Tàpies. Art i activisme

A París, engagé

Durant els anys seixanta del segle XX, l’art combatiu d’Antoni Tàpies contra el franquisme va tenir un altaveu privilegiat a París, en el marc de les seves exposicions a la Galerie Maeght. A les mostres del 1967, 1972 i 1974 va realitzar com a reclam grans cartells que es van exhibir per la ciutat, amb missatges contestataris, que haurien estat impossibles de mostrar a l’Espanya franquista, com les quatre barres o la consigna «assassins». Símbols i proclames que desplegava a les exposicions a través d’obra pictòrica, objectual o gràfica, així com en publicacions específiques de la galeria, com ara Derrière le Miroir. La senyera com a símbol reivindicatiu va ocupar un lloc especial en l’homenatge a Joan Miró al Moulin de la Galette, en l’exposició d’aquest al Grand Palais de París el 1974, la qual convocà un grup representatiu d’artistes i intel·lectuals catalans.

París, anys cinquanta

Antoni Tàpies coneixia bé la ciutat de París, on havia realitzat una estada de sis mesos entre el 1950 i el 1951, després d’haver obtingut una beca d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona. S’instal·là primer al Col·legi d’Espanya de la ciutat universitària i, posteriorment, a Saint Cloud (París) on, durant l’estada, es va relacionar amb els seus companys catalans, el seu cosí, Modest Cuixart, i Enric Tormo. A París, freqüentà també el poeta i diplomàtic João Cabral de Melo, col·laborador de Dau al Set, que l’introduí en lectures filocomunistes de Karl Marx, Friedrich Engels, Roger Garaudy, Henri Lefebvre o Jean Kanapa. La seva obra parisenca expressa de manera explícita les seves preocupacions sobre l’opressió i alienació de l’home en el marc del capitalisme i la dictadura —Personatges i reixes (1950), Ells acusen (1951) i la sèrie Història natural (1950)—, i el seu interès cap a poetes compromesos, com Federico García Lorca o Rafael Alberti. Inquietuds que va compartir epistolarment amb el seu amic i poeta Joan Brossa, que va romandre a Barcelona.