Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Templers
Guerra i religió a l’Europa de les Croades
Els cavallers templers han captivat la imaginació de diverses generacions. Novel·les i llegendes han col·laborat a alimentar un mite que sovint ha superat la barrera de la realitat.
La mostra esdevé la primera gran exposició a Catalunya dedicada a conèixer d’una manera rigorosa i atractiva qui eren realment els templers, endinsant els visitants en un episodi tan apassionant de la història mundial com van ser les Croades.
Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per l’historiador Ramon Sarobe, l’exposició mostra la importància real del llegat templer i convida a l’espectador a reflexionar sobre el fet de la violència religiosa, una realitat que per desgràcia avui encara no està superada.
El món mediterrani en els albors de la croada
A finals del segle XI, tres són les grans civilitzacions que dominen les ribes de la Mediterrània: l'Europa occidental catòlica, l'Islam i l'Imperi Bizantí. ...
La idea de guerra santa i la Primera Croada
Des dels seus inicis, l’islam va aprovar la guerra com a mitjà lícit per a l’expansió de la religió. En canvi, al món cristià, la idea de guerra santa no s’adoptà fins al segle XI, quan es va conclour...
Els templers
Abans del segle XI, als monjos se’ls solia anomenar «soldats de Crist», ja que menaven una vida de sacrifici i de renúncia als plaers. Coincidint amb la sacralització de les guerres per la defensa de ...
La vida dels templers
Com a religiosos professos, els templers es caracteritzaven per una rígida disciplina, necessària tant per a la rutina diària d’oració i entrenament com per a la vida en campanya. ...
El Temple a la Corona d’Aragó
El 1130 els templers van enviar un frare a la península Ibèrica perquè els fes publicitat. Aviat obtingueren el suport dels dinastes catalans i aragonesos, que els volien implicar en la guerra contra ...
La fi del Temple
El 1291, el que quedava del regne de Jerusalem va ser destruït pels mamelucs. Aquest fet posà en dubte la utilitat dels ordes militars. Els crítics deien que Déu no els concedia victòries a causa del...
La llegenda
A mitjan segle XIV, el record dels templers es va anar apaivagant a mesura que morien els últims frares. Només uns pocs cronistes continuaren recordant-se de la seva dissort....
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes