Catalunya, terra cooperativa

Els inicis de l'economia popular

El naixement del cooperativisme

Malgrat la llarga història d’explotació i violència social, els homes i les dones han buscat de sempre formes de cooperació per tal de cobrir la subsistència i la salvaguarda davant l’infortuni. A partir del segle XVIII, la conformació d’unes noves societats industrialitzades, capitalistes i liberals, alteraren la composició social i les seves tensions. Davant de l’economia liberal més egoista i abocada al benefici, la naixent classe obrera començà a alçar una economia moral que defensava la solidaritat i l’interès col·lectiu, tot denunciant les expropiacions i la pèrdua de drets socials que la legislació liberal estava imposant.

A principis del segle XIX l’afirmació del mutualisme i el cooperativisme fou un fenomen europeu. Tot i que els referents més influents foren qualificats de socialistes, i desqualificats com a utòpics, els moviments cooperativistes esdevingueren aviat potents. A Anglaterra s’imposaren les cooperatives de consum amb un model de gran impacte: el de la Rochdale Society of Equitable Pioneers (1844). A França sobretot foren de producció, adreçades a trobar sortides a l’atur; i a Alemanya (Prússia), amb F. Hermann Schulze-Delitzsch (1808-1883) i Friedrich Wilhelm Raiffeisen (1818-1888), la novetat fou la dedicació al crèdit popular.

Sabies que la primera experiència cooperativista moderna va nèixer al costat de la ciutat de Manchester?

Les lluites socials a Catalunya

A Catalunya, després d’una primera experiència de producció de la Societat Mútua de Teixidors (1840), es configurà ja a la dècada de 1860 un discurs cooperativista com a camí específic d’emancipació obrera, entrelligat amb les lluites i els esforços mutualistes del moviment obrer. S’iniciaren llavors, des de medis populars, unes notables empreses cooperatives. En lloc de les primeres provatures lligades a la producció, a poc a poc s’imposaren i consolidaren les cooperatives de consum.

Mutualisme, cooperativisme i socialisme

La sociabilitat popular es desenvolupà en el marc d’una cultura política que incloïa tant els progressistes liberals com els demòcrates i els republicans federals, i que fou forjada en els reiterats episodis de lluita social: les bullangues de 1835-1837, les revoltes de 1840-1843 o l’esclat de la primera vaga general obrera de l’Estat del 1855. Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), aquell moviment obrer rebé l’impacte de la Primera Internacional, i en el Primer Congrés Obrer Espanyol (1870) es decidí la creació de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors. Un dels debats centrals del congrés fou justament sobre la pertinència del cooperativisme com a estratègia d’emancipació dels treballadors, opció que defensà aferrissadament Josep Roca i Galès. El dictamen final mostrà certs recels respecte al cooperativisme de producció, tot i que la gran majoria defensà en algun grau la pràctica cooperativa de consum i de mutualitat.

Encastre següent

Les cooperatives de consum
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat