1932 Cristianisme i clericalisme

Durant la Segona República la qüestió religiosa fou un dels temes més polèmics, tant a nivell polític com social. A les Corts el debat versava sobre la Llei de Congregacions amb l’ideal de la separació de la vida oficial administrativa i la religiosa (naixement i bateig, matrimoni, mort i enterraments), fet que barrejava tràmits civils i religiosos en pugna en sectors diametralment oposats. Així mateix, en el camp de l’educació ressorgí la ideologia de l’Escola Moderna, impulsada, anys enrere, pel pedagog Ferrer i Guàrdia, en contraposició a l’ensenyament religiós.

Cal destacar, a més, la influència eclesial en el món polític i social, amb una enorme massa de clergues i persones vinculades professionalment a l’església, difícil d’imaginar avui. Tot plegat tingué una extraordinària i abassegadora influència, tant al món rural, com a les elits urbanes, polítiques i econòmiques, així com al públic femení que conformaven el complex dia a dia dels primers anys de la República.

El text que presentem és l’editorial del número 4 de la publicació L’Avenir, corresponent al 10 de juliol del 1932. La revista volia ser, diu al subtítol, «Portaveu de les aspiracions del nostre poble». És un text periodístic d’àmbit rural, escrit pel rabassaire sant cugatenc Ramon Mas, en resposta als atacs de la revista Garba, rival local que els acusava d’anar contra la religió. Mas i els rabassaires, a diferència dels anarquistes, feren tota la seva premsa, i aquesta revista també, en català, com a senyal d’identitat.

Regularitzem la grafia respectant barbarismes i vulgarismes, atesa la dificultat d’escolarització que van tenir els pagesos del primer terç del segle XX.

              Cristianisme i clericalisme

 

Des d’aquestes ratlles pretenem posar en evidència la diferència existent entre els seguidors d'aquell home que es digué Jesús i que fou crucificat, davant dels que avui pretenen ésser els seus seguidors ¡ que desgraciadament són els seus propis enemics.

El cristianisme, segons la Història, ens mostra, fou ¡ continua essent la creença mística i mostrada per convicció i recolliment per persones convençudes per l'ideal. Que per aquest foren màrtirs ¡ que sense enveges, ni odis, ni ambicions, sacrificaven el seu benestar econòmic i material, per a obtenir la satisfacció moral ¡ amb plena consciència d’haver acomplert com a bones persones. I sense tenir que imbuir-nos en coses sobrenaturals la pròpia Història ens mostra que els vertaders apòstols del cristianisme feren vots de pobresa, castedat i humilitat, i que a l'hora del seu immens sacrifici, perdonaren a tots els seus ofensors.

El capellà, diputat a les Corts Constituents espanyoles en Basili Álvarez, ens ha ajudat en la nostra tasca de desemmascarar als farsants que porten sotana i que per aquest sol fet ja es creuen en el dret d’obtenir el pa de cada dia, al propi temps que una hegemonia al damunt del poble.

I de les seves manifestacions recollim, que el clericalisme és la mala herba, que junt amb la gent de l’odiosa Monarquia pasturava en aquells temps pel camp de la producció espanyola, menjant-se els seu fruits i empobrint sense consideració a la nació.

A les Constituents recollint el clam del poble, es votà la separació de l'Església de l’Estat ¡ la dissolució dels jesuïtes.

El clericalisme d’Espanya que predicant la pobresa, es passeja enfront del poble amb els seus cardenals, bisbes i arquebisbes, plens, de seda ¡ or en els seus trajos; que viu en grans palaus ¡ que, pagant el poble inconscient, sap coronar imatges, amb corones rebossants d'or i platí per més valor que un milió de pessetes, mirant-se impertèrrits cínicament, com els obrers sense feina, van sofrint les angoixes de l’atur forçós, mentre les seves famílies demanen un  tros de pa...

Aquest clericalisme que fa vots de castedat i que sense vergonya i dins la mes gran aberració, ens mostren fets com el forçament d'una noia de 13 anys; fets com el del Reformatori de Saragossa. D'aquest clericalisme, que diu fa vot d'humilitat, mentre s'aparta dels pobres, si aquestos no són servidors seus; que ens mostren amb la més gran despreocupació la seva vanitat i orgull, baix la figura de l'asquerós Pere Segura, ¡ que no ens ha fet res d’anar acompanyats amb lladres i assassins com en Martínez Anido, mentre hagin pogut anar al costat de governadors i generals a inaugurar monuments etc. etc.

L'odi del clericalisme, vers el poble d'Espanya s'ha posat de manifest a la dissolució de l'A. M. D. O. Aquesta nefasta ¡ fosca agrupació que com una aranya verinosa, s'havia fet amo de tots els interessos ¡ de les consciències supeditades a la seva modelació. El jesuïtisme amb les seves diverses modalitats únic culpable de tants màrtirs del poble que moriren cremats i destrossats en el turment, baix el nom de Santa Inquisició ¡ que tenien la gosadia, en els moments de l'angoixa postrera de l’innocent condemnat, de mostrar-hi, el símbol, la creu que els mateixos fabricaren per aquell altre Màrtir que es digué Jesús.

I ara tots aquestos hipòcrites al no ésser-los-hi possible cremar ¡ matar homes, busquen la manera de matar consciencies, no per cert dels ja homes que l'experiència ja els hi ha format sinó d’adolescents, de joves, els qui de sota l’agrupació F. J. C valen suplir la d’A. M. D. O.

No cal pas parlar dels mitjans de que volen valdre’s, l’auto-suggestió, l'enlluernament i l'especulació són els medís (sic) principals amb que operen, arribant al cas de fer viure dintre les mes fortes raons a famílies enteres.

Mes, per això quedem els homes, els vertaders homes per a vetllar pel poble i per la República, on estarem sempre dispostos a presentar nostres pits, cara a cara, contra aquestos hipòcrites pertorbadors que no dubten a posar a inconscients fora la llei. Contra aquestos especuladors que per a poder omplir el seu estomacs, no tornen enrere amb les seves criminals intencions.  

Per això enfront d'aquestos esperits migrats ¡ indecisos, nosaltres preguntem, que ha fet el clericalisme, per causa de la civilització i en fer un xic de memòria recordem a Galileu el savi que tingué que claudicar les seves teories obligat pel rufianisme històric; a Servet el savi català (sic) que morí cremat junt amb ses experiments, a Giord Bruno cremat també pel delicte d'estimar i, entre tants i tants d'altres, el màrtir de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer, afusellat per la mà fosca del jesuitisme, en les foses de Montjuic.