Un Martí i Alsina és la nova incorporació a l’exposició permanent del Museu

L’obra Guerrillers Catalans, firmada per Ramon Martí i Alsina i datada el 1861, fou adquirida pel Museu d’Història de Catalunya el febrer de 2012 i s’ha incorporat definitivament a l’exposició permanent del Museu, La memòria d'un país. Es tracta d’un oli sobre cartró de 50 x 37 cm que ens il·lustra sobre diferents aspectes del Sometent, popular cos de defensa autòcton que va perdurar des del segle XIX fins que va ser dissolt definitivament durant la transició espanyola i reduït a agrupació civil.

Ramon Martí Alsina va ser el màxim exponent del realisme pictòric a Catalunya i es va dedicar amb molt d’interès a la pintura històrica entre les que destaquem El darrer dia de Numància, al Museu El Prado, Sometent, episodi de la Gerra de la Independència a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el Gran dia de Girona, a l’antic hospital de Santa Caterina de Girona. Ajudat per nombrosos pintors i deixebles va tenir set tallers oberts a Barcelona.

El sometent fou en els seus inicis una organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716). Va tenir un paper important a la Guerra del Francès (1808-14), ja que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona. La Primera República l’abolí el 1873, però poc després fou restablert i resultà summament eficaç per a combatre els carlins, a la tercera guerra. També intervingué al costat de les autoritats en diverses ocasions els anys precedents a la Dictadura de Primo de Rivera. Més endavant, al final de la Guerra Civil el sometent restà dissolt. Finalment, el 1978, durant la transició espanyola, el sometent fou desarmat i reduït a simple agrupació civil.

L’escena de l’obra se centra en la participació del sometent a La Guerra del Francès, que fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques cap a Portugal. El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència que va conduir a generar un conflicte amb un important component de Guerra Civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes.

El conflicte va acabar el 1814, amb la signatura del Tractat de Valençay, pel qual es restituïa el tron a Ferran VII. Com a monarca absolut va significar el final de la guerra i el començament d’un temps de desil·lusions per tots aquells que havien cregut que la lluita contra els francesos podria significar el pas a una societat lliberal, il·lustrada i moderna.