El mapa de Josep Aparici

El Museu ha incorporat recentment en la seva col·lecció un mapa de Catalunya gran valor històric i patrimonial. Es pot considerar el primer mapa “modern” de Catalunya i el fet que d’aquesta edició se’n coneguin tan pocs exemplars el fa encara una peça més excepcional.

Composat per làmines juxtaposades crea un bloc central amb la representació geogràfica de Catalunya en forma d’illa, separada de França, que contempla l’ordenació territorial del Decret de Nova Planta de 1916. S’hi pot distingir l’escut reial amb una dedicatòria a Felip V.

Tècnicament, va ser realitzat amb 4 planxes de gravat calcogràfic monocromàtic, acolorit posteriorment a mà, en una la impremta de la plaça Sant Jaume de Barcelona segons el propi mapa indica.  Les 4 lamines de paper de tina van ser entelades amb tela d’arpillera força gruixuda, posteriorment encolada sobre una lamina de fullola, que li conferia rigidesa però alhora un entorn força àcid.

Estat de conservació i restauració del mapa

En arribar al museu, el seu estat de conservació era fràgil, probablement pel fet d’haver estat exposat molt de temps sense cap protecció. L’acumulació de pols i brutícia -en forma de taques, esquitxos, aurèoles- emmascarava part de la informació. Es va procedir a fer una neteja profunda i minuciosa, reparar els estrips i reintegrar les llacunes que dificultaven la lectura.

Per raons de conservació es va decidir realitzar un procés de desacidificació integral i es va retirar el vidre del marc, essent substituït per un metacrilat, més lleuger i amb un 60% de protecció contra els raig ultraviolats. Donat que la fonadura de contraxapat no es va poder eliminar, es va optar per fer un tancament transpirable pel revers, amb Tyveck microperforat.

La restauració ha estat realitzada per Carme Bello i Àngels Borrell (Estudi B2).

 


Galeria d'imatges