CCOO: 50 anys d’història de Catalunya (1964-2014)

El desafiament obrer a la dictadura: les lluites per les llibertats (1964-1976)

Les autoritats franquistes tingueren una responsabilitat directa en la misèria social i en l’endarreriment econòmic que les classes treballadores i populars van haver de viure al llarg dels primers 25 anys de dictadura. Enfront de la visió establerta pel franquisme, que va dividir la societat espanyola entre vencedors i vençuts, l’oposició política havia impulsat des d’anys enrere la cultura de la reconciliació. Aquest missatge va anar calant entre diferents sectors socials, en particular entre la joventut obrera i estudiantil, que, progressivament, s’anirien distanciant de la ideologia imperant.

Quan, el 1964, el Govern va commemorar els “XXV años de paz”, es va fer encara més evident la distància que separava la societat real d’una “societat oficial” franquista que començava a mostrar esquerdes. Durant la dècada dels anys seixanta, dins un context de marcats canvis econòmics i de transformacions socials, es manifesten noves actituds i formes de relacionar-se socialment. Això influirà en la mateixa redefinició de la classe treballadora com a subjecte col·lectiu, i estimularà noves formes d’oposició sindical i política. Comissions Obreres es converteix en el desafiament obrer a la dictadura. Des de llavors serà un dels principals protagonistes de les lluites per les llibertats al nostre país.

Els nostres orígens: com neix una comissió obrera?

El 20 de novembre del 1964, al teatre annex de l’església de Sant Medir, al barri barceloní de Sants, es reuniren en una assemblea al voltant de 300 persones per discutir sobre els seus problemes laborals. La reunió no estava legalment autoritzada.

Entre el barri i la fàbrica

La classe treballadora es va anar reconfigurant a partir de dos espais: el barri i la fàbrica. L’allau immigratori, que va tenir un enorme impacte en la recomposició de classe treballadora catalana, va propiciar a les ciutats els fenòmens del “barraquisme” i dels infrahabitatges.

Constitució de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i enduriment de la repressió política

CCOO va tenir un paper protagonista en l’impuls de les noves formes d’acció sociopolítica de l’antifranquisme. Aquestes es basaven en la reivindicació de les qüestions immediates de la classe treballadora a les empreses –salari, jornada, condicions de treball…–, però, al mateix temps, exigien l’amnistia i les llibertats polítiques –com els drets d’associació, vaga i sufragi–, així com drets socials –habitatge, ensenyament, educació i pensions.

Una societat en transició: la conquesta de les llibertats (1970-1976)

Malgrat la duresa de la repressió, la conflictivitat laboral va mantenir un caràcter ascendent durant aquests anys, i CCOO es va implantar en un gran nombre d’empreses de tot Catalunya. La vocació d’oposició a la dictadura va portar el nou moviment obrer a participar en les plataformes unitàries de l’antifranquisme català, i l’expressió més acabada va ser l’Assemblea de Catalunya, creada al començament dels anys setanta.

Pressionar i negociar: dues tàctiques amb un únic objectiu

Les lluites i els conflictes obrers van aconseguir durant aquests anys obrir les taules de negociació, que fins llavors no existien.

Unitat en la diversitat

L’aposta de CCOO per un sindicat de classe té l’objectiu de crear un instrument de la classe treballadora que sigui útil per millorar les seves condicions de vida i de treball.

Encastre següent

La construcció del sindicat: per la consolidació de la democràcia i la conquesta de l’estat del benestar (1977-2007)
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat