Jorge Semprún: una vida europea del segle XX

Semprún i el Partit Comunista d’Espanya

Un cop a París, Jorge Semprún es posa en contacte amb l’organització del Partit Comunista d’Espanya (PCE) a l’exili amb la intenció de treballar en la clandestinitat contra Franco. Això li ofereix, alhora, l’oportunitat de tornar per fi a Espanya. Mentrestant, es dedica a treballar com a traductor.

L’any 1953 Semprún viatja a Madrid en la seva primera missió secreta. Una vegada allà assumeix l’organització d’una part de la resistència clandestina i és perseguit per la policia franquista. El seu carisma li mereix un ascens ràpid dins del Partit. L’any 1954 esdevé membre del comitè central i, dos anys més tard, del politburó, l’òrgan superior del Partit.

Amb el pas del temps, però, Jorge Semprún es va distanciant de les seves conviccions polítiques de joventut. Com més va, més rebutja el socialisme soviètic, autoritari i d’estat, i abraça els principis fonamentals de la democràcia. Això provoca discussions a la direcció del Partit. Les relacions, ja tenses, es trenquen quan Semprún s’assabenta del gulag, el sistema de camps de treballs forçats del règim soviètic. Que els comunistes també recloguin persones en condicions espantoses sumeix Semprún en la consternació. L’any 1964 és expulsat del PCE. A partir d’aquest moment Semprún treballa a París com a escriptor i guionista per compte propi.