Dones a les ones

A la recerca de l’audiència femenina

La relació de la ràdio amb l’audiència femenina es fa palesa aviat, i només tres dies després de la inauguració ja s’hi fan les Charlas femeninas. Les dones poden ser usuàries principals de l’invent i aquesta predisposició les converteix en les destinatàries dels missatges publicitaris, ideològics i polítics, i també de les prescripcions de gènere més convenients en cada moment històric. Les radiofonistes han presentat programes femenins, amb els temes tradicionals de moda, bellesa, salut, criança; han posat veu als consultoris sentimentals, i també han conduït informatius i espais feministes. Els micròfons han servit per divulgar consignes i comportaments, adreçats tant a la dona moderna de l’època republicana i de la transició com a «la dona com cal» dels anys de la dictadura.

Programació per a dones

L’interès per connectar amb les dones s’expressa de diverses maneres: sol·licitant col·laboracions literàries de les oients, programant espais femenins i, en l’època republicana, divulgant les figures culturals del país. A Ràdio Associació de Catalunya (RAC) hi són convidades a donar conferències dones del món cultural i del periodisme, i a Ràdio Barcelona, el gener del 1936, s’estrena un programa setmanal a càrrec del Lyceum Club. A partir del 1939, la programació es nodrirà de religió, propaganda i entreteniment, en llengua castellana.

La ràdio del franquisme

Totes les antenes queden sota la supervisió de la Falange, i tot el material s’ha de portar a revisar al censor, que ha de donar el vistiplau als guions. De la dècada del 1950 en diuen l’època daurada de la ràdio, perquè alguns formats, com els concursos, els consultoris sentimentals, els serials i les retransmissions esportives, assoleixen popularitat i èxit. Aquella ràdio, almenys per a les dones, amb la difusió de consignes destinades a construir una feminitat submisa, va ser la còmplice perfecta del patriarcat.

Consultoris i serials: la comunitat imaginada

El primer «consultorio», a càrrec de Mercedes Fortuny (personatge inventat), es radia el 1930, i s’inicia així un programa que es consolidarà en la major part de les emissores. La ràdio de les dècades del 1950, 1960 i 1970 aplega les mestresses de casa en una comunitat imaginada que permet projectar-se més enllà de la pròpia llar. La sentimentalitat es conrea a fons a partir dels consultoris i dels serials, i es mostren models de feminitat submisa, sacrificada i patidora, en els quals les dones ofereixen la seva llibertat a canvi del bon nom i d’evitar l’escàndol, a fi de mantenir la família unida.

Programes femenins i feministes

Durant les dècades del 1970 i 1980 la programació radiofònica presenta diversos tipus d’espais protagonitzats per radiofonistes. El programa tradicional que s’adreça a la mestressa de casa en horari de tarda comparteix dial amb programes nocturns dirigits a l’audiència masculina, amb veus femenines que recreen el clixé de la sensualitat, mentre presenten música. Alhora, la ràdio feminista de les dècades del 1970 i 1980 posa en antena la lluita a favor d’unes lleis més igualitàries que reclama al carrer el moviment de les dones.

Encastre següent

Davant i darrere del micròfon

Encastre anterior

Els inicis de la ràdio
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat