Club de lectura (6a ed.)

Seguint el fil de l’Any Teresa Pàmies hem fet la selecció de llibres per la tardor en un cicle que podríem anomenar «Refugiats», que ens enfrontarà a tres moments diferents de la història d’Europa i a fer una reflexió sobre l’actualitat.

Programa 
  • 1 d'octubre. Quan érem refugiats, de Teresa Pàmies. A les acaballes de la Guerra Civil espanyola, mig milió de republicans van haver de creuar la frontera pels Pirineus. Les autoritats franceses, desbordades per l’allau de persones que demanaven ajuda humanitària, van confinar-los en improvisats camps de concentració. Com si fossin presoners, i no exiliats. A Quan érem refugiats, Teresa Pàmies ens explica el viatge cap a la incertesa, llarg i dolorós, que va iniciar ella mateixa al camp de refugiats de Magnac-Laval. El seu testimoni punyent ens recorda que nosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l’exili forçat. Records dolorosos i imprescindibles d’una de les gran autores de la literatura catalana del segle XX, una veu que representa tota una generació que va triar el compromís polític davant de l’adveniment del feixisme. Un obra clàssica que recuperem perquè ens ajuda a posar-nos en la pell de les persones que, malauradament, també avui es veuen obligades a fugir de casa seva.

          Amb la presència de Marta Nadal, especialista en novel·la catalana contemporània

  • 29 d'octubre. Verd aigua, de Marisa Madieri. El fil conductor de la narració és l’èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l'antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer –com la inoblidable àvia Quarantotto– i l'ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l'escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.

        Amb la presència de l’editora Valeria Bergalli.

  • 26 de novembre. Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck. Richard, un professor de Filologia clàssica jubilat, porta una existència rutinària fins que casualment a Alexanderplatz (Berlín) observa uns refugiats africans en vaga de fam. Això li fa recordar la seva pròpia condició, quan va haver de fugir de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, i s'implica en el destí d'aquestes persones: travades en el laberint burocràtic, assetjades per la policia i la justícia, rebutjades per la societat que els hauria d'acollir. Però l'Europa que veurà reflectida en els seus ulls, un vell continent, culte, satisfet, insolidari,  no li agradarà gens. Erpenbeck teixeix una trama de preguntes sense resposta, de vides sense destí, de passats sense redempció, amb una escriptura madura i un estil inimitable. Les formes del verb anar és, en tots els sentits, una obra del nostre temps, profunda, trasbalsadora i compromesa.

        Amb la presència de Mireia Serrano, coordinadora de voluntariat de la Comissió catalana d’Ajuda al Refugiat, i Isber Sabrine, promotor del projecte Abuab, que treballa el patrimoni com una eina per a la integració social.

Informació pràctica 

Dia: Primer i darrer dimarts d'octubre i darrer dimarts de novembre (01/10, 29/10 i 26/11)

Hora: 18 h

Preu: activitat gratuïta 

Lloc: Taller de l'historiador. Accés des del vestíbul del Museu d'Història de Catalunya.

Inscripció: inscripció gratuïta a mhcvisites.cultura@gencat.cat o al 932254244. Aforament limitat

Recursos recomanats

En aquest espai inclourem els recursos bibliogràfics, entrevistes o publicacions recomanades que vagin sorgint durant el club

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat