Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Del 4 de maig al 4 de juliol

La sobtada aparició de la malaltia per coronavirus (covid-19) ha posat la nostra societat en una situació crítica. Com a comunitat mai no hem estat tan conscients com ara de la indefensió davant d’una malaltia, provocada per un virus patogen desconegut, per a la qual no coneixem cap remei efectiu que ens ofereixi protecció.

Aquesta sensació de total incertesa i desconcert deu ser la mateixa que van tenir moltes de les societats que ens han precedit, les quals van haver d’assumir la convivència amb les malalties que sovint les afectaven. La presència d’una malaltia infecciosa de llarga durada, àmplia extensió geogràfica i alta taxa de mortalitat podria haver estat una de les causes del col·lapse i declivi d’algunes societats en el passat.

L’evidència més antiga que coneixem d’una possible epidèmia se situa en els moments finals del Neolític europeu —fa entre 6.000 i 5.000 anys—, atès que s’hi ha identificat la presència del bacil Yersinia pestis, causant de la pesta bubònica. En les cultures antigues —Grècia, Roma— els coneixements mèdics ja permetien intuir com es transmetia la malaltia i quines mesures de prevenció calia adoptar: aïllar els malalts, evitar tot contacte amb ells i minimitzar els desplaçaments per impedir-ne la propagació. Malgrat això, fins ben entrat el segle XVIII, encara hi havia la creença que les epidèmies eren un càstig dels déus, de la conjunció dels astres o de determinats fenòmens atmosfèrics. En l’actualitat hem deixat enrere les supersticions i coneixem —o creiem conèixer— l’origen, les característiques i el remei per guarir-nos de les malalties que es puguin presentar.

Això és el que ens pensàvem... però ha arribat la covid-19 i ens ha deixat trasbalsats i amb les defenses baixes.

«El que hem après de la grip del 1918 és que necessitem una vigilància pandèmica contínua, línies de recerca contínuament actives i una planificació per al moment en què sorgeixi un virus pandèmic, que sorgirà més tard o més d’hora.»

Dr. José María Eiros Bouza, microbiòleg. Publicat el 30 d’octubre de 2018

Prehistòria

Segle V aC

Imperi romà

Imperi bizantí

segles VIII-X

Segles XI-XIII

Segle XIV

Segles XV-XVI

Segle XVII

Segle XVIII

Segle XIX

Segle XX (1900-1950)

Segles XX-XXI (1951-2020)

Actualitat