Tàpies. Arte y activismo

Del 7 de noviembre al 11 de septiembre

Antoni Tàpies fue uno de los artistas más implicados en la Asamblea de Cataluña, la plataforma unitaria que aglutinó, entre 1971 y 1977, a la oposición catalana política y social contra la dictadura del general Franco. Se fundó el 7 de noviembre de 1971, en una reunión constituyente en el convento de Sant Agustí de Barcelona, que reunió a más de doscientas personas. Para sufragar las multas a los organizadores, Antoni Tàpies creó un grabado con el número 7, que a su vez era una translación gráfica de la obra 7 de novembre, una pintura de grandes dimensiones realizada en 1971 para conmemorar la fundación de la Asamblea de Cataluña, que desde 2005 está depositada en el Parlamento de Cataluña.

Tàpies colaboró en muchos actos organizados por la Asamblea de Cataluña, como las manifestaciones en favor de la amnistía a los represaliados políticos y contra la pena de muerte, así como en el cartel de la Marcha de la Libertad: la gran concentración multitudinaria que en 1976 recorrió todos los pueblos de Cataluña reivindicando la amnistía, el derecho a la autodeterminación y la recuperación del Estatuto de Núria de 1932. Años más tarde, Tàpies fue autor, junto con Joan Gardy Artigas, del enorme mosaico conmemorativo de la última gran manifestación organizada por la Asamblea de Cataluña: la celebración en 1976 del 11 de septiembre en Sant Boi de Llobregat.

El mosaic de l’11 de setembre a Sant Boi

El mosaic d’Antoni Tàpies en col·laboració amb Joan Gardy Artigas es va inaugurar el 13 de març de 1983, en homenatge a la històrica Diada de Sant Boi de l’11 de setembre de 1976. Tàpies va dissenyar les quatre barres en forma de fletxa, com a símbol de projecció de futur, sobre una gran S i la inscripció «11 de setembre». El ceramista Joan Gardy Artigas, fill de Llorenç Artigas, es va encarregar de treballar amb l’artista la translació de l’obra preparatòria al mosaic, format per peces de marbre i gres. El mosaic, amb unes dimensions de deu per quinze metres, es va col·locar en una gran plaça dissenyada per l’arquitecte Miquel Roa.

La Diada del 1976, que va tenir Pere Portabella com un dels principals organitzadors, va ser una iniciativa de l’Assemblea de Catalunya per mobilitzar el poble català en la primera celebració de la Diada des de la mort de Franco. Amb Adolfo Suárez acabat d’arribar al poder, es va negociar amb el Governador Civil de Barcelona que se celebrés a Sant Boi, que és on es troba la tomba de Rafael Casanova, i on finalment s’hi reuniren més de trenta mil persones.