Les conseqüències del canvi climàtic es fan cada cop més evidents: des dels efectes de temporals de pluja i els rècords de temperatura, als refugiats climàtics i la pobresa derivada de la desertització, la crisi ecològica del planeta és un dels focus d’atenció de mitjans de comunicació. Però aquesta emergència està tenint traduccions en la nostra experiència quotidiana, com els hàbits de consum i de transport que poc a poc anem modificant per tal de reduir la nostra petjada ecològica, mentre observem amb impotència com la cimera COP 26 de Glasgow de 2021 acaba amb acords de mínims entre els grans estats i corporacions. Per tal de dotar-nos d’eines per pensar el nostre paper en aquest context, proposem un recorregut per assaigs i obres literàries que exploren les diferents vessants d’aquesta problemàtica cada cop més urgent.

1. Després de l’apocalipsi, Srećko Horvat 

Data: 22 de febrer 

Col·laborador: Víctor Garcia Tur 

Més enllà del sentit de catàstrofe, Srećko Horvat proposa entendre l’apocalipsi com a revelació, com a alerta manifesta. Si volem prevenir l’extinció del nostre món, hem de fer una anàlisi atenta de diverses amenaces interconnectades, com ara la crisi climàtica, l’era nuclear i la pandèmia que hem viscut els darrers anys.

A partir de la lectura d’algunes de les obres del filòsof alemany Günther Anders i la recuperació de termes propis de les ciències ambientals, Horvat ens duu a identificar els punts de no retorn irreversibles que posarien en qüestió la continuïtat de la vida al nostre planeta.

Txernòbil, el Mediterrani i les illes Marshall són alguns dels llocs que il·lustren aquesta revelació que ens hauria de donar el coratge i el potencial subversiu per capgirar la tendència cap a l’extinció, reinventar el món i fer que una altra fi sigui possible.

L'autor:

Horvat, Srećko (Osijek, Croàcia, 1983) Escriptor, filòsof i activista polític. Ha estat implicat en nombroses iniciatives polítiques i culturals entre les quals destaquen el Subversive Festival, a Zagreb, del qual va ser un dels fundadors, i, des del 2014, el Teatre Filosòfic, un espai de debat entre pensadors i artistes. És autor d’una dotzena de llibres en croat i en anglès, entre els més recents Radicality of Love (2015) i Poetry from The Future (2019), tots dos traduïts al castellà. Col·labora regularment a The New York Times, The Guardian, Der Spiegel i Al Jazeera entre altres mitjans. És cofundador de Democracy in Europe Movement (DiEM25) i membre del consell de la Progressive International.

2. Trescafocs, Adrian Tchaikovsky 

Data: 29 de març

Col·laboradora: Inés Machpherson 

La crítica social i l’ecologisme són els motors d’aquesta novel·la d’Adrian Tchaikovsky, la primera de l’autor traduïda al català.

En un futur no gaire llunyà, la selva de l’Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El continent és un erm gegantí i la ciutat d’Ankara Achouka existeix tan sols per donar servei a l’ascensor espacial que mena a Grand Celeste, una utopia a l’abast de ben pocs. Un grup de joves trescafocs serà l’encarregat d’endinsar-se al desert per resoldre l’avaria tècnica que amenaça el futur d’Ankara, on malviuen milers de persones, i potser el de tot el planeta Terra.

L'autor:

Adrian Tchaikovsky (Lincolnshire, 1972) Escriptor britànic de ciència-ficció autor de la sèrie de llibres Children of Time, que li ha merescut els premis Arthur C. Clarke i BSFA. Combina l’escriptura de sagues amb novel·les curtes com Trescafocs.

Ressenya:

https://elbiblionauta.com/ca/2021/06/02/trescafocs-2020-adrian-tchaikovsky/

https://lesradesgrises.com/2021/05/09/tchaikovsky-trescafocs-chronos/

3. La parábola del sembrador, Octavia E. Butler 

Data: 26 d'abril

Col·laboradora: Isabel del Río

Aquesta novel·la postapocalíptica però amb un toc d’esperança es pot considerar en la línia d’altres grans obres distòpiques com 1984 o El conte de la serventa. Quan el canvi climàtic global i les crisis econòmiques porten al caos social a principis de la dècada del 2020, California s’omple de perills: de l’escassetat d’aigua a les masses disposades a qualsevol cosa per sobreviure. Lauren Olamina, una jove adolescent de quinze anys, viu en una comunitat tancada amb el seu pare, un predicador, la seva família i veïns, relativament protegida d’aquesta anarquia que els envolta. En una societat on qualsevol vulnerabilitat és un risc, Lauren pateix hiperempatia, una sensibilitat debilitant cap a les emocions dels altres. Malgrat la seva joventut, Lauren és lúcida i farà sentir la seva veu per protegir la seva família dels desastres que amenacen la seva petita comunitat, si bé ells han optat per ignorar el perill obstinadament. La lluita per la supervivència la durà a una nova fe en l’ésser humà.

Autora: 

Octavia E. Butler coneguda com la «gran dama de la ciència-ficció» va néixer a Pasadena (Califòrnia) l’any 1947 i va morir a Lake Forest Park (Washington) l’any 2006. Guanyadora dels premis Hugo i Nebula, el 1995 es va convertir en el primer autor/a de ciència-ficció que va rebre una beca MacArthur. També va ser guardonada amb el prestigiós PEN Lifetime Achievement Award el 2000. Butler és una de les autores més reivindicatives i celebrades de la ciència-ficció. Gràcies al seu estil directe i concís, ben aviat fa que t’endinsis en els racons més foscos de la condició humana.

Ressenyes: 

https://revistadeletras.net/octavia-butler-la-parabola-del-sembrador/

4. Per què les dones salvaran el planeta, AA.VV 

Data: 31 de maig

Col·laboradora: Laura Huerga 

L’empoderament de les dones pot transformar les possibilitats d’aconseguir la sostenibilitat ambiental? Aquest llibre pretén respondre afirmativament a la pregunta amb assajos i entrevistes que no només volen provocar una reflexió, sinó també una acció col·lectiva per canviar-ho tot.

Reunim veus destacades dels moviments feministes i ecologistes internacionals per evidenciar que la igualtat de gènere és imprescindible per a l’acció climàtica. Vandana Shiva, Caroline Lucas, Maria Mies i Yayo Herrero, entre d’altres, exposen els vincles que hi ha entre ecologisme i feminisme en defensa de la justícia social. Mitjançant també l’estudi de casos específics, analitzen les formes en què dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències. La seva voluntat transformadora és capaç d’influir en el medi ambient, però també en la societat, l’educació i en les relacions de poder.

Textos de: Christiana Figueres, Patricia Espinosa, Susan Buckingham, Zandile Gumede, Diane Elson, Lola Young, Nathalie Holvoet i Liesbeth Inberg, Atti Worku, Shukri Haji Ismail Bandare i Fatima Jibrell, Karin Nansen, Gotelind Alber, Lyla Mehta i Melissa Leach,  Naoko Ishii, Caroline Lucas, Julie A. Nelson, Vandana Shiva, Celia Alldridge, Maria Mies, Nidhi Tandon, Anna Fitzpatrick, Carina Hirsch, Kate Metcalf, Juliet Davenport i Yayo Herrero.

Ressenyes: 

https://www.vilaweb.cat/noticies/ecofeminisme-ecologisme-feminisme/