El temps dels almogàvers.

El llibre de Muntaner

L’obra comença amb un lloc comú típic de la literatura sapiencial: el fals encàrrec. Muntaner ens fa creure que un vell prohom vestit de blanc li va aparèixer en un somni i li va dir que era voluntat de Déu que relatés les experiències meravelloses que havia viscut al servei dels reis catalanoaragonesos del seu temps. A la Crònica, es narra la història de la Corona d’Aragó des de l’engendrament de Jaume I el Conqueridor, el 1207, fins a les celebracions de la coronació d’Alfons III el Benigne, el 1328. Els nuclis principals de la narració són representats per la guerra de les Vespres Sicilianes, lliurada per catalans, aragonesos i sicilians contra els reis angevins de Nàpols, amb la consegüent invasió de Catalunya, l’any 1285, per part de Felip III, rei de França, i l’aventura de la Companyia Catalana a l’imperi Bizantí, en temps de Jaume II d’Aragó. Sobre aquest canemàs històric, s’entreteixeixen els principals esdeveniments de la vida pública de Muntaner.

«E per ço com, entre els altres hòmens del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València, és raó que faça moltes gràcies a nostre senyor ver Déu e a la Verge madona santa Maria e a tota la cort celestial, de la gràcia e de la mercè que m’ha feita; de molts perills que m’ha gitats he escapat: així de trenta-dues batalles entre de mar e de terra en què són estat, e de moltes presons e turments qui en ma persona són estats donats en les guerres on jo són estat, e per moltes persecucions que he haüdes, així en riqueses com en altres maneres.» (Pròleg)

Catalanisme

Ámbito siguiente

L'esplendor de la reialesa

Twitter Facebook Instagram Youtube
Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya