1931 Carta de Vidal i Barraquer a M. Domingo sobre la situació político-religiosa

Església i Estat durant la Segona república espanyola és una obra singular, en diversos volums, que aplega material documental, inèdit o publicat, de l’arxiu del cardenal Vidal i Barraquer. Així doncs, és una valuosa font primària sobre els primers anys de la República, atès que el caràcter privat i la immediatesa de la correspondència permeten conèixer l’opinió davant la contemporaneïtat. Dos prestigiosos historiadors, Miquel Batllori i V. M. Arbeloa, tingueren cura de l’edició i l’anotaren profusament.

Reproduïm la carta del volum I, corresponent al període comprès entre el 14 d’abril i el 30 d’octubre de 1931. Vidal i Barraquer insisteix en la perillosa situació creada al carrer i al Parlament contra una solució pacífica del problema religiós. Certament, l’ambient al carrer era molt hostil contra la religió en general, i els jesuïtes en particular. Es volia que la religió restés a l’àrea privada. Tot i així, encara exercia una forta influència en molts àmbits de la vida pública, oficial i educativa. Vidal demana a Marcelino Domingo, ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, que influeixi en la situació que albira complexa, atenent que unes discussions amb agitació al carrer sempre alteren el comportament fred que han de tenir les anàlisis polítiques.

Reservada

Madrid, 7 d'Octubre de 1931.

Exm. Sr. D. Marcel·lí Domingo. Ministre d'Instrucció Pública.

Benvolgut amic:

No acostumo a perdre la serenitat, per dificultats que vegi en un problema; no la perdo ara, tot i veure clar que som en un moment crític per la vida civil i religiosa del nostre país. La franca i noble actitud de V. en l'entrevista d'ahir és per a mi una altra senyal optimista que en el Govern no manquen els elements capaços d'aguantar i resoldre bé, fins a la fi, la greu situació d'ara.

Però cal que es vulgui veure-hi clar. Al fons del trastorn de la nit passada en el Parlament, hi palpita la qüestió religiosa. L'escomesa incongruent i impensada contra el President ¿no podria ésser un intent d'inutilitzar-lo per al gest decisiu que ell farà en favor de la concòrdia i de l'equitat en aquesta qüestió? D'altra banda ¿és cert, segons les informacions periodístiques, que per part de molts socialistes i radicals-socialistes es prepara la coacció tumultuosa al Parlament des del carrer? La coincidència d'aquests fets no pot escapar a l'observador menys previngut. El dret de petició no pot ésser impedit a cap ciutadà, i per part de jerarquia i de fidels V. ha vist com se n'ha fet un ús prudent i legal. ¿Què es diria dels catòlics si, en el suprem moment deliberatiu de les Corts, preparéssim arreu d'Espanya i per al dia decisiu grans manifestacions de to coaccionador? Jo no vull creure que per anar contra les Congregacions religioses, i especialment contra la Companyia, hi hagi qui vulgui jugar amb una altra crema de Convents. L'experiència trista d'allavors seria ara més terrible i de més fatals conseqüències, tant a l'interior com a l'exterior.

Coneixent-me bé V., no dubto que sabrà interpretar les meves paraules com una exposició de la situació, no pas com una queixa personal ni menys com un greuge. Voldria només fer sentir el meu interès, com a patriota i com a home d'Església, per la pau espiritual, que, si es perd, ve la catàstrofe de la República i de la Nació. Ara és l'hora que tot el Ministeri, ben cohesionat, no deixi produir l'escletxa del derrotisme, que tants esperen per aterrar-ho tot. Em deia V. que estava decidit a intervenir, si les coses es posaven greus, i m'invitava a dir-li el meu parer en aquest cas. El crec arribat; V. en trobarà l'oportunitat i la manera. Tota l'autoritat personal de cada Ministre ha de fer-se sentir ara, si no es vol arribar tard. Jo crec que si així es fa, aquest moment, que torba l'esperit de tothom, pot ésser el mitjà providencial de la concòrdia i de la consegüent consolidació de la República. Cal, però, no ésser vacil·lant, ni deixar passar l'hora. V., que sap ésser decidit, no dubto que hi posarà tot el seu esforç i autoritat en bé de tot i de tots.

Rebi aquesta impressió d'un amic i d'un Prelat, que de cor el beneeix.

Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat