Natura morta en el marabú.

Natura morta en el marabú.

Categoria:

Art

Número de registre:

MHC7183

Nom de l'objecte:

dibuix (obra visual)

Títol:

Natura morta en el marabú.

Autoria:

Datació:

1940

Dimensions:

Dimensions: 27 x 21 cm

Material:

Història de l’objecte:

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre els anys 1937 i 1941, per l'artista Josep Subirats i Samora. Aquestes obres esdevenen un testimoni del seu pas per l'exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d'Espanya.

Tema:

Descripció:

Dibuix en tinta negra sobre paper, obra de Josep Subirats i Samora, durant la seva reclusió com a refugiat en el Camp de Mart de Perpinyà. 10 10A l'anvers de l'obra, hi ha representat a l'interior del marabú –tendes on vivien els refugiats que treballaven al camp-, tot d'estris, utillatges i objectes d'ús quotidià en el camp de concentració: ampolles, paelles, cantis, gots. Tots penjats en una estructura circular de diferents pisos construïda al voltant de la pilona des d'on s'eleva la tenda. D'aquesta pilona, destaca el mecanisme per elevar-la, situat a la part inferior, i que segurament servia per muntar i desmuntar les tendes ràpidament. Al mateix temps, també s'aprecien alguns cordills col·locats a l'interior com a penja-robes, així com una làmpada. 10 10 10Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta zona de maniobres de l'exèrcit francès havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. 10 10Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'Alemanya nazi. Així, a mitjan novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat.

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat