El temps dels almogàvers.

Oportunitats en una Mediterrània revolta

A la mort de Pere II, Jaume II (1291-1327) el va succeir en el tron de Sicília (1285- 1295), mentre Alfons II (1285-1291), el primogènit, va heretar la Corona d’Aragó, a la qual va afegir Mallorca (1285) i Menorca (1287). A la mort d’Alfons II, l’any 1291, encara no s’havia arribat a la pau amb França, Nàpols i el papat. Els acords als quals arribà Jaume II l’any 1295 preveien la restitució de Mallorca al seu oncle Jaume, i de Sicília al seu futur sogre Carles II. La negativa dels sicilians de tornar sota el domini angeví i l’elecció de Frederic III (1295-1337) com a rei desencadenaren una nova guerra. Primer va ser Jaume qui va combatre contra el seu germà Frederic, i després Carles per recuperar Sicília. Amb la pau de Caltabellotta del 1302, Sicília quedava sota el domini del Casal de Barcelona fins a la mort de Frederic. De resultes dels acords de pau, l’exèrcit sicilià, format sobretot per almogàvers mercenaris, es va haver de desfer, i s’havia de trobar un altre escenari on emprar-lo.