cadira de braços amb orinal

cadira de braços amb orinal

Categoria:

General

Número de registre:

MHC10365

Nom de l'objecte:

orinal, cadira (moble per forma)

Títol:

cadira de braços amb orinal

Autoria:

Datació:

últim quart segle XIX

Dimensions:

Dimensions: 79 x 56 x 49 cm

Material:

Història de l’objecte:

Forma part d'una col·lecció de 5.000 objectes d'etnologia que el senyor Lluís Pons va rebre del seu pare, que les va aplegar al llarg de la seva vida i els va guardar a la casa familiar del municipi de Das a la Cerdanya. Es un fons molt ampli i interessant encara que desconeixem el lloc d’origen, ni la seva procedència malgrat es considera tradicional del Pirineu. 10En aquesta col·lecció conviuen objectes d’us molt quotidià situats cronològicament entre el segle XVIII i XX, i d’altres excepcionals d’indubtable valor etnològic (elements de forja, vidre bufat, mobiliari..)

Descripció:

Cadira de braços de fusta amb un tapadora en la part del seient sota la qual hi ha un orinal de metall esmaltat. 10 10Aquest moble de fusta, en forma de butaca, conté en el seu interior un orinal rodó, de ferro blanc i esmaltat. Té també una tapadora circular que segella l’espai de l’orinal. Es en definitiva un orinal integrat dins un moble amb la finalitat de dissimular la seva veritable funció. 10L’ús de l’orinal o el bací es molt antic, sembla que podria tenir uns 3.200 anys a la dinastia XIX de l’Imperi Egipci, els romans els anomenaven matula o metella i eren generalment de bronze i en algunes famílies patricies eren peces de plata. A partir del segle XVII es van començar a fabricar massivament de porcellana i eren ricament decorats. En aquest moment és van fer molt populars entre les dames, el bourdaloue, una forma peculiar d’orinal dissenyat específicament per les dones. La forma ovalada del recipient amb un front més alt, permetia de vegades a la dona orinar a l'agatzoneta o dempeus, sense el risc d'error, ajudant també a preservar la roba. 10Al segle XVIII es va posar de moda el tipus d’orinals similar al que presentem amagats dins tamborets i butaques que comunament reben el nom de dompedro. Aquests orinals foren molt comuns fins a l’aparició dels vàters a mitjans del segle XX.