Festes de foc al Pirineu

El tronc de foc que fecunda la terra

L’haro, el taro, el brandon, la falla gran, la biga, són alguns dels noms en les diferents llengües i dialectes que rep aquest mai, l’arbre que presideixla festa en honor del solstici. És el que la comunitat va a buscar al bosc i es porta al poble. Després cal preparar-lo: es pela l’escorça, s’ascla i s’hiatasconen falques que obrin bé la fusta.

A les terres de Luchon, el brandon, un cop asclat i plantat, es cobreix de palla, cosa que li dóna l’aspecte singular que també tenen alguns brandonsa les festes del territori de Comminges. A la vall d’Àneu, la falla gran és un tronc amb falques que mantenen oberta l’esberla. A Senet de Barravés,la biga és un pi sencer, pelat, que conserva la tofa de branques del capdamunt. A la Ribagorça i el Sobrarb aragonesos es preparen dos faros, un ala plaça del poble on arribaran i l’altre al cim homònim d’on baixaran. L’haro de Les es planta per Sant Pere i resta plantat fins al Sant Joan següent.S’aixeca entre tota la gent del poble i es fixa a terra abans d’enfilar-s’hi per coronar-lo amb flors portades per les darreres parelles casades.

A Arties, el taro està plantat als afores i, un cop encès, s’aterra, es lliga i s’arrossega per tot el poble, per tal que la gent salti travessant el foc. Moltsbrandons, així com l’haro de Les, són coronats amb flors i amb una creu, mentre que a Arties hi ha una làmina amb la imatge de sant Joan, que nosobreviu a la combustió inicial. El faro de Durro, plantat al pla davant de l’ermita de Sant Quirc, està format per sis o set pins en forma piramidalben visible des del poble. El faro tant es refereix on comença el descens com al tronc que s’alça al mig del poble i esdevé un senyal lluminós enmigde la nit. És l’arbre còsmic que es replanta al bell mig de la comunitat i floreix en flames la nit de la festa del foc.