El temps dels almogàvers.

"Què us diré?": un història escrita per ser escoltada

Ramon Muntaner, satisfet de si mateix i d’allò que ha fet, ho ha d’explicar. No pot escriure una autobiografia, ha d’emmarcar la seva vida en la història. Malgrat que declari que diu sempre la veritat, no ho fa, i narra, talment un expert que dialoga amb el públic, allò que li convé, manipulant el relat perquè encaixi amb la seva vida, i tot sigui més bonic i «políticament correcte» de com fou a la realitat. Com a la major part de les obres medievals en català, el llibre de Muntaner va ser pensat per ser llegit públicament i no en privat. Això resulta evident no sols per l’estil viu i mogut de l’autor, sinó especialment per les seves continuades referències al públic de caràcter oral 12 (per exemple, «Què us diré?»), o les seves temptatives de diàleg, com quan planteja preguntes i respon a possibles objeccions. La vivesa de la narració, les aventures i els perills en el quals es troba l’autor, els escenaris llunyans i els sentiments patriòtics han fet de la Crònica un text molt estimat.