Museus i Liceu: una història compartida. 175 anys d'història compartida.

Museus i Liceu: una història compartida és el resultat d’un projecte entre museus, col·leccions, biblioteques, arxius i centres d’exposicions de Catalunya i el Liceu per commemorar el 175è aniversari del Gran Teatre. L’acció també vol contribuir a fer xarxa i establir lligams entre les institucions culturals del país

Durant les temporades 2021/22 i 2022/23, el Gran Teatre del Liceu celebra l’efemèride de la seva fundació, el 4 d’abril del 1847, amb un seguit d’activitats participatives arreu del territori, amb l'objectiu de compartir tots els anys d'història del Teatre amb aquelles persones i entitats que, d’alguna manera, han contribuït a construir-la. La primera acció destacada en els actes commemoratius és Museus i Liceu: una història compartida, un projecte en xarxa entre els museus de Catalunya i el Liceu. La iniciativa se centra en la idea que hi ha fragments de la memòria del Gran Teatre en les entitats culturals d’arreu del territori. Partint d’aquesta premissa, el Liceu ha convidat els museus i alguns arxius, col·leccions i centres d’exposicions a dialogar amb el Teatre a partir de les seves col·leccions: cercant una obra, peça o material que reconstrueixi i documenti la seva història.

Més de cent centres culturals han seleccionat una o diverses obres de les seves col·leccions relacionades amb la història del Liceu, que exposaran durant uns mesos —entre el 15 de març de 2022 i el 31 de juliol de 2023— a les seves seus.

Al voltant de 145 obres composen aquesta eclèctica mostra, des de pintures, a imatges, documents, escultures, instruments, objectes personals de personalitats vinculades al Liceu, entre d’altres. En la col·lecció, moltes de les obres tenen una relació directa amb el Teatre i d’altres es remunten molts segles abans de la seva fundació però formen part, alhora, de l’herència cultural necessària per ser on som avui i documentar la història del Gran Teatre del Liceu: empremtes en el país, la cultura i les persones. En aquest sentit, els museus són baluards dels moments que han marcat aquests 175 anys del Teatre, com ara el record i l’impacte  dels Ballets Russos en l’obra de tants artistes; representacions pictòriques de l’edifici i del públic en moments difícils com l’incendi de 1861 i en moments alegres i de diversió,  a la sortida del Teatre, entrant en una llotja, gaudint d’una funció o dansant en els Balls de Màscares; retrats, objectes i documentació de personalitats molt vinculades amb la institució: Pauleta Pàmies, Joan Magriñà, Maria Barrientos, Pau Casals, Isaac Albéniz i grans artistes que hi han col·laborat com Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Brossa o Antoni Tàpies...; o també obres que evoquen el Teatre i la Música i peces que dialoguen amb algun dels títols més representats al Gran Teatre del Liceu. 

  • Descobreix totes les peces exposades i els centres participants, així com el nexe de cadascuna d’elles amb el Gran Teatre del Liceu al portal web: https://www.liceualsmuseus.cat/ 

Títol de l'obra amb la qual participa el Museu d'Història de Catalunya: El Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1861

Autor: Josep Tapiró i Baró

Any: 1861

Tècnica: Oli sobre tela; 97 × 78,5 cm

Més informació: Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913), que havia arribat a Barcelona el 1853 per estudiar a l’Escola de Belles Arts, seguí els passos del seu amic Marià Fortuny i s’instal·là a Roma l’any 1862, on residí durant 14 anys. El 1876 va establir-se a Tànger, on instal·là el seu estudi i desenvolupà un estil orientalista especialitzat en retrats i escenes d’interior de la vida marroquina.

Relació amb el Liceu

El tema de l’obra gira al voltant de les runes del Gran Teatre del Liceu després de l’incendi del 9 d’abril de 1861. És una obra fruit de l’observació directa, à plein air, on podem apreciar l’estat en què va quedar l’edifici poc després de l’incendi. La virulència i rapidesa amb què es va desenvolupar l’incendi queda palesa en el fet que les flames no van tenir temps de calcinar del tot les parets, de manera que aconseguiren resistir part del seu envit. A banda de les runes, podem observar tres operaris, clarament empetitits a fi de ressaltar la monumentalitat de l’edifici, realitzant tasques de desenrunament.

L’incendi del Gran Teatre del Liceu va ser un esdeveniment que va causar un gran impacte en la societat barcelonina del moment, com es pot veure en la quantitat de dibuixos i gravats que es van multiplicar en diversos mitjans de comunicació i difusió. Fins i tot es van arribar a produir souvenirs que representaven el succés. Dues setmanes després de l’incendi, la Junta de Propietaris del Liceu es va reunir en sessió extraordinària i va acordar-ne la reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Oriol Mestres. Així, el 20 d’abril de 1862, poc més d’un any després, es va inaugurar de nou l’esplèndid equipament barceloní.

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat