Fugint de l'Holocaust

Víctor Papo

Víctor Papo (Milà, 1927) era membre d’una família de jueus sefardites establerta a París, on havien arribat procedents d’Itàlia i Turquia. El matrimoni i els seus dos fills, Alfredo i Víctor, adquiriren la nacionalitat espanyola aprofitant el Reial decret de Primo de Rivera del 1924. L’any 1940, les forces alemanyes ocuparen l’hotel que regentaven i, quan el govern de Vichy aplicà les primeres lleis racials, el cònsol espanyol, Bernardo Rolland, aconsellà al seu pare no registrar-se com a jueu davant dels alemanys i li lliurà un document de protecció.

Després de ser denunciats per un empleat de l’hotel, Rolland els va recomanar que fugissin d’immediat davant l’amenaça de ser detinguts i internats al camp de Drancy. Van agafar un tren nocturn que els portà a Hendaia i d’allí passaren a Espanya per establir-se a Barcelona, on iniciaren una nova vida. Alfredo va ser cridat al servei militar, mentre que Víctor inicià els seus estudis a l’Escola Industrial, que completaria a Tolosa, i va dur a terme la seva carrera professional com a enginyer.

Les duanes i l’estació de ferrocarril de Portbou

Les ambaixades i els consolats espanyols

La Comunitat Israelita de Barcelona

Encastre següent

Paquita Sitzer

Encastre anterior

Eduard Heilbruner i Lina Levi
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat