Amb motiu dels 75 anys de l'ofensiva militar franquista contra Catalunya, el Museu d'Història de Catalunya presenta un conjunt de quatre dibuixos de Josep Subirats realitzats a diversos camps de refugiats de la costa rossellonesa: Barcarès, Argelers, Camp de Mart a Perpinyà i Camp de Reus dins del territori nacional. Les obres es complementen amb una petita mostra d'objectes que són conseqüència de la repressió i l'exili.a fi de 1938, la Guerra Civil s’havia decantat definitivament a favor del bàndol feixista liderat pel general Francisco Franco, que els seus aclamaven com a «caudillo». El 5 d’abril d’aquell any, Franco havia derogat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, «en mala hora concedido por la República». La batalla de l’Ebre (juliol-novembre del 1938) havia refermat la superioritat militar dels franquistes, que comptaven amb el suport actiu de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. El pacte de Munic (30 de setembre de 1938) va consolidar el lideratge dels estats totalitaris a Europa i l’abandonament de Txecoslovàquia i de la República Espanyola per part dels estats democràtics.

El 23 de desembre de 1938, l’Exèrcit d’Ocupació de Catalunya va iniciar la darrera ofensiva pel Segre i per l’Ebre, mentre l’aviació italiana bombardejava sistemàticament nombroses localitats. El 26 de gener de 1939 ocupava Barcelona, el 4 de febrer entrava a Girona i el 10 de febrer arribava a Puigcerdà i Portbou. Dos mesos després, l’1 d’abril, Franco donava la guerra per acabada.

El balanç d’aquella contesa resulta esgarrifós: prop de 500.000 morts, una xifra similar d’exiliats i 550.000 empresonats en camps de concentració i batallons de treballadors a l’Espanya de Franco. Una part important d’aquell exili va ser internada també en camps de concentració per part de la República Francesa. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació nazi de França, uns 17.000 exiliats republicans van ser deportats a Mauthausen i a altres camps d’extermini nazis. El president de Catalunya, Lluís Companys, va ser lliurat a la policia espanyola, torturat, vexat, sotmès a un simulacre de consell de guerra i finalment executat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.

El Museu d’Història de Catalunya preserva la memòria d’aquells fets i, amb aquesta mostra, ret homenatge a les víctimes, arran del setanta-cinquè aniversari de la desfeta.

Josep Subirats

Josep Subirats (1914-1997), artista i cartellista, ens ha deixat un valuós testimoniatge gràfic sobre la seva experiència a la guerra, a l'exili i a l'internament en camps de concentració, entre 1936 i 1941. La seva obra reflecteix el seu pas per un dels capítols més devastadors de la història del segle XX. Des dels cartells realitzats als tallers del Sindicat de Dibuixants Professionals durant els primers mesos de la Guerra Civil als croquis fets al front d’Aragó, quan es trobava destinat a la 27a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, i als rellevants dibuixos esbossats durant els seus diferents internaments, ja sigui als camps de la costa rossellonesa (1939-1940), ja sigui als batallons disciplinaris del règim franquista (1940-1941).

El periple de Josep Subirats uneix Saidí de Cinca amb Barbastre, Sant Martí Sesgueioles amb Tàrrega; Prats de Molló amb el Barcarès; Argelers i Perpinyà; i a la tornada a l’Espanya franquista, Figueres amb Reus i Lleida amb Darnius per, l’any 1941, acabar el trajecte a la Barceloneta, havent passat abans per Caldes de Malavella. A cadascuna d’aquestes etapes, Subirats va dibuixar la seva quotidianitat, el destí dels soldats de l’Exèrcit Republicà durant la guerra i després durant la desfeta de 1939.