneficis comercials motivats per la neutralitat, la Mancomunitat de Catalunya i altres institucions van impulsar la concessió d’un port franc a Barcelona, que va acabar sent concedit pel Govern espanyol a l’octubre del 1916. Aquesta situació, però, va contrastar amb la dura guerra submarina alemanya, que va provocar l’enfonsament de vaixells a prop de tota la costa catalana, des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre.

Una guerra global sense quarter

Una guerra global sense quarter

La guerra a les cases

La guerra va passar a formar part de la vida quotidiana. No només pels patiments dels treballadors davant de la inflació creixent, sinó també en relació amb el món de l’oci i els infants. El desenvolupament del conflicte era comentat als cafès i als cinemes i era part de les festes populars, fins i tot com a disfressa de carnestoltes. Entre els nens i les nenes, la guerra també es va convertir en joc, al carrer i a través dels cromos de les xocolatines, els soldadets i els retallables.

Col·lecciona’ls tots i derrota els teus amics

Col·lecciona’ls tots i derrota els teus amics

Alguns dels objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit

Dóna un cop d'ull a algunes de les peces de la col·lecció del museu presents en aquest àmbit!

Dóna un cop d’ull als objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit!

Encastre següent

Del tombant a l’armistici

Encastre anterior

La Guerra i la neutralitat
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat