Centenari Semprún

Amb motiu del centenari del naixement del pensador, escriptor i polític Jorge Semprún (Madrid, 1923 - París 2011), El Born Centre de Cultura i Memòria, la Filmoteca de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya i el CCCB celebren a Barcelona un programa públic per retre-li un merescut homenatge, reivindicant la vigència de la seva obra i el seu llegat com a gran figura de la cultura i la política europea del segle XX.   

Les activitats del Centenari Semprún a la ciutat arrenquen amb el cicle que li dedica el CCCB: el proper dilluns 6 de novembre, tindrà lloc la preestrena del documental Las mil vidas de Jorge Semprún, d’Albert Solé, seguida per una conversa entre persones que el van conèixer com son el filòsof Josep Ramoneda, la politòloga Carme Claudín, el cantant i escriptor Raimon, i el net de l’autor, Thomas Landman. El dilluns 13 de novembre, la segona i darrera sessió del cicle presenta dues taules rodones sobre la vigència de l’obra de Semprún amb la participació de les periodistes Andrea Aguilar i Evelyn Mesquida, el cineasta Gonzalo de Lucas, la professora d’història de les idees Scheherezade Pinilla, la filòsofa Mayka Lahoz, i els escriptors Marta Marín-Dòmine, Xavier Pla i Jordi Amat.

El mateix 13 de novembre, ja estarà disponible a la llibreria LAIE del CCCB Destino y memoria. Cien años de Jorge Semprún (Tusquets Editores), una obra editada en el marc del Centenari per Mayka Lahoz que aborda l’autor com un testimoni crucial de la memòria i la història europees. El llibre perfila les múltiples facetes de la singular trajectòria vital de Semprún i és una obra col·lectiva d’autors especialistes en el terreny de la biografia, la literatura, la filosofia o el cinema com son Jordi Amat, Anna Caballé, Benito Bermejo, Reyes Mate, Felipe Nieto i Esteve Riambau.

A més de la seva vessant literària, filosòfica i política, Semprún va desenvolupar una interessant trajectòria com a guionista. Va col·laborar reiteradament amb Costa-Gavras i Resnais, a més de manera puntual amb Yves Boisset, Joseph Losey o Pierre Granier Dereferre. També es autor del documental Les deux mémoires, sempre amb la política com a rerefons. Del 13 al 30 de desembre, La Filmoteca de Catalunya presenta un cicle de cinema que evoca aquests vincles amb la presència dels cineastes Costa-Gavras i François Thomas i la politòloga Carmen Claudín.

Coincidint amb la programació a la Filmoteca de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya inaugura, el 14 de desembre, l’exposició Jorge Semprún: una vida europea del segle XXcomissariada per la Fundació Ettersberg i en cartell fins al 4 de febrer de 2024. Acompanya la inauguració, el 15 i 16 de desembre, el simposi “Jorge Semprún, Buchenwald, Europa i el feixisme avui” centrat en la seva experiència com a deportat a Buchenwald i la situació actual d’avenç de l’extrema dreta a tot Europa.

Per últim, el 20 de gener de 2024, El Born Centre de Cultura i Memòria oferirà una lectura dramatitzada de fragments de La escritura o la vida, de Semprún, dirigida per Marta Gil Polo.

#CentenariSemprún

PROGRAMACIÓ

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA
  • Vides d’un home lliure

Dilluns, 6 de novembre // 18.00 – 20.30

Jorge Semprún va ser un testimoni excepcional del segle XX. Exiliat a la França ocupada arran de la Guerra Civil, va participar en la resistència i va ser empresonat al camp de concentració de Buchenwald. Més tard, va tornar clandestinament a l’Espanya franquista com a dirigent comunista i a finals dels vuitanta es va convertir en ministre de cultura del govern de Felipe González. A la seva vida, sovint se li atribueix un caràcter gairebé novel·lesc, i és que Semprún va fer-ne literatura, de les seves experiències, deixant un llegat polític i intel·lectual imprescindible per comprendre el segle passat.

En aquesta sessió, preestrenem el documental d’Albert Solé Las mil vidas de Jorge Semprún, coproduït per Arte i TVE (55 min),  i convidem al filòsof Josep Ramoneda, la politòloga Carme Claudín, el cantant i escriptor Raimon i el net de l’autor, Thomas Landman, a parlar sobre la seva figura com a intel·lectual, polític i amic. Modera la periodista Esther Vera.

  • Escriptura, memòria i política

Dilluns, 13 de novembre // 18.00 – 20.30

Jorge Semprún va ser un narrador del seu temps. Ja sigui des del llenguatge cinematogràfic, teatral o literari, la seva obra es van convertir en un espai de memòria essencial. Tot i això, no es tractava d’un simple testimoni, sinó que Semprún va reflexionar sobre el fet mateix d’escriure, d’interpretar la història o de comprometre’s amb el món a través de la imaginació i la creació. Com ens interpel·la avui aquest ric llegat?

En aquesta sessió, moderada per la periodista Berta Ares, convoquem dues taules rodones amb veus del cinema, el periodisme, la literatura i la filosofia per reflexionar sobre la relació entre escriptura i política i entre literatura i memòria que ens va llegar Semprún.

18.00 – 19.15 | Escriptura i política: Conversa entre la periodista Andrea Aguilar, el cineasta Gonzalo de Lucasla filòsofa Mayka Lahoz i la professora Scheherezade Pinilla.

19.15 – 20.30 | Literatura i memòria: Conversa entre la periodista Evelyn Mesquida i els escriptors Jordi Amat, Marta Marín-Dòmine Xavier Pla.

FILMOTECA DE CATALUNYA

Cicle de cinema. Del 13 al 30 de desembre de 2023.

Commemorem el centenari de Jorge Semprún tot apropant-nos al vessant com a guionista d’aquest escriptor, intel·lectual i exministre de Cultura. Com la seva obra literària, la seva petjada en el setè art testimonia una intensa i apassionant experiència vital com a exiliat republicà, membre de la Resistència francesa, deportat al camp de concentració de Buchenwald, dirigent clandestí del Partit Comunista en l’Espanya franquista i escriptor de prestigi internacional.

El cineasta Costa-Gavras presenta el cicle amb Section spéciale, un dels tres títols en què tots dos van col·laborar. El documental sobre la guerra civil espanyola, Les deux mémoires, l’única incursió com a realitzador de Semprún, també comptarà amb Costa-Gavras i Carmen Claudín, que participa en el film en qualitat de filla del també dissident del Partit Comunista, Fernando Claudín. Tanquen el cicle tres films de caire autobiogràfic com son Le grand voyage, Le guerre est finie i Les routes del sud, amb presentació a càrrec de l’Amical de Deportats de Buchenwald i de l’expert en l’obra d’Alain Resnais, François Thomas.

  • Section Spéciale

Dimecres 13 de desembre a les 20.00: Projecció de Section Spéciale (Costa-Gavras, 1975), presentada per Costa-Gavras (repetició el 20/12 a les 21h, sense presentació).

  • Les deux mémoires

Dijous 14 de desembre a les 20.00: Projecció de Les deux mémoires (Jorge Semprún, 1973), presentada per Costa-Gavras i Carme Claudín (repetició el 28/12 a les 18h, sense presentació).

  • Le grand voyage

Divendres 15 de desembre a les 18.00: Projecció de Le grand voyage (Jean Prat, 1969), presentada per l’Amical de Deportats de Buchenwald.

  • La guerre est finie

Dimarts 19 de desembre a les 18.00: Projecció de La guerre est finie (Alain Resnais, 1966), presentada per François Thomas (repetició el 22/12 a les 21h, sense presentació).

  • Les routes du Sud

Dimarts 19 de desembre a les 21.00: Projecció de Les routes du Sud (Joseph Losey, 1978), presentada per François Thomas (repetició el 30/12 a les 21h, sense presentació).

Més informació a www.filmoteca.cat

 

MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA
  • Jorge Semprún: una vida europea del segle XX

Del 15 de desembre de 2023 al 4 de febrer de 2024

Jorge Semprún (1923-2011) va ser un escriptor i supervivent del camp de concentració Buchenwald. Conscient de la responsabilitat com antic deportat, va escriure sobre les seves vivències al camp per mantenir viva la memòria dels crims nazis. És d’aquesta experiència que sorgeix la seva visió d’una Europa democràtica i unida, ideal que sempre va defensar. L’any 1994 va rebre el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany. En el seu discurs d’agraïment va suggerir la creació de la Fundació Ettersberg a Weimar, Alemanya.

L’exposició Jorge Semprún: una vida europea del segle XX, està comissariada i organitzada per la Fundació Ettersberg, en commemoració del centenari del naixement de l’escriptor. La seva vida va estar molt marcada pels extrems polítics del segle XX. De jove s’exilià a França amb la seva família fugint de la Guerra Civil. Allà es va unir a la Resistència i l’any 1944 fou deportat al camp de concentració de Buchenwald. L’any 1953 tornà clandestinament a Espanya per lluitar contra el franquisme. Després de trencar amb el Partit Comunista d’Espanya, es va establir a París com a escriptor i guionista d’èxit.

 

  • Jorge Semprún, Buchenwald, Europa i el feixisme avui

Divendres, 15 de desembre // 10.00 – 17.30

Dissabte, 16 de desembre // 9.00 – 13.15

Simposi amb la presencia de persones expertes en la figura de Semprún, centrat en la seva experiència com a deportat a Buchenwald, els camps nazis i la situació actual d’avenç de l’extrema dreta a tot Europa.

Activitat organitzada per l’Associació Buchenwald, Comité Internacional de Buchenwald - Dora et Kommandos i Museu d’Història de Catalunya

Més informació a https://www.mhcat.cat/

 

EL BORN CENTRE DE CULTURA I MEMÒRIA
  • La escritura o la vida

Dissabte, 20 de gener de 2024

Lectura dramatitzada de fragments de La escritura o la vida, de Jorge Semprún, dirigida per Marta Gil Polo i produïda per Puça Espectacles.

Deportat al camp de concentració alemany de Buchenwald, Jorge Semprún és alliberat per les tropes del General Patton l'11 d'abril de 1945. Té vint-i-dos anys i ha conegut què era viure la pròpia mort en vida. A l'octubre del mateix any, per exorcitzar la mort, comença a escriure la seva experiència com a deportat, però amb l'efecte contrari. "No era impossible escriure: hauria estat impossible sobreviure a l'escriptura. Havia de triar entre l'escriptura o la vida." Haurà d’esperar cinquanta anys per poder-ne parlar.

La escritura o la vida és un recull no només de la memòria de la mort, és la memòria de la vida, de milers de vivències passades i presents, sensorials, intel·lectuals, literàries i afectives que fan d'aquest llibre sobre la mort un dels més enriquidorament vius.

Semprún potser s'hauria conformat amb escriure els records sobre els camps en una mena d'obra documental, però en canvi, va composar una obra d'art on mai més oblidarem que Weimar, la petita ciutat de Goethe, és a dues passes dels camps de Buchenwald.

Més informació a https://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/