Flames a la frontera

Del tombant a l’armistici

El signe de la guerra va canviar el 1917, tant en l’àmbit internacional com local. L’entrada dels Estats Units al conflicte es va combinar a Rússia amb la primera revolució comunista de la història per modificar definitivament el marc internacional. Aquests elements van entrar en relació amb els problemes socials i polítics dels anys anteriors a Catalunya i Espanya per donar forma a una crisi que va fer trontollar el règim restauracionista. A més, en els moments finals de la contesa, es van començar a notar els terribles efectes de la grip espanyola. No obstant això, l’arribada de l’armistici i la victòria aliada es van celebrar arreu del territori, des de Barcelona fins a petits pobles de l’interior.

L’inici de la fi

Els Estats Units trenquen relacions diplomàtiques amb Alemanya

Febrer de 1917

A Rússia, el tsar Nicolau II és derrocat. S’estableix un Govern provisional que obté el reconeixement dels aliats

Març de 1917

Els Estats Units, juntament amb algunes repúbliques llatinoamericanes, declaren la guerra a Alemanya

6 d'abril de 1917

S’inaugura a Barcelona l’Exposició d’Art Francès al Palau de Belles Arts, una activitat per ratificar el compromís amb els aliats

A nivell espanyol, Alfons XIII, oposat a la ruptura de relacions diplomàtiques amb Alemanya, obliga Romanones a dimitir i el reemplaça pel marquès d’Alhucemas.

Abril de 1917

L’Assemblea de Parlamentaris es reuneix a Barcelona per impulsar una reforma constitucional i posar fi al centralisme

Juliol de 1917

Mor Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya. Josep Puig i Cadafalch és nomenat nou president de la Mancomunitat

A nivell espanyol, vaga general revolucionària liderada per la CNT i la UGT. Després d’una dura repressió, el Govern espanyol acusa els aliats de donar suport a la insurrecció.

Agost de 1917

A Rússia, el Govern provisional és derrotat pels bolxevics. El nou Govern fa una crida a finalitzar la guerra

Novembre de 1917

El president nordamericà Woodrow Wilson anuncia els seus «Catorze Punts», que posen l’accent en la llibertat dels mars i l’autodeterminació de les nacions

A Catalunya, les dones promouen els rebomboris del pa i la protesta social contra l’augment de preus dels productes bàsics, que havien pujat durant els anys de la Gran Guerra.

Gener de 1918

Signatura del tractat de Brest-Litovsk, pel qual Rússia abandona la guerra. Inici de la guerra civil a Rússia

A Espanya, govern de concentració encapçalat per Antonio Maura, amb la presència de Francesc Cambó com a ministre. Insurreccions al món rural

Març de 1918

Comença una pandèmia de grip que afecta una gran part de la població

Maig de 1918

Solidaridad Obrera publica proves de les relacions entre el cap de la policia de Barcelona, Manuel Bravo Portillo, i l’extensa xarxa d’espionatge alemany

A nivell espanyol, les Juntes de Defensa (moviment sindical militar) precipiten la caiguda del Govern d’Alhucemas

Juny de 1918

Al front Occidental, comença la contraofensiva aliada, que acaba amb la victòria

Agost de 1918

Signatura de l’armistici de Compiègne, que posa fi a la guerra a Europa. La revolució s’escampa pel continent i neixen nous règims republicans i democràtics

A Espanya, cau el Govern de Maura. La crisi del règim de la Restauració s’aprofundeix.

Novembre de 1918

L’art i la literatura

El món de la cultura va resultar fortament afectat per la guerra i hi va reaccionar de diverses maneres. Ho va fer des del compromís, amb obres literàries i artístiques i amb iniciatives de suport als aliats, com l’exposició dedicada a l’art francès. Aquesta militància també va trobar expressió en les noves formes artístiques nascudes aquells anys, les avantguardes, com mostraren els cal·ligrames de Josep Maria Junoy.

La grip espanyola

Sumant-se als estralls de la guerra, al gener del 1918 es van començar a diagnosticar els primers casos d’una pandèmia de grip que duraria més de dos anys i acabaria amb la mort de prop de cent milions de persones arreu del món. S’anomenaria grip espanyola perquè, en no participar en la guerra, a Espanya l’alta mortalitat provocada per la malaltia seria més notòria. A Catalunya la grip va arribar amb força durant l’estiu i, en combinar-se amb les dures condicions de vida d’una bona part de la població, va acabar amb la vida de més de quinze mil persones.

El triomf aliat

L’11 de novembre de 1918, en un vagó situat en un bosc de Compiègne, se signava l’armistici entre els aliats i l’Imperi alemany. De seguida, les notícies del final de la guerra i la victòria aliada van escampar l’alegria pel país i van provocar nombroses manifestacions a les ciutats i els pobles principals. Els telegrames de felicitació adreçats als aliats, els banquets, la instal·lació de plaques commemoratives i tota mena d’activitats, com la proliferació d’accions benèfiques a favor dels ferits i orfes de la guerra a iniciativa de comitès i associacions femenines, van fer evident que l’aliadofília era majoritària a Catalunya.

Canvis nomenclàtor i espai públic en finalitzar la guerra (© del mapa: ICGC)

Canvis nomenclàtor i espai públic en finalitzar la guerra (© del mapa: ICGC)

Àrea de Barcelona

Barcelona
Es va donar el nom d’11 de noviembre de 1918 a l’actual plaça de Ramon Berenguer El Gran. El 1919 es va inaugurar el passeig de Verdun al barri que va prendre el mateix nom. Es va dedicar al mariscal Joffre l’actual plaça Vázquez de Mella i, el 1929, se li va dedicar l’actual avinguda de Borbó.

El Prat de Llobregat
Es va dedicar al mariscal Joffre el carrer paral·lel a l’actual avinguda del Canal, prop del parc del Fondo d’en Peixo. El nom continua vigent.

Granollers (a la imatge superior)
En la sessió del Ple del 21 de novembre de 1918 s’acorda dedicar a Wilson el carrer Alfons IV. Quan el 1925 es va restablir el nom del carrer Alfons IV, es va dedicar a Wilson l’actual carrer Guayaquil. EL canvi es va mantenir fins el 1939.

Sabadell
Es va aprovar el canvi de nom del llavors (i actual) carrer Jardí, que va passar a anomenar-se carrer Bèlgica. El carrer Nou de Jonqueres va canviar el nom pel d’avinguda de l'11 de Novembre, i actualment és l’avinguda de l'11 de setembre.

Sant Pere Molanta
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població. El nom continua vigent.

Santa Coloma de Gramenet
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població, prop de l’Església Major, i a tocar del carrer Washington. El nom continua vigent.

Terrassa
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població, prop de la carretera de Montcada. El nom continua vigent.

Catalunya Central

Barberà de la Conca
El 17 de juliol de 1919 s’aprova la dedicatòria de carrers del municipi als mariscals Joffre i Foch.

Berga
El Ple de l’ajuntament registra la petició de dedicatòria al president Wilson del carrer que anava del quarter Sant Francesc al carrer de la Ciutat, llavors sense nom.

Igualada
Es va dedicar al president Wilson l’actual avinguda Balmes, que fins llavors havia estat l’antiga carretera de Manresa. El nom es va mantenir fins el 1940.

Pira (Conca de Barberà)
En la sessió del Ple del 9 d’octubre de 1919 s’acorda dedicar una plaça al president dels Estats Units Woodrow Wilson.

Sarral (Conca de Barberà)
Al poble natal de Claudi Ametlla, ànima de la revista Iberia, a petició d’una comissió de veïns, el 24 de novembre de 1918 s’aprova per unanimitat del Ple el canvi de nom de tres places de la població dedicant-les a Wilson, Joffre i Foch.

Sallent (a la imatge)
En la sessió del Ple de 15 de novembre de 1918, s’aprova el canvi de nom de la plaça Major per la plaça de la Pau, i la plantada d’un arbre commemoratiu. S’aprova també una aportació econòmica de 100 pessetes per a la festa de la Pau, i el nomenament del president Wilson ciutadà honorari del municipi.

Vic
En la sessió del Ple de 20 de novembre de 1918, es registra una instància signada per 77 veïns sol·licitant que es dediqui al president Wilson un carrer de la ciutat. No s’ha localitzat cap dictamen de la Comissió de Foment ni acord al respecte.

Girona

Banyoles
Després de la festa de celebració, el 21 de novembre una assemblea popular sol·licita el canvi de nom dels cèntrics carrers Turers o Porta de Turers, o de la plaça de Turers, per carrer dels Aliats o plaça dels Aliats, col·locant-hi una placa commemorativa amb la doble inscripció catalana i castellana.

Figueres
Es va dedicar al president Wilson l’actual avinguda Pujada del Castell, i es va erigir en el seu honor el monument als Drets dels pobles, ubicat actualment a l’avinguda Salvador Dalí, amb la inscripció “Els pobles no deuen ésser dominats ni governats sinó per consentiment propi”.

