Bandera estelada

L’aparició de la bandera catalana estelada

La concreció de la bandera catalana estelada va tenir lloc en el marc d’aquesta voluntat d’internacionalització del plet català i a partir d’un grup molt reduït que treballava en la semiclandestinitat. El símbol feia com a mínim onze anys que havia començat a rondar pel cap d’alguns membres de la Unió Catalanista, la plataforma d’entitats presidida pel psiquiatre Domènec Martí i Julià (1861-1917), a l’empara de la qual va sorgir el separatisme català. Aquests, admiradors dels independentistes cubans del tombant del segle XIX, volien evidenciar la lluita del catalanisme separatista incloent, a l’estil de la bandera cubana, un estel de cinc puntes a la bandera quadribarrada. És a dir, mostrar la voluntat de comptar amb un estat bé en el marc d’una federació o confederació espanyola o ibèrica, incloent-hi Portugal.

L’11 de setembre de 1915 persones vinculades a la Unió, entre les quals el doctor Joan Solé i Pla, i segurament Ballester, van lliurar una bandera catalana estelada que ara presenta el Museu d’Història de Catalunya —ja amb l’estel blanc de cinc puntes inserit en un triangle blau disposat sobre les quatre barres— a tres catalans dels quals desconeixem els noms que lluitaven a la Legió Estrangera francesa i es trobaven a Barcelona de permís. En el marc de la Diada i davant de l’estàtua de Rafael Casanova, a la ronda de Sant Pere des de l’any anterior, segons Solé i Pla, «tres legionaris en permís, després de curades les seves ferides, vénen a passar uns dies a Catalunya, a visitar les seves famílies. Precisament era aquell dia que van voler fer acte de presència en aquella manifestació patriòtica de la festa nacional de Catalunya. Es presenten amb l’uniforme especial de la legió estrangera a saludar l’estàtua del Gran Conseller Casanoves [sic]; l’entusiasme del públic que ignorava de moment qui eren aquells homes fou immens. I la “Unió Catalanista” en aquell moment els féu entrega de la Bandera Catalana amb el triangle blau i l’estel solitari que volà estesa per primer cop en mà d’aquells braus tan i tan generosos [...]. Dels bons amics de la “Unió Catalanista” sorgí la primera bandera estel·lada [sic] catalana un 11 de setembre, el de 1915, a Barcelona».

Als anys trenta, Ballester va escriure en un article que «nosaltres» l’havíem dissenyat, cosa que s’ha interpretat com un plural majestàtic, ja que se’l considera el pare d’aquest disseny. Que fos ell en solitari qui el va elaborar o reelaborar, donat el precedent de la insígnia del Grop no és, de moment, concloent. En tot cas, Ballester formava part d’aquest grup a l’empara de la Unió Catalanista de tendència separatista d’on sorgí aquesta bandera. Però, sobretot, el què sí que va fer Ballester, en primera instància, i Solé i Pla i altres rere seu, fou difondre aquest disseny estelat.

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat