Jorge Semprún: una vida europea del segle XX

A la Resistència

Quan la Guerra Civil esclata, Jorge Semprún és massa jove per defensar la seva pàtria. Com a fill de republicans, això l’afecta molt. La novel·la L’espoir (1937) d’André Malraux l’ajuda a superar la recança. Aquesta novel·la explica els primers anys de la Guerra Civil espanyola des d’una òptica comunista.

Semprún cerca una sortida a la seva inacció frustrant a l’exili. L’any 1942 un amic el presenta a joves membres del Partit Comunista. Amb divuit anys l’estudiant de filosofia s’uneix a la resistència contra l’ocupant alemany. Amb un passaport fals i fent-se passar per jardiner, viatja sovint a la Borgonya, una regió situada a uns cent cinquanta quilòmetres de París. El seu grup s’encarrega d’aplegar armes que els aliats els fan arribar amb paracaigudes i es dedica a sabotejar trens, fins que l’octubre del 1943 la policia secreta alemanya, la Gestapo, els descobreix. Després de ser arrestat, Semprún és sotmès a reclusió i tortures.