Jorge Semprún: una vida europea del segle XX

Ministre de Cultura d’Espanya

L’any 1975, amb la mort de Franco, s’acaba la dictadura a Espanya. Tot seguit, es produeix una transició pacífica cap a la democràcia. L’any 1988 el president del Govern, Felipe González, nomena Semprún ministre de Cultura, una gran reparació per a l’antic emigrant i una recompensa per no haver demanat mai la ciutadania francesa. Semprún participa així activament en la transició democràtica espanyola.

Un dels èxits polítics de Semprún és la fundació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, que va acollir la segona col·lecció privada més gran del món, amb obres de diferents períodes de la història de l’art. D’altra banda, durant les discussions amb el Govern català en relació amb el llegat de Salvador Dalí, el ministre demostra les seves habilitats de negociació: l’Estat havia de ser l’hereu universal del pintor, però finalment s’acorda que les seves obres es reparteixin entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Amb tot, el càrrec com a ministre no ofereix prou marge d’acció a l’antic opositor clandestí. A més, troba indignant el nepotisme d’Alfonso Guerra, vicepresident del Govern. L’any 1991 González cessa Semprún per les seves crítiques obertes a Alfonso Guerra. L’autor reprèn aleshores la seva feina com a escriptor a París.

Ámbito siguiente

Semprún i la Fundació Ettersberg

Ámbito anterior

Escriure sobre Buchenwald
Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat