El museu presenta una selecció d'una de les millors col·leccions de paper moneda local català, emès entre els anys 1936-1939. Aquesta col·lecció va ser recollida i cedida pel seu propietari, Antoni Turró, a la Generalitat de Catalunya i dipositats al Museu d'Història de Catalunya.

La col·lecció de paper moneda local català (1936-1939), recollida pel senyor Antoni Turró i Martínez és, sens dubte, una de les millors col·leccions de numismàtica d’aquesta tipologia. D’una banda, perquè recull, d’una manera exhaustiva, exemplars de tot el territori català i més àmpliament d’Aragó, Andorra, les illes Balears i València, amb un total de sis mil unitats, i, d’altra banda, perquè Antoni Turró, com a membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, va ser un expert en el paper moneda republicà i va elaborar les bases científiques per a la seva catalogació i l’estudi numismàtic.

Aquesta col·lecció, cedida a la Generalitat de Catalunya i custodiada i conservada al Museu d’Història de Catalunya, constitueix, també, un testimoni de la generositat i el patriotisme d’Antoni Turró i la mostra d’un fet històric important de la nostra història recent: l’emissió controlada de moneda fraccionària per part dels ajuntaments de Catalunya durant la Guerra Civil, per tal de fer front a les necessitats financeres del país.

El paper moneda català (1936-1939)

Catalunya ha disposat, en els moments de plena sobirania nacional, del seu propi sistema monetari, els signes del qual han estat les monedes de metall. Cal, però, arribar a l’època moderna i particularment al conflicte de la Guerra Civil (1936-1939) per veure néixer el paper moneda català, del qual la col·lecció Antoni Turró és un exemple magnífic.

L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en gran proporció l’activitat financera de Catalunya i, en particular, provocà una gran escassetat de moneda de metall; d’una banda,per l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i, de l’altra, per la retirada de la xavalla de coure (metall usat en les indústries de guerra).Aquest fet causà greus dificultats per fer transaccions comercials i, en la vida ordinària, la desaparició de la moneda petita o fraccionària.

Conscients d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va emprendre, el mes de setembre del 1936, l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. Aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol, alhora que aquests bitllets tampoc no resolien el canvi menut, ja que els valors nominals eren massa elevats.

Davant d’aquesta situació, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei municipal catalana de 9 d’octubre de 1936, dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 emeteren paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per resoldre la difícil situació malgrat l’oposició i la prohibició expressa del Govern de l’Estat, amb seu a València.Finalment, i en la mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era anul·lat i retirat en el seu valor econòmic.