Edat mitjana

L’any 711 l’exèrcit musulmà emprèn la conquesta de la Hispània visigoda; neix una nova entitat, un nou país, Al-Andalus. A llarg de quatre segles, les terres de Balaguer, Lleida, Tarragona i Tortosa s’uneixen a l’islam i formen part d’una comunitat econòmica i religiosa que s’estén fins a l’Índia. Davant d’Al-Andalus es formen els comtats catalans, integrats en la Marca Hispànica, territori de frontera de l’imperi carolingi. A finals del segle x els comtats catalans esdevenen independents, sota l’hegemonia del casal de Barcelona. La formació del feudalisme, durant el segle xi, genera unes noves relacions socials basades en el domini social i polític de la noblesa i l’Església, i en l’explotació de la pagesia. A redós d’aquest món rural i feudal, s’estén l’art romànic, amb la voluntat d’explicar el món, el seu origen i el seu ordre. Al segle xii, la conquesta de la Catalunya Nova i la unió dinàstica amb Aragó enforteixen el nou estat. L’aparició del mot Catalunya (Catalonia) és gairebé simultani a l’inici de l’ús del català com a llengua escrita. Al segle xiii, la conquesta de Mallorca i València per part de Jaume I inicia una etapa d’expansió militar i mercantil per la Mediterrània que s’estén fins al segle xv.

La fam del 1333 i la Pesta Negra del 1348 marquen l’inici d’una profunda crisi demogràfica, econòmica i social. Al camp, els pagesos de remença s’alcen en armes contra els senyors reclamant la supressió dels impostos servils, mentre que a les ciutats es viuen profundes commocions socials. A la fi, una llarga guerra civil (1462-1472), que enfronta la corona amb la Generalitat, assola el conjunt del país. El 1479 l’accés al tron de Ferran II, casat amb Isabel de Castella deu anys abans, suposa la unió dinàstica de les dues corones.

Objectes destacats