Girona
En la sessió de 15 de novembre de 1918, es considera festiu el dia 18 de novembre i s’organitza un ball de celebració. S’encarrega la Comissió que decideixi com perpetuar la memòria de l’armistici, sense que se’n conegui el resultat.

Palafrugell
Al novembre de 1918, el regidor José Brunet Mach va sol·licitar al Ple la dedicatòria d’un carrer al president dels Estats Units “en atención a la labor de Justicia realizada”. Així mateix, el Ple va expressar el condol per la mort d’Isaac Codina, voluntari originari de la població.

Sant Feliu de Guíxols
A banda de realitzar una manifestació i una cercavila de celebració, es va col·locar una placa commemorativa a l’antic edifici de l’Escorxador en homenatge als heroics defensors del dret.

Tossa de Mar
El desembre de 1918 s’envien felicitacions i agraïments al mariscal Foch, i es contribueix amb 10 pessetes a la subscripció per fer un regal als voluntaris catalans. Durant el 1919 l’Ajuntament acorda contribuir amb 5 pessetes al monument als mariners espanyols morts per naufragi de vaixells torpedinats per submarins ales illes Cies (Pontevedra), i una contribució de 25 pessetes a la tómbola de Portbou a benefici de mares, vídues i orfes dels voluntaris catalans.

Terres de Lleida

Mollerussa
En resposta a una petició del Centre Republicà, en la sessió del Ple de 30 de desembre de 1918 es dedica a Wilson un dels carrers que porta a la llavors rebatejada Plaça de la Mancomunitat de Catalunya.

Tremp
En la sessió de 14 de novembre de 1918 es pren l’acord de declarar data solemne el dia de l’armistici i donar el nom Onze de Novembre a la placeta que antigament ocupava el recinte del cementiri, entre el campanar i l’edifici de l’ajuntament, actualment inclosa dins la plaça de la Creu.

Tarragona

El Vendrell
El Ple de la població insta totes les poblacions de la comarca a demanar a la Mancomunitat que es nomeni ciutadà d’honor de Catalunya a Woodrow Wilson.

Montblanc
Entre 1918 i 1923 es van registrar nombroses peticions de dedicatòria d’un carrer al president Wilson, arribant fins i tot a realitzar una subscripció popular. Finalment, el 10 de gener de 1924 es va acordar per unanimitat del Ple de l’Ajuntament el canvi de nom del carrer Fusteria pel carrer Wilson.

Reus
Es proposen els presidents Wilson, Clemenceau i Lloyd George i el mariscal Foch com a ciutadans honoraris del municipi. Una comissió de la Joventut Nacionalista Republicana demana que es dediquin carrers de la ciutat als personatges aliats. El Sr. Barbé sol·licita que es donin els noms de Foch i Wilson a les places de la Sang i del Castell. L’Ajuntament contribueix a nombroses iniciatives benèfiques a favor dels orfes de la guerra francesos i belgues.

Tarragona:
En sessió de 14 de novembre de 1918 s’aprova dedicar carrers i places de la ciutat a França, Anglaterra, Estats Units, Bèlgica, Itàlia, Clemenceau, Lloyd George i Wilson i “col·locar en un lloc visible de la Sala consistorial una placa de marbre blanc amb una dedicatòria escrita en llengua catalana al·lusiva a la gloriosa data que proposem celebrar i als fets que l’il·lustren”. També s’encarrega a la Comissió de Foment la valoració de la petició de J. Lloret, de la Societat d’Amics de França perquè l’Ajuntament construeixi una font en un jardí públic de la ciutat dedicada al voluntari català de Tarragona Guido Héctor Agostini, i col·loqui un medalló amb la seva figura “perquè els nostres infants recordessin sempre el seu gran amic qui tant els estimà en vida”. En la sessió de 26 de novembre, es valora ubicar-la a l’extrem oest de la Rambla de sant Joan.

Terres de l'Ebre

Tortosa
El Ple de l’Ajuntament va felicitar les nacions aliades i va participar en la manifestació de celebració, i va acordar la substitució del nom de la plaça d’Armes per plaça de la Pau encara avui vigent.

Alguns dels objectes de la col·lecció del museu relacionats amb aquest àmbit

Dóna un cop d’ull als objectes del museu que trobaràs en aquest àmbit!

Encastre següent

La postguerra i les memòries de la guerra

Encastre anterior

Guerra de trinxeres, guerra de posicions

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat