El Rector de Vallfogona: auge, declivi i retorn d’un mite nacional

7. El segle XX. Un interludi amb clarobscurs

Durant el primer terç del segle xx, en els cercles de la literatura culta, l’obra de Garcia és menystinguda o ignorada. El Noucentisme promou la recuperació dels autors medievals, més propers a l’ideal de catalanitat del moment i, per tant, més aptes per a erigir-los com a clàssics. Aquesta visió està profundament condicionada pel rebuig a tot allò que sigui d’origen castellà i també de l’època moderna en general, que s’identifica amb la pèrdua de la independència política i les institucions pròpies —encara que això no passa realment fins després de 1714.

Malgrat tot, el record del Rector no s’esborra del tot de l’imaginari col·lectiu: a la primera meitat del segle, encara es representa l’obra teatral de Pitarra en diferents punts del Principat, se l’esmenta en diaris i revistes, i continuen circulant algunes edicions dels seus poemes i biografies, si bé en formats cada vegada més modestos.

En aquests últims anys, els treballs d’investigació i d’edició de textos, d’una banda, i una iniciativa popular, de l’altra, promoguda des de Vallfogona de Riucorb, conflueixen per sol·licitar a la Generalitat la declaració de l’Any Rector de Vallfogona per al 2023. Durant aquest any, desenes d’activitats i nombroses publicacions han escampat nous continguts modernitzats i actualitzats sobre l’obra, la vida i el mite del Rector, i això ha contribuït a la revaloració del llegat de la seva figura, la seva obra i el seu temps.