Festes de foc al Pirineu

Els tres temps de la festa del foc

El primer temps és l’atàvic, un temps reculat i gens documentat, però que entronca amb el culte al Sol. És el temps que esdevé intemporal i secular;quan, la comunitat manté la mateixa festa i la mateixa forma de celebrar-la amb el convenciment que el poble necessita conservar la tradició permantenir els valors comuns.

El segon temps és el del calendari, les dates de celebració de la festa. La festa comença aproximadament un mes abans de Sant Joan, quan a cadapoble preparen les falles. La majoria de pobles celebren les festes del foc el 23 de juny, la nit de Sant Joan, tot i que hi ha poblacions que les celebrend’altres dies, però sempre a l’entorn del solstici d’estiu. Mereixen un esment apart les dues úniques festes que queden del solstici d’hivern, quese celebren la nit de Nadal, el 24 de desembre. La Fia-faia, que només se celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. La festa és pràcticament lamateixa que les del solstici d’estiu, si bé té lloc molt més d’hora perquè a l’hivern es fa fosc molt més aviat.

El tercer temps és el temps de la vida, de cada vida, de la dels avantpassats a qui s’honora portant les falles fins al cementiri. Cada fallaire té el seu moment protagonista en cada etapa de la vida. És el temps que va des que de nen porta la primera falla, passant per tota l’etapa de fallaire. Un altremoment emblemàtic és quan un jove baixa la falla per primer cop, és l’entrada al grup selecte dels que porten el Sol convertit en foc fins al poble.

Àmbit següent

El foc que camina

Àmbit anterior

Els protagonistes de la festa

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat