Crim i delicte

Policia de l’època

El cos policial

La policia estava formada i organitzada al servei d’una dictadura, i va funcionar amb aquesta inèrcia durant força anys després de la mort del dictador. Obeïa més a la finalitat de perseguir els transgressors que de protegir els ciutadans, confonent els conceptes d’infondre por i d’infondre respecte. El mèrit principal que s’exigia als funcionaris era més l’afecció i lleialtat al règim que estudis o cap altra preparació especial, i així es dedicaven més a neutralitzar els qui no pensaven com calia que no pas els delinqüents anomenats comuns. La Brigada Político-Social, més coneguda com La Secreta, disposava de més personal i mitjans que la Brigada de Investigación Criminal, els agents de la qual sovint havien de fer servir els seus propis vehicles per efectuar els serveis. 

Procediments policials

Era una policia de pocs mitjans. La creació, el 1960, del telèfon 091 («policía al habla») va representar un pas de gegant, però del tot insuficient per corregir els defectes d’origen del cos policial. En les inspeccions oculars no es buscava gaire més que les empremtes dactilars, i les bases de dades per a les comparatives eren insuficients. El sistema del retrat robot era summament precari. Les investigacions depenien sobretot de l’ajuda de confidents, sempre ubicats en aquella delicada frontera entre el delicte i la llei, malfactors col·laboradors que al final havien de ser recompensats d’una manera o altra. Els detinguts no es beneficiaven de l’habeas corpus i els hàbils interrogatoris i la confessió acabaven sent base essencial de l’acusació.

Next frame

Homicidis

Previous frame

Delictes a l’Espanya de la postguerra

Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat