La Mancomunitat de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans va ser fundat per la Diputació de Barcelona el 1907, ja sota la presidència d’Enric Prat de la Riba. Amb la formació de la Mancomunitat de Catalunya, la institució va eixamplar la seva actuació a la totalitat del país i va augmentar les seves atribucions. L’IEC s’organitzava inicialment en tres seccions: la Historicoarqueològica, la de Ciències i la Filològica. Aquesta darrera secció va impulsar la unificació ortogràfica, sota la direcció de Pompeu Fabra. La secció de Ciències va crear, entre altres institucions, el Servei Meteorològic de Catalunya (1921). El primer president de l’IEC va ser l’historiador de la cultura Antoni Rubió i Lluch. Els principals intel·lectuals catalans van col·laborar-hi tant en l’àmbit de la difusió de la cultura com en el de la recerca científica. L’IEC va editar treballs de topografia, d’oceanografia, d’arqueologia o d’història de l’art català, entre altres temàtiques, i organitzà cicles de literatura catalana des de l’edat mitjana fins al noucentisme.

Encastre següent

Les Biblioteques, la Biblioteca

Encastre anterior

L’acció cultural i pedagògica
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat