El Museu d’Història de Catalunya va acollir, entre 16 d’octubre i el 18 de març de 2012, l’exposició Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país, coincidint amb la presentació de l’exposició Joan Miró. L’escala de l’evasió a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Presentació a càrrec de Ferran Mascarell

Joan Miró és un referent de la cultura catalana contemporània. La dimensió internacional del seu art es construeix des d’un sòlid arrelament en allò proper, en la terra i en la llum de casa. Tot això ja era ben sabut, però ara l’exposicióJoan Miró. Cartells d’un temps, d’un país ens permet endinsar-se en un aspecte potser menys valorat fins ara: el compromís de Miró amb la cultura i el país.

No parlem, doncs, d’intuïcions o expansions creatives, sinó d’una voluntat deliberada i conscient. Des del mític Aidez l’Espagne, fet en suport de la República durant la guerra civil, fins al Volem l’Estatut, creat en el marc de la campanya endegada per l’Assemblea de Catalunya el 1977, hi ha tota una línia de continuïtat tot just soterrada, però no trencada, per la desfeta de 1939 i la dictadura de Franco. És la mateixa línia que enllaça els primers cartells de suport a iniciatives culturals, i la fèrtil i generosa obra gràfica amb què Miró saluda els anys de la represa, a partir de la dècada de 1960.

Els cartells de Joan Miró no constitueixen una expressió d’art menor. L’exposició constata que el procés creatiu va ser realitzat des del mateix rigor a què l’artista ens té acostumats en tots els formats. La bellesa i la força dels resultats confirmen, definitivament, l’ambició amb què van ser concebuts.

Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país constitueix alhora una reflexió suggerent i nova sobre l’artista, i un recorregut plàstic per la història de Catalunya—i del món—del segle XX. Aquesta iniciativa conjunta de la Fundació Joan Miró i del Museu d’Història de Catalunya és una prova eloqüent de les potencialitats que genera el diàleg entre disciplines i institucions diverses. I també del caràcter polièdric i gegantí de Joan Miró, català universal i testimoni del seu temps.

Ferran Mascarell i Canalda
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Presentació a càrrec de Rosa Maria Malet i Agustí Alcoberro 

Coincidint amb la presentació de l’exposició Joan Miró. L’escala de l’evasió a la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Museu d’Història de Catalunya acull la mostra Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país. Coincidència volguda, que suposa una ocasió doblement única per mostrar com la conscienciació, el compromís cívic, polític i cultural de Joan Miró amb la seva època, i molt especialment amb Catalunya, es va plasmar en els diferents àmbits de la seva obra.

Joan Miró. L’escala de l’evasió posa de relleu com els esdeveniments històrics van marcar l’obra de Joan Miró al llarg de la seva vida, i com l’artista, malgrat el seu interès progressiu per anar cap a un aïllament contemplatiu, no es mostrà indiferent davant d’aquelles situacions que considerava adverses o injustes.

En preparar aquesta exposició, que compta amb algunes de les obres més rellevants de la carrera de l’artista, des de la Fundació Joan Miró érem conscients que no podíem circumscriure les evidències d’aquest compromís només a la seva obra pictòrica o escultòrica. Al llarg dels anys, i sobretot a les acaballes de la dictadura franquista i els primers anys de la democràcia, la implicació de Miró amb aquells organismes i institucions que treballaven en defensa de la cultura i de la identitat catalanes és creixent. I podem afirmar que aquesta implicació arriba fonamentalment de la mà del cartellisme.

Per aquest motiu, gràcies a la bona entesa entre la Fundació Joan Miró i el Museu d’Història de Catalunya, les dues institucions vam emprendre la preparació de la mostra Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país. La col·lecció de la Fundació compta amb un nombre important de cartells, a més de material documental que l’acompanya, com ara correspondència, anotacions i dibuixos preparatoris que permeten aprofundir en l’aportació de Joan Miró en aquest camp. El Museu d’Història de Catalunya compta, en els seus fons, amb dues obres de gran rellevància, el fons del diari AVUI, per al qual Miró havia dissenyat el cartell de presentació el 1976, i la maqueta del cartell Volem l’Estatut, del 1977. Tots dos fons han determinat el contingut de l’exposició.

A través de l’exposició que ara es presenta al Museu d’Història de Catalunya, el visitant podrà copsar el context dins del qual Joan Miró va crear la seva obra per al cartellisme. Aquesta arrenca el 1919, quan crea el projecte destinat a anunciar la revista literària francocatalana L’Instant –que no es va arribar a imprimir–, i assoleix un dels moments més àlgids, tant des del punt de vista del compromís ètic i polític com des del punt de vista purament artístic, amb la maqueta del segell Aidez l’Espagne, que va elaborar el 1937 per ajudar la causa republicana i que finalment va ser realitzat en pochoir i publicat al número 4-5 de la revista Cahiers d’art.

Però serà sobretot a partir del 1966, amb el cartell per a l’homenatge a Antonio Machado, i del 1968, amb el que realitza amb motiu de la commemoració del Primer de Maig a Barcelona, que l’artista empra aquesta forma d’expressió de manera continuada. Aquest esclat cartellista es produeix, molt significativament, durant els darrers anys de la dictadura franquista, a la qual respon de manera subtil però contundent alhora, per continuar en els anys immediatament posteriors a la mort de Franco, coincidint amb un moment de reivindicacions dels drets a la cultura, la llengua i l’autogovern de Catalunya, com evidencien els cartells per a Òmnium Cultural, del 1974, el del Congrés de Cultura Catalana, del 1977, i els de l’esmentada campanya Volem l’Estatut.

Aquest important treball dins del món del cartellisme no sols es pot considerar el fruit de la rebel·lia de Miró davant dels esdeveniments polítics, socials i culturals que li va tocar viure, sinó també de la responsabilitat cívica que ell creia que havia de ser inherent a l’artista i del desig que Catalunya ocupés un lloc propi dins del panorama internacional. En aquest sentit, Miró s’implica en iniciatives de suport a diverses institucions i organismes internacionals de tipus humanitari, com ho demostren el disseny dels cartells de la UNESCO per a l’aprovació de la Convenció Internacional dels Drets Humans, sotmesa a votació el 1976, i el cartell per a Amnesty International els beneficis de la venda del qual van revertir a favor d’aquest organisme. No en va ambdós cartells són els únics d’aquesta exposició que incorporen a la litografia l’empremta de les seves mans.

En un àmbit similar, trobem mostres de suport a iniciatives a favor de les arts escèniques, com el disseny del cartell i del fulletó de l’actuació de la primera gira internacional de Merce Cunningham Dance Company i John Cage, el 1966, al Teatre Prado de Sitges, organitzada pel Club 49. El 1978 col·labora amb el grup La Claca per realitzar l’espectacleMori el Merma, del qual també va fer el cartell, com també apostà a favor del teatre independent el 1976 dissenyant el cartell de l’espectacle Quiriquibú del seu amic Joan Brossa.

És evident, doncs, que moltes d’aquestes iniciatives també queden afavorides pel cercle més proper a Joan Miró, com és el cas del pochoirFemme et chien devant la lune, 1936, que es va editar, juntament amb pochoirs de Kandinsky, Calder i Hélion, per recaptar fons per a la publicació de la revista Síntesi, per iniciativa personal de Josep Lluís Sert.

Amb els cartells, Joan Miró va ser capaç de copsar l’atenció del destinatari, de transmetre els missatges amb eficiència i claredat, de fer un toc d’atenció sense agressions. Ens adonem de com, fins i tot en la seva producció artística més modesta i divulgativa, Miró no deixa de sorprendre.

Confiem que Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país ajudi a descobrir aspectes poc coneguts de Miró, com a home i com a artista, als qui han crescut en temps de democràcia. Els cartells de Miró fan paleses les dificultats que calia superar per defensar uns valors inqüestionables, en un context fràgil i ple d’incerteses. Els cartells de Joan Miró són, com la cançó de Raimon, reflex d’un temps, d’un país. A ell, que va conèixer de prop Joan Miró, volem agrair que ens hagi permès fer ús del títol d’una de les seves obres. Li fem arribar des d’aquí el nostre agraïment i la nostra admiració.

Volem deixar igualment constància del nostre reconeixement a aquells professionals, de l’equip tècnic de la Fundació Joan Miró i del Museu d’Història de Catalunya, que han preparat el projecte. D’una manera molt especial volem destacar la intervenció d’Elena Escolar, que des del Departament de Conservació de la Fundació Joan Miró, amb l’ajut d’Ingrid Fontanet, ha coordinat el projecte, en estreta col·laboració amb Teresa Montaner, cap de Conservació, i de Mariona Companys, de l’àrea de Museografia del Museu d’Història de Catalunya, que ha realitzat aquesta mateixa tasca, juntament amb la cap d’àrea Margarida Sala.

Conscients de la funció de servei que han d’oferir centres com la Fundació Joan Miró i el Museu d’Història de Catalunya, celebrem que Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país ens hagi permès treballar conjuntament per fer descobrir al públic un aspecte de l’obra de Miró que, encara que alguns puguin considerar «menor», forma part d’un mateix projecte personal i artístic. S’hi concentra la personalitat de l’artista, la força del missatge i el rerefons d’una època que sortosament ja és història.

Rosa Maria Malet
Directora de la Fundació Joan Miró

Agustí Alcoberro 
Director del Museu d’Història de Catalunya