Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Fu la Spagna!
La mirada feixista sobre la Guerra Civil Espanyola
El suport de Mussolini a Franco i a la insurrecció colpista va ser decisiu per a l’èxit de la Guerra Civil Espanyola. El règim feixista hi va enviar avions, vaixells, armes i més de vuitanta mil efectius. La major part d’aquests, amb el temps, van ser destinats al grup que es constituiria per a l’ocasió, el Corpo Truppe Volontarie (CTV), format també per Camicie Nere. En ocasió del 80è aniversari de l’inici del conflicte, aquesta exposició mostra, juntes per primera vegada, imatges de la més diversa procedència de com va ser representada la intervenció des de la Itàlia feixista.
L'exposició
L’exposició, que és el fruit d’una llarga recerca per arxius i biblioteques, ens ha portat a identificar unes vint mil imatges, tres-centes de les quals es poden veure a la mostra, classificades en tres tipologies, assenyalada cadascuna amb un color diferent. D’una banda, les fotografies aparegudes a la premsa il·lustrada italiana (en verd); seguidament, les fotografies fetes per legionaris individuals (en blanc), i en darrer lloc, les fotografies realitzades i conservades en diverses institucions politicomilitars (en vermell). El resultat en són els tres colors de la bandera italiana, però, sobretot, és una construcció dialèctica de les diverses mirades, capaces de retornar-nos una imatge articulada de les maneres en què es va veure la guerra, i com la van representar la maquinària propagandística, els soldats i les institucions italianes. Tres mirades que no sempre coincideixen, i que, en confrontar-les, ens permeten fer-ne ressorgir absències i presències reveladores. A l’hora de seleccionar les imatges, en primer lloc, ens hem basat en la seva representativitat, però sense deixar-ne de banda, també, la qualitat estètica.
La narració fotogràfica segueix dos recorreguts paral·lels i complementaris, un de bèl·lic i un altre de temàtic. El primer es concentra en les diverses fases de la guerra, parant una atenció especial en el paper que hi va tenir la intervenció militar italiana, mentre que el segon proposa alguns dels temes més recurrents de la representació feixista de la guerra. Un tercer espai expositiu trenca el recorregut temàtic i ofereix una visió aprofundida de la feina feta pels mitjans de comunicació italians en actiu en el territori espanyol, generadors en gran part de la representació, no tan sols iconogràfica, que la Itàlia feixista va oferir del conflicte.
Exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya en col·laboració amb el Centro di Studi sul Cinema Italiano i comissariada per Daniela Aronica i Andrea Di Michele.
Recorregut bèl·lic
En romandre lleials a la República amplis sectors de les forces armades i de seguretat, només l’Exèrcit d’Àfrica hauria pogut compensar el desavantatge inicial dels insurrectes. Però aquest exèrcit no...
Recorregut temàtic
L’ajuda militar italiana té un paper essencial en la consecució de la victòria franquista. A partir del juliol del 1936, Mussolini envia una dotzena de bombarders Savoia-Marchetti, que esdevenen fonam...
Mitjans en acció
Després de reconèixer Franco com a cap del Govern de l’Estat espanyol el 18 de novembre de 1936, el Duce va disposar la creació de l’Ufficio Spagna (US), un gabinet dependent del Ministeri d’Afers Ext...
Galeria d'imatges
-
A finals d’agost desembarca a Mallorca Arconovaldo Bonacorsi, més conegut com a comte (Aldo) Rossi. És l’home fort enviat per Mussolini per rebutjar la contraofensiva republicana. A la fotografia es veu Bonacorsi fent un míting des del balcó de l’Ajuntament de Palma, tardor del 1936 (ASMAE)
-
Bateria legionària. Rodalies de Salamanca, tardor del 1936 (ACS, MRF)
-
En el primer semestre del 1938 l’Aviazione Legionaria porta a terme una sèrie de bombardeigs sobre la rereguarda republicana. El balanç de víctimes civils és esgarrifós. Alcanyís, Barcelona, Granollers i Alacant són les ciutats més castigades. Però tota la costa valenciana i el Baix Aragó pateixen les conseqüències de la nova estratègia de Mussolini, cada cop més decidit a accelerar el final del conflicte en contra dels interessos del seu propi aliat. Bombardeigs sobre Cartagena (CHCC)
-
Tropes posant. Un dels soldats duu a l’esquena una metralladora Fiat-Revelli mod. 1914. Rodalia d’Haro, 1938 (APB, Fons Sandri)
-
El CTV en marxa cap a Barcelona, gener del 1939 (USSME)
-
Bombes «dedicades», entre d’altres, a Manuel Azaña, Dolores Ibárruri i Largo Caballero a punt de ser carregades en un Savoia-Marchetti S.M.81 Pipistrello, aeròdrom de Sòria o Valladolid, primavera del 1937 (ACS, MRF)
-
“Cerimònia dels legionaris en honor als caiguts. Al capdamunt d’un cim al front d’Aragó, davant de les línies dels rojos espanyols, apareixen enmig de la nit un parell d’estendards: l’italià i l’espanyol, il·luminats pels reflectors. Entre les dues banderes hi ha una creu de fusta senzilla. Sota el cim, els soldats presenten armes mentre els músics entonen amb sordina el Cara al sol i Giovinezza. Mentrestant, s’encenen sobre els turons petites flames d’improvisats altars de guerra, sense que els bolxevics gosin torbar la commovedora cerimònia” (BSMC, DC, 21/11/1937 - Dibuix d'Achille Beltrame)
-
Ball entre soldats. Arnes, 1938 (APB, Fons Sandri)
-
Una infermera assisteix un adolescent ferit durant els bombardeigs republicans sobre Valladolid: la posa estudiada de la dona xoca amb la mirada desorientada del jove (ACS, MRF)
-
Segons consta en el peu de foto: «Acumulació al Pertús de camions carregats de milicians fugint que es permeten gestos d’arrogància i d’amenaça envers els guàrdies mòbils francesos, i no amagu en la seva aflicció per haver deposat les armes abans de fugir» (BSMC, II, 5/2/1939)
-
El 19 de març de 1939, l’Ufficio Stampa e Propaganda, constituït a Salamanca i subordinat a la Missione Militare Italiana in Spagna, posa en marxa la publicació d’El Legionario, un periòdic que té com a destinataris els combatents italians a Espanya (FGER)
-
Durant la guerra, el Ministeri de Cultura Popular de Roma va enviar a l’ambaixada italiana a Salamanca milers de pancartes murals que reproduïen frases de Mussolini traduïdes a l’espanyol. Es tractava de petits i econòmics pasquins per enganxar a les parets de ciutats i pobles, que facilitaven en píndoles els temes de la retòrica feixista (ASMAE).
-
Elogi de la difícil tasca dels fotògrafs i operadors de càmera en els fronts d’Espanya (BSMC, DC, 6/3/1938)
-
Les sales dedicades a la Guerra Civil Espanyola dins de la Mostra della Rivoluzione Fascista recreen el conflicte des del punt de vista de la propaganda feixista i es poden llegir ben bé com a relat de la guerra «segons el Duce» (ACS, MRF)
-
Ciano amb Franco després de la seva entrevista en el palau d’Ayete a Sant Sebastià (BSMC, II, 23/7/1939)
-
A finals d’agost desembarca a Mallorca Arconovaldo Bonacorsi, més conegut com a comte (Aldo) Rossi. És l’home fort enviat per Mussolini per rebutjar la contraofensiva republicana. A la fotografia es veu Bonacorsi fent un míting des del balcó de l’Ajuntament de Palma, tardor del 1936 (ASMAE)
-
Bateria legionària. Rodalies de Salamanca, tardor del 1936 (ACS, MRF)
-
En el primer semestre del 1938 l’Aviazione Legionaria porta a terme una sèrie de bombardeigs sobre la rereguarda republicana. El balanç de víctimes civils és esgarrifós. Alcanyís, Barcelona, Granollers i Alacant són les ciutats més castigades. Però tota la costa valenciana i el Baix Aragó pateixen les conseqüències de la nova estratègia de Mussolini, cada cop més decidit a accelerar el final del conflicte en contra dels interessos del seu propi aliat. Bombardeigs sobre Cartagena (CHCC)
-
Tropes posant. Un dels soldats duu a l’esquena una metralladora Fiat-Revelli mod. 1914. Rodalia d’Haro, 1938 (APB, Fons Sandri)
-
El CTV en marxa cap a Barcelona, gener del 1939 (USSME)
-
Bombes «dedicades», entre d’altres, a Manuel Azaña, Dolores Ibárruri i Largo Caballero a punt de ser carregades en un Savoia-Marchetti S.M.81 Pipistrello, aeròdrom de Sòria o Valladolid, primavera del 1937 (ACS, MRF)
-
“Cerimònia dels legionaris en honor als caiguts. Al capdamunt d’un cim al front d’Aragó, davant de les línies dels rojos espanyols, apareixen enmig de la nit un parell d’estendards: l’italià i l’espanyol, il·luminats pels reflectors. Entre les dues banderes hi ha una creu de fusta senzilla. Sota el cim, els soldats presenten armes mentre els músics entonen amb sordina el Cara al sol i Giovinezza. Mentrestant, s’encenen sobre els turons petites flames d’improvisats altars de guerra, sense que els bolxevics gosin torbar la commovedora cerimònia” (BSMC, DC, 21/11/1937 - Dibuix d'Achille Beltrame)
-
Ball entre soldats. Arnes, 1938 (APB, Fons Sandri)
-
Una infermera assisteix un adolescent ferit durant els bombardeigs republicans sobre Valladolid: la posa estudiada de la dona xoca amb la mirada desorientada del jove (ACS, MRF)
-
Segons consta en el peu de foto: «Acumulació al Pertús de camions carregats de milicians fugint que es permeten gestos d’arrogància i d’amenaça envers els guàrdies mòbils francesos, i no amagu en la seva aflicció per haver deposat les armes abans de fugir» (BSMC, II, 5/2/1939)
-
El 19 de març de 1939, l’Ufficio Stampa e Propaganda, constituït a Salamanca i subordinat a la Missione Militare Italiana in Spagna, posa en marxa la publicació d’El Legionario, un periòdic que té com a destinataris els combatents italians a Espanya (FGER)
-
Durant la guerra, el Ministeri de Cultura Popular de Roma va enviar a l’ambaixada italiana a Salamanca milers de pancartes murals que reproduïen frases de Mussolini traduïdes a l’espanyol. Es tractava de petits i econòmics pasquins per enganxar a les parets de ciutats i pobles, que facilitaven en píndoles els temes de la retòrica feixista (ASMAE).
-
Elogi de la difícil tasca dels fotògrafs i operadors de càmera en els fronts d’Espanya (BSMC, DC, 6/3/1938)
-
Les sales dedicades a la Guerra Civil Espanyola dins de la Mostra della Rivoluzione Fascista recreen el conflicte des del punt de vista de la propaganda feixista i es poden llegir ben bé com a relat de la guerra «segons el Duce» (ACS, MRF)
-
Ciano amb Franco després de la seva entrevista en el palau d’Ayete a Sant Sebastià (BSMC, II, 23/7/1939)
Navegueu amb les tecles de desplaçament
Activitats educatives relacionades
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes