Tàpies. Art i activisme

Catalunya Endavant

Per a Antoni Tàpies, Catalunya representava l’encreuament d’uns valors polítics, socials, espirituals i científics que coincidien amb la seva mirada humanística i transformadora del món. Per aquest motiu, sempre que va poder, l’artista no va dubtar a col·laborar en les iniciatives culturals i socials que es dugueren a terme durant els anys de la recuperació democràtica a Catalunya i de la fundació de la Catalunya contemporània.

Va fer obres per als mitjans de comunicació (TV3, Avui), entitats cíviques (Síndic de Greuges), festes populars (la Mercè), també per a organitzacions literàries (PEN, Plataforma per la Llengua) i efemèrides històriques (el mil·lenari de Catalunya, el segon mil·lenari de Tortosa, 500 anys del llibre en català). Va estar especialment implicat en manifestacions ecologistes per a la salvaguarda del Montseny. Així mateix, participà en nombroses campanyes de difusió de la cultura catalana al món, a Nova York, Berlín, França o Itàlia.

La coberta de l’Estatut de Catalunya del 2006

En un dels seus darrers actes compromesos, l’any 2006 Tàpies prestà el seu gest artístic per a la coberta de l’Estatut de Catalunya, que simbolitza un dels esdeveniments que més han marcat la realitat política i social catalana actual. Sota les lletres tremolenques, però convençudes, que emergeixen a la cara visible del que es votà com «la norma institucional bàsica de Catalunya», el pintor emprà la lletra S com a signe visual, talment com ho havia fet en el mosaic de l’11 de setembre de Sant Boi: la S que conjunta calma i acció, seny i rauxa, determinació i ardor, els principals atributs duals d’un poble, els quals el pintor maldà, durant la seva trajectòria, per representar com a símbol, des de la unitat del gest artístic.