Festes de foc al Pirineu

La mateixa festa en diverses llengües

Les falles s’expressen amb múltiples llengües:en català, en castellà, en francès, enaranès, en occità i patuès, mostren una granriquesa lingüística i un vocabulari propi. Elsmots més comuns i essencials són falla ifaro. Falla significa “torxa, material combustibleper a encesa” i el mot faro, equivalenta far o faró, és un senyal de llum visible delluny; l’expressió brandon, utilitzada al vessantfrancès, significa “teia” o “torxa”. D’altrabanda, les variants lingüístiques de cadalloc tenen una arrel comuna i en funció decada festa hi ha expressions concretes: cremadao crema, baixada, córrer, shasclar(asclar o estellar), quilha (plantada) i biga.

Com s’anomena la festa a cada lloc, segons es va fer constar a la candidatura a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat:
La Cremada de Falles (Andorra)
Les Falles d’Isil, de Saünc o de Bonansa
Baixada de Falles (Vilaller, Montanui, Aneto, Castanesa, Senet, Alins)
Córrer les Falles (Erill la Vall, Boí, Barruera, Durro, Taüll, el Pont de Suert, Casós, Llesp)
Corré las Fallas (les Paüls)
Festa de la Falleta (San Juan de Plan)
Las Fallas (Bonansa)
Le Brandon de la Saint-Jean (et de la Saint-Pierre) (Luchon)
EthHalhar (Saint-Aventin)
Crema deth Taro (Arties)
Shascladadeth Haro (Les)
Crema deth Haro e des Halhes (Les)
Quilhadeth Haro (Les)
La Biga (Senet)
La Fia-faia (Bagà i Sant Julià de Cerdanyola)
Falles de la Verge de la Ribera (la Pobla de Segur)ç
Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus (català)
Las fiestas del fuego del solsticio de verano en los Pirineos (espanyol)
Les fêtes du feu du solsticed’étédans les Pyrénées (francès)
Es hèstesdethhuecdeth solstici d’estiu enes Pirenèus (aranès)
Brandon, EthHalhar, Eth Haro, EthHart, Era Halha (occità)
Les fiestes del foc del solstisio d’estiu als Pirinèus (patuès)