Gerra litúrgica.

Gerra litúrgica.

Categoria:

Arqueologia

Número de registre:

MHC3880

Nom de l'objecte:

gerra (atuell)

Títol:

Gerra litúrgica.

Datació:

713-717

Dimensions:

Dimensions: 9 cm. diàmetre boca; diàmetre peu:6,8 cm, 21,5 cm alçada amplada màxima:9 cm

Material:

Descripció:

Localitzada al castellum de Sant Julià de Ramis (Gironès), l’any 2000. Es trobava en una petita estança dins un nivell d’enderroc, produït de manera natural per l’abandonament pacífic del lloc entre el 713 i el 717. La gerra és de bronze i es va recuperar totalment sencera, és esvelta i té forma de fus. En el coll es localitza una banda, dins de la qual, un cop acabada la peça i amb un burí, es va gravar amb tota claredat, elegància i precisió la següent inscripció: + SINDE + ARES BITA D S que es podria llegir com a: +Sinde +Ares bita D(eus) o D(ominus) s(eruet) i traduir com a: (Que) el Senyor (o Déu) (con)servi la vida a +Sinde (i) a +Ares D’aquesta inscripció podem deduir que la nostra gerra formaria part del mobiliari litúrgic de la petita capella del castellum i també ens permet fer una hipòtesi de la història de l’objecte: molt probablement ens trobem davant d’una gerra que van adquirir Sinde i Ares, un matrimoni, per tal de fer-ne donació a l’església. En comprar-la, com era habitual, van fer personalitzar l’objecte, fent gravar una decoració senzilla, amb elements vegetals, potser una representació simbòlica del Paradís, i una inscripció invocativa on es demanava a Déu que preservés la vida de la parella. Creiem que aquesta advocació es feia en el moment més important i sagrat del misteri cristià, quan el sacerdot converteix el vi en la sang de Crist. Així doncs cada vegada que se celebrava l’Eucaristia es pregava per a Sinde i Ares perquè es mantinguessin sans i estalvis. Però, quí eren Sinde i Ares i quina relació tenien amb el castellum? No ho sabem del cert però els historiadors, coneixedors del jaciment es pregunten: podria ser que Sinde hagués estat un dels últims caps militars d’aquella fortificació i de la seva guarnició i que, amb la seva muller, residissin a les dependències de comandament? I que, d’acord amb el costum de la societat benestant hispanogoda, hagués obsequiat al capellà amb la gerreta, durant el temps que el matrimoni presidia les cerimònies litúrgiques? Aquesta seria una hipòtesi molt versemblant. Bibliografia BURCH, Josep [et al]. Excavacions Arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. El Castellum. Sant Julià de Ramis: Institut de Patrimoni Cultural, 2006, p. 55-60.ISBN 84-8458-242-6